56 dies amb Holland governant a França: mirin, comparin i si poden surtin a manifestar-se pels carrers de la seva ciutat.

S’han suprimit els 100% dels cotxes oficials i els ha venut. Amb els diners aconseguits s’han invertit en un Fons de Benestar per ser distribuït per les regions amb més centres urbans amb suburbis ruïnosos.

Ha redactat un document de 12 línies dirigit a tots els organismes estatals en els quals els comunicava l’abolició dels cotxes d’empresa sota l’argument de que si un alt executiu guanya 650.000 d’euros a l’any, perquè no es pot permetre tenir un bon cotxe propi?. En aquesta cara li diu que si no és així és massa ambiciós, estúpid o deshonest i el que la nació francesa necessita no és cap d’aquestes tres figures. Amb aquesta mesura ha ingressat 345 milions d’euros i els ha destinat a crear (a partir del 15 d’agost d’aquest any) 175 instituts d’investigació científica avançada d’alta tecnologia, assumint la contractació de 2.560 joves científics desocupats, per poder augmentar la competitivitat i la productivitat francesa.

Però aquí no s’acaba la cosa. Ha esborrat el concepte de “paradís fiscal”, definit com a socialment immoral i ha decretat un augment del 75% de la tributació per a totes les famílies que guanyen més de 5 milions d’euros l’any netes. Amb aquests diners (i mantenint el pacte fiscal de Sarkozy) ha contractat a 59.870 llicenciats, dels quals 6.900 han començat a treballar des de l’1 de juliol d’enguany i 12.500 ho faran a partir de l’1 de setembre com a professor en els centres d’educació pública.

Ha privat a l’església dels subsidis estatals, que ascendeixen a 2,3 milions d’euros, els quals servien per a finançar exclusius col·legis privats i ha posat en marxa un pla de construcció de 4.500 llars d’infants i 3.700 escoles primàries.

Ha establert un “bono-cultura” presidencial. Un mecanisme que permet a qualsevol persona pagar zero impostos si constitueix una cooperativa i obre una llibreria independent, sempre i quan contracti, com a mínim, a 2 llicenciats en atur, al la finalitat d’estalviar a l’erari públic les despeses de les prestacions socials.

També ha suprimit t tots els subsidis governamentals a revistes, fundacions i editorials, substituint-los per comitès d’emprenedors estatals que financien accions culturals sobre la base de presentació de plans de negoci relacionats amb estratègies de mercat avançades.

Ha posat en marxa un procediment que ofereix als bancs una elecció (sense impostos), perquè qui proporcioni préstecs tous a empreses franceses que produeixin béns pugui tenir beneficis fiscals i si s’ofereixen instruments financers especulatius se’ls cobra una tarifa addicional penalitzadora.

És cert que ha reduït un 25% el salari de tots els funcionaris del Govern, un 32% dels diputats i diputades del país, però també el 40% de tots els alts funcionaris del govern que cobren més de 800.000 euros/any. Amb això s’ha estalviat uns 4 milions d’euros amb el que ha establert un fons de benestar per a les mares solteres que tenen condicions financeres difícils, de manera que els garanteix un salari mensual, durant 5 anys, fins que la mainada ingressi en una escola primària, i 3 anys el supòsit de que el fill o filla sigui major d’edat. Segur que no tot és tan bonic com sembla, però aquí estan les dades.

El resultat és obvi: nosaltres vinga a matxacar als més febles. França té una prima de risc  101, Espanya de 570.

Aquest es un país per als lladres i els corruptes, no per treballadors i gent honesta.

Aquest homes no són d'aquest món?

Quan 8 euros equivalen a 4 cafès

Zombies en política, economia de carronya i fagocits intel·lectuals

Que el panorama actual és un desastre és innegable. La política de la dreta espanyola, filla del franquisme més recalcitrant, s’estén com una infecció virulenta davant d’un patètic sonàmbul grapat de polític zombies, uns polítics que farien molt bé en tornar-se a les seves tombes i deixar que el món continués sense ells.

Cada cop és més evident que de la pobresa es pot treure molts beneficis, per això ens volen convertir en pura carronya perquè els voltors dels diners i de la pocavergonya es puguin menjar les restes putrefactes de les seves bacanals. Sense oposició política no hi ha futur i no sembla que el grup de polítics  zombies estiguin en condicions de canviar absolutament res.

És cert que, darrerament, cada cop hi més veus d’intel·lectuals que contraposes les mesures econòmiques i polítiques a la crua realitat i dicten alternatives possibles que, d’altra banda,  els qui governen se les passen pel folre, però trobo a faltar una comunió d’intel·lectuals d’esquerres que es plantin, des de les seves càtedres, i es neguin a se fagocitats pel pensament únic de que la manera de salvar-se ells és sota la pressió de la por, la mentida i a costa d’assassinar el futur de les darreres generacions de ciutadans i ciutadanes mentre ens xuclen fins el moll de l’os als qui encara podem sobreviure en un país ple de lladres, hipòcrites, corruptes i ortodoxes de l’economia de mercat.

Com diu un filòsof català, no hem de dir “amb la que està caient” sinó amb “la que ens estan tirant”. Perquè ens això és una guerra amb míssils ideològics potentíssims que ens han anat inoculant durant les darreres dècades i ara no s’aturaran i ens llençaran tants míssils com sigui possible fins que el nostre ADN ens torni a dir que som pobres i que només els “senyoritos” tenen la capacitat de governar les nostres vides i mutis i a la gàbia.

On són els límits de la classe treballadora?, perquè suposo que la dignitat com a persones encara existeix, em refereixo a que si personalment hom està disposat a aguantar tot el que sigui necessari per a subsistir en democràcia, encara que cada dia violin els seus drets, que es plantegin si estem disposats també a deixar que violin als nostres fills i filles perquè hem estat incapaços de reaccionar.