La torxa no és suficient per il·luminar la nit
i veure les cares dels carronyers. Comença a ser suficient l’enlluernament de la lluna per a distingir-los també de dia.
Sentim els seus sorolls devorant el que és nostre, el que durant tant de temps
hem construït i plantat. Però ens fa por sortir. Ells treballen en grup, són
poderosos i poden fer-nos molt de mal. De dia es camuflen com si fossin un de
nosaltres, però sabem que no ho són i els deixem fer per por a les represàlies.
Tot es inútil. Ells fan la seva i nosaltres, atemorits, esperem darrera la finestra
a que arribi i el dia i fem com si res no hagués passat. Recollim i ordenem el
poc que ens van deixant dia rere dia. Hi un grup que comença a estar més que
fart. No sé si al final els hi plantaran cara. Ells, com sempre, són una
minoria, però tenen totes les de guanyar, en canvi, nosaltres, estem sols i
tenim por, no estem preparats. Ells ens van acostumar a viure com vivim, ens
van fer el pitjor del mal que podien. Ara volen deixar les coses com sempre
haguessin volgut. Ells manen, nosaltres obeïm. Està tot perdut. I no. Això no
pot ser així. Alguns no es rendeixen. Pensen i es mouen. Fan servir la raó per
a desemmascarar-los. Ens cal una mica de temps. Més temps per convèncer als
altres que nosaltres som molt més que ells i que no ens resignem a que s’ho
mengin tot i ens deixin en la misèria.
Això es comença a semblar a la Gran Depressió
Europea durant els anys 30 del segle XX.
Els banc es van declarar en fallida i milions de treballadors van perdre
els seus llocs de treball. Va aparèixer un tal Hitler. Adolf Hitler. Un polític
que prometé prosperitat i gloria a canvi de sacrifici. La crisi va ser una gran
oportunitat per a ell. Avui alguns somnien en aconseguir el seu poder, però han
après molt, i no ho faran tan descaradament com ell, com Hitler, quan deia que mai, en la meva vida, he estat més disposat
i preparat per a la lluita durant quests dies. Perquè la dura realitat ens ha
obert els ulls, els ulls de milions d’alemanys, que han descobert les estafes,
les mentides i les traïcions dels qui han governat contra el poble.
Aquest ésser petit va prometre generar
ocupació, combatre la corrupció i controlar als rics. En les eleccions
democràtiques de 1932, el seu partit aconseguí ser la força més votada, però no
el poder. Va haver de pactar amb els catòlics i amb els nacionalistes per poder
ser anomenat Canceller. Un cop aconseguit el poder va proclamar la necessitat
de convocar unes noves eleccions. En aquesta ocasió van guanyar la majoria
desitjada i Hitler va prendre el poder absolut. El primer que va fer és imposar
restriccions als moviments polítics dels seus adversaris i va controlar la
premsa.
Hitler va suprimir la llibertat d’expressió,
va condemnar als comunistes, va anul·lar la llibertat de premsa, la llibertat
de reunió i d’associació, va permetre la intervenció en els governs regionals,
va suprimir els sindicats ... Sí, també els sindicats. A ells els va prometre
“honor, treball i respecte pels treballadors” i després els va enviar als camps
de concentració. Ell es va proclamar com el salvador de l’economia davant de la
depressió i el comunisme i també eliminà l’oposició política. La resta tots ho
coneixeu.
Per això em fan por moltes de les decisions
polítiques que avui, quasi 80 anys després, torno a veure com un voltor sobre
els nostres caps. Ens restringeixen drets fonamentals, persegueixen a les
persones lluitadores, als defensors dels febles, als qui persegueix la
impunitat dels malfactors. Ens neguen la cartilla sanitària, com si fóssim
paràsits, ens treuen el dret a manifestar-nos lliurement, ens posen la por al
cos, ens baixen els salaris, ens enganyen i utilitzen eufemismes per dir el que
no volen que sentim ... Ens demanen que fem un petit esforç ¿Un petit esforç
vol dir deixar que ens prenguin la feina? ¿un petit esforç vol dir que ens
deixin sense lloc on viure? ¿un petit esforç vol dir treballar més per menys?
¿un petit esforç vol dir treure’ns drets? No !No i no! No podem deixar que
passi una altra vegada ¿Veritat que no?
No pot tornar a passar. Hem de sortit tots
plegats, sense por, els hem de treure la raó i el poder. Si hem de tornar a
lluitar per la llibertat hi tornarem ... Està bé. No continuo. Descansaré. No
us molestaré més amb les meves històries de velles. Però reflexioneu. Només us
demano això. Penseu en les conseqüències i després reaccioneu a les imposicions
i a la barbàrie.
