La tornada de les vacances

Avui, de matinada, he tornat de les meves vacances (encara em queden 17 dies!), i d’entre les notícies que m'he trobat m’han cridat l’atenció unes quantes: la primera una mena de clàssic gironí, quan no són els pisos o locals pastera són, com en aquesta ocasió, la pràctica d’alguns empresaris que pretenien fer l’agost explotant i enganyat a immigrants amb falsos contractes de treball (quina barra!); la segona la pujada d’impostos anunciada pel govern estatal (abans només pujava la benzina!), sort, però , que només serà de manera momentània i no sobre tots els impostos. No és que estigui en contra de pujar els impostos, al contrari, però no ho estic de fer-ho de manera indiscriminada, crec que han de pagar més els qui tenen més, i si es vol generalitzar, doncs que es puguin els salaris reals, que és la única manera sensata i raonable de sortir enfortits d’aquesta crisi i de superar-la el més aviat possible. La tercera, un interessant article d’opinió del cap de la patronal gironina, en Jordi Camps, molt ben escrit, per cert, que no acaba de quadrar amb el missatge que fa la patronal catalana i espanyola (iniciaria de bon gust una campanya Camps, perdó, millor dir, perquè no ens confonen de “Camps”, Jordi Camps for president de Foment del Treball). En Jordi sap que no li ho dic de mala fe. És que l’estiu té aquestes coses meravelloses.

Rita Levi-Montalcini: les races humanes no existeixen

Aprofito el convit que el bloc d’en José Luís López Bulla ens fa a tots els i les internautes que pessen per Parapanda i passo a fer un “lleig” talla i enganxa. És una reflexió molt interessant i li agraeixo la sociabilització de la traducció.

Rita Levi-Montalcini, la importante neurobióloga y Premio Nóbel de Medicina, encabeza un importante manifiesto contra el racismo. A sus noventa y nueve años, ahí está al pie de la idea y en el tajo de la solidaridad. A sus pies, señora. Este blog se honra en reproducir el manifiesto. A tí, lector: no te importe copiarlo y reproducirlo. Traduce el tito Ferino (Parapanda)Sólo existe una raza: la raza humana (Manifiesto)

I.-- Las razas humanas no existen. La existencia de las razas humanas es una abstracción que se deriva de una falsa interpretación de pequeñas diferencias físicas, que nuestros sentidos perciben, erróneamente asociadas a diferencias “psicológicas” e interpretadas sobre la base de prejuicios seculares. Estas abstractas subdivisiones, fundadas en la idea de que los humanos constituyen grupos biológica y hereditariamente muy distintos son puras invenciones que siempre se han utilizado para clasificar arbitrariamente hombres y mujeres en “mejores” y “peores” y, de esta manera, discriminar a los últimos (siempre los más débiles), después de haberles achacado que son la clave de todos los males en todos los momentos de crisis.II.-- La humanidad no está formada por grandes y pequeñas razas. Es, sin embargo y ante todo, una red de personas vinculadas. Es verdad que los seres humanos se juntan en grupos de individuos, comunidades locales, etnias, naciones y civilizaciones. Pero esto no sucede porque tengan los mismos genes sino porque comparten historias de vida, ideales y religiones, costumbres y comportamientos, formas y estilos de vida, incluso culturales. Las agrupaciones nunca son estables a partir de los DNA idénticos; al contrario, están sujetas a profundos cambios históricos: se forman, se transforman, se mezclan, se fragmentan y se disuelven con una rapidez incompatible con los tiempos exigidos por los procesos de selección genética.III.-- El concepto de raza no tiene significado biológico en la especie humana. El análisis de los DNA humanos ha demostrado que la variabilidad genética en nuestra especie --menores que las de nuestros “primos”, los chimpancés, gorilas y orangutanes— está representado sobre todo por diferencias entre personas de la misma población, mientras que son menores las diferencias entre poblaciones y continentes diversos. Los genes de dos individuos de la misma población son, como promedio, ligeramente más similares entre ellos que las de aquellas personas que viven en continentes diversos. Precisamente a causa de estas reducidas diferencias entre poblaciones incluso los científicos racistas nunca definieron cuántas razas constituyen la especie humana, estableciendo unas estimaciones que oscilan entre dos y doscientas razas.IV.-- Está ya consolidado el carácter falso, construido y pernicioso, del mito racista, de la identificación de la “raza aria” con la imagen de un pueblo belicoso, vencedor, “puro” y “noble” con una buena parte de Europa, India y Asia central como patria y una lengua que en teoría está en la base de las lenguas indo-europeas. Bajo el perfil histórico, resulta extremadamente difícil identificar a los arios, en tanto que pueblo, y la noción de familia lingüística indo-europea que deriva de una clasificación convencional. Por el contrario, los modernos datos arqueológicos indican que Europa fue poblada en el Paleolítico por una población de origen africano y en el Neolítico se sobrepusieron otros inmigrantes provenientes del Próximo Oriente. El origen de los italianos actuales viene de los mismos inmigrantes africanos y meridionales que constituyen hoy el tejido perennemente vivo de Europa. A pesar de ello la dramática originalidad del racismo fascista se debe al aliado nazi la identificación incluso de los italianos con los “arios”.V.-- Es una leyenda que los sesenta millones de italianos de hoy desciendan de familias que habitaron la Italia de hace un milenio. Los mismos romanos construyeron su imperio acogiendo a personas de diversas procedencias, dándoles el estatus de cives romanos. Los fenómenos de mestizaje cultural y social, que caracterizaron la historia de toda la península –pero también los griegos, judíos, africanos, hispanos y los considerados como “bárbaros”— produjeron la híbrido que llamamos cultura italiana. Durante siglos, los italianos –aunque dispersos en el mundo y viviendo en una Italia de pequeños Estados—continuaron identificándose y fueron identificados con esta cultura global y variada, humanística y científica.VI.-- No existe una raza italiana, sólo existe un pueblo italiano. Italia se unificó como Nación sólo en 1860. Hoy varios millones de italianos, en el pasado emigrantes y con frecuencia concentrados en ciudades y barios extranjeros, se consideran y son italianos. Una de nuestras mayores riquezas es la de haberse mezclado con tantos pueblos y haber intercambiado sus culturas, “cruzándose” física y culturalmente. Atribuir a una inexistente “pureza de sangre” la “nobleza” de la “Nación”, significa reducir la homogeneidad de una supuesta componente biológica y a los habitantes actuales del territorio italiano un patrimonio milenio y extendido de culturas.VII.-- El racismo es simultáneamente homicida y suicida. Los imperios se convirtieron en tales gracias a la convivencia de pueblos y culturas diversas, y se colapsaron cuando se fragmentaron. Así ha ocurrido y sucede en las naciones con las guerras civiles y cuando, para enfrentarse a las crisis, tomaron a las minorías como chivos expiatorios. El racismo es suicida porque no sólo golpea a los que pertenecen a pueblos distintos sino a los mismos que lo practican. La tendencia al odio indiscriminado que lo alimenta se extiende por contagio de ideas a toda alteridad externa o extraña con respecto a una definición cada vez más estrecha de la “normalidad”. Agrede a quienes están “fuera de la raya”, los “locos”, los “pobres de espíritu”, los gays y lesbianas, los poetas, los artistas, los escritores alternativos, todos los que no son homologables a tipologías humanas estandard, aunque sean quienes permiten realmente a la humanidad cambiar continuamente y vivir. Todo sistema viviente se mantiene tal si sólo es capaz de cambiar, y nosotros, los seres humanos, cambiamos cada vez menos con los genes y siempre más con los inventos de nuestros “benévolamente desordenados” cerebros.VIII.-- El racismo discrimina, niega las relaciones, introduce amenazas en los pensamientos y comportamientos diversos. Para los defensores de la raza italiana, África aparece como una amenaza pavorosa y el Mediterráneo es el mar que, simultáneamente, separa y une. Por esto, los racistas sostienen que no existe una “común raza mediterránea”. Para rechazar todavía más a África, los científicos racistas levantan una barrera contra “semitas” y “camitas”, que son con los que podemos entrar más fácilmente en contacto. La ciencia a señalado que uno existe una clara distinción genética entre los mediterráneos de Europa (occientales) y los de otra parte, orientales y africanos. Desde el punto de vista paleontológico y genético, están absolutamente demostradas las teorías que sostienen el origen africano de los pueblos de la tierra, comprendidos todos en una única raza.IX.— Los judíos italianos son simultáneamente judíos e italianos. Los judíos, como todos los pueblos migrantes (nadie emigra a partir de una libre opción, sino que muchos lo son por necesidad) se han esparcido por el Mundo y han formado parte de diversas culturas, manteniendo a la vez su propia identidad de pueblo y religión. Así sucedió, por ejemplo, con los armenios, con los mismos italianos emigrantes y así está ocurriendo con los migrantes de ahora: africanos, filipinos, chinos, árabes de diversos países, pueblos pertenecientes al Este europeo o a Sudamérica, etc. Todos estos pueblos tuvieron la dolorosa necesidad de emigrar, pero también la suerte –en los mejores casos— de enriquecerse uniendo su cultura a la de quienes les dieron hospitalidad, enriqueciéndose igualmente, sin anular, cuando fue posible, ni la una ni la otra.X.-- La ideología racista está basada en el temor de la “alteración” de la propia raza, aunque ser “bastardos” represente un bien. Es totalmente ciega con respecto al hecho de que muchas sociedades reconozcan que casarse fuera, incluso con los propios enemigos, está bien porque saben que las alianzas son más preciosas que las barreras. Por lo demás, en los humanos los caracteres físicos se alteran mucho más por las condiciones de vida que por la selección, ya que las características psicológicas de los individuos y los pueblos no están escritos en sus genes. El mestizaje cultural es la base fundante de la esperanza de progreso que se deriva de la constitución de la Unión Europea. Una Italia racista que se fragmentase en “etnias” separadas, como ha ocurrido en la ex Yugoeslavia, sería devastada y devastante ahora y en el futuro.Las consecuencias del racismo son realmente epocales: significan la pérdida de cultura y de plasticidad, homicidio y suicidio, de fragmentación e implosión, incontrolables porque están originadas por la repulsa indiscriminada hacia quienes se consideran los “otros” y no “nosotros”.


Rita Levi Montalcini. Neurobióloga. Premio Nobel de Medicina.Enrico Alleva, Docente di Etologia, Istituto Superiore di Sanità, Roma Guido Barbujani, Docente di Genetica di popolazioni, Università FerraraMarcello Buiatti, Docente di Genetica, Università di FirenzeLaura dalla Ragione, Psichiatra e psicoterapeuta, PerugiaElena Gagliasso, Docente di Filosofia e Scienze del vivente, Università La Sapienza, RomaMassimo Livi Bacci, Docente di demografia, Università di FirenzeAlberto Piazza, Docente di Genetica Umana, Università di TorinoAgostino Pirella, Psichiatra, co-fondatore di Psichiatria democratica, TorinoFrancesco Remotti, Docente di Antropologia culturale, Università di TorinoFilippo Tempia, Docente di Fisiologia, Università di TorinoFlavia Zucco, Dirigente di Ricerca, Presidente Associazione Donne e Scienza, Istituto di Medicina molecolare, CNR , Roma

Els “ppnyecos”

Què fa que un partit aspirant a centre dretes esdevingui d’extrema dreta?: l’amor per l’espectacle?. No ho sé, però tot em fa pensar que el Partit Popular mai ha aspirat a ser de centre dreta, només per interessos electorals, sinó que és un partit ben assentat a la dreta i amb brots (ara que està tan de moda això dels brots), ben arrelats, a l’extrema dreta. Això no hauria de sorprendre a ningú, només cal veure la seva història i la seva trajectòria política i personal dels caps militants (ex Alianza Popular, ex Fuerza Nueva, ex Falange, ex ..... ex!).
Aquest lamentable espectacle que fa el PP no és digne d’un partit que aspira, en democràcia, a governar-nos. I espero que tardin anys en no fer-ho, de fet, desitjaria que no ho tornessis a fer mai més. No és normal que el primer partir de l’oposició actuï d’aquesta manera tan immoral. Millor dit, no hauria de ser normal. Ara bé, tampoc no acabo d’entendre del tot l’actitud del Govern espanyol. Per què no han deixat els retrets de pati de col·legi i han passat a l’acció (una querella criminal, una denúncia per calúmnies, per posar en qüestió l’estat de dret, per qüestionar les institucions democràtiques del nostre país, i un llarg etcètera). No sé, amb la seva actitud fa l’efecte que estiguessin amagant alguna cosa, qüestió que vull creure que no és així. Però, és clar, la justícia ja hauria d’haver actuat d’ofici quan en Zaplana va declarar, ja fa uns anys, que ell s’havia ficat en política per guanyar diners. Una sanció exemplar és el que necessitava la ciutadania per a començar a creure en la política. Un personatge d’aquesta mena hauria d’estar inhabilitat per a qualsevol càrrec públic o polític de per vida, i el mateix dic del qui amaga informació, menteix o en treu profit personal de la seva condició política. Per això crec que encara tenim una democràcia de pandereta i que ens cal anar molt més enllà.

El debat sobre les cotitzacions dels treballadors i treballadores autònoms:

Abans de res hem de diferenciar l’autònom empresari de l’autònom treballador. El primer té treballadors i treballadores a càrrec i un pla empresarial propi, el segon depèn d’un o més empresaris i és, en realitat, un treballador o treballadora que se li ha rescindit el contracte a compte d’altri per un de “fals autònom”, per tant, depèn, moltes vegades, en exclusiva, del mateix empresari que abans l’havia contractat com a treballador i que ara el té com una mera relació mercantil. Quan obrim el debat sobre les cotitzacions a la seguretat social hem de ser conscients d’aquestes diferències, perquè un empresari, autònom també, pot cotitzar el que vulgui independentment dels beneficis que obtingui o del salari que s’hagi estipulat personalment, a part de les deduccions de l’IVA (carburants, material fungible de consum privat o no, vehicles d’empresa, dietes i un llarg etcètera que moltes vegades no s’arriba mai a explicar), per tant hem de ser cauts quan presentem a l’autònom com una persona que no té dret, per exemple, a l’atur o a la IT (incapacitat transitòria per malaltia comuna), i en aquest cas hem de diferenciar l’autònom del fals autònom.

Per poder tenir elements reals per poder contrastar les informacions que apareixen als medis de comunicació, he agafat les taules de cotització a la Seguretat Social per a, 2009 (font: Ministerio de Trabajo e Immigración):

Bases de cotització per contingències comuns:

GRUP CATEGORIA BASE MÍNIMA BASE MÀXIMA
1 Enginyers i llicenciats 1.016,40 €/mes 3.166,20€/mes
2 Enginyers tècnics i perits 843,30 €/mes 3.166,20€/mes
3 Caps administratius i de taller 733,50 €/mes 3.166,20€/mes
4 Ajudants no titulats 728,10 €/mes 3.166,20€/mes
5 Oficials administratius 728,10 €/mes 3.166,20€/mes
6 Subalterns 728,10 €/mes 3.166,20€/mes
7 Auxiliats administratius 728,10 €/mes 3.166,20€/mes
8 Oficials de 1a i 2a 24,27 €/dia 105,54 €/dia
9 Oficials de 3a i especialistes 24,27 €/dia 105,54 €/dia
10 Peons 24,27 €/dia 105,54 €/dia
11 Menors de 16 anys 24,27 €/dia 105,54 €/dia


Règim especial dels treballadors/es autònoms:

Bases mínimes 833,40 €/mes (1) i (2)
Bases màximes 3.166,40 €/mes
Bases límit majors de 50 anys 1.649,40 €/mes(2)
Tipus (amb IT) 29,80 €/mes
Tipus (sense IT) 26,50 €/mes

Tipus AT i EP amb IT*: Segons disposició addicional quarta de la Llei 42/2006, de 24 de desembre
AT (accident de treball); EP (malaltia professional); IT (incapacitat transitòria)
(1) Amb 50 anys o més fets a 1/1/2009 i menys de 5 anys cotitzats a la Seguretat Social, aleshores la bades serà entre 885,30 i 1.649,40 €/mes
(2) Cònjuge supérsite amb 45 anys o més d’edat, entre 835,40 i 1.649,40 €/mes.

Què cotitzem?

Contingències comunes Empresa Treballador/a Total
23,69% 4,70% 28,30%
Hores extres per força major

(80 hores màxim/any) 12,00% 2,00% 14,00%
Hores extres normals 23,60% 4,70% 28,30%

Atur Empresa Treballador/a Total
General 5,50% 1,55% 7,05%
A temps complet 6,70% 1,60% 8,30%
A temps parcial 7,70% 1,60% 9,30%


A això cal afegir que l’empresa cotitza per FOGASA el 0,6% i encara faltaria l’aportació per formació professional (0,1% el treballador/a i el 2% l’empresa).

D’aquestes dades es poden despendre moltes coses:

La primera: a l’empresari real li surt més a compte convertir a una treballador/a normal en autònom (el fals autònom)
La segona: l’autònom cotitza menys que un treballador normal
La tercera: el “fals autònom” depèn d’un contracte mercantil, per tant si no treballa no cobra, no té vacances, etcètera. No sembla un bon negoci, sobretot si l’autònom acaba cotitzant el mínim possible (ja se sap, independentment del que guanyi). Una altra dada, la majoria dels “empresaris” diuen (quan fan la declaració de la renda) que guanyen menys de 6.000 €/any en beneficis.

Sobre tot això caldria considerar seriosament algunes qüestions:

1) Per què s’ha permès la figura del “fals autònom”?
2) Tothom ha de tenir els mateixos drets, però també les mateixes obligacions a l’hora de col·laborar amb la Seguretat Social, Hisenda, etcètera, per tant els topalls de màxims haurien de desaparèixer i fer cotitzar pel que realment guanyes (si guanyes tant pagues tant)
3) El sistema de cotització és molt injust al nostre país: paga menys una renda de capital que una renda de treball
4) La intenció d’anar unificant els sistema de cotització em sembla una idea encertada, però s’ha de fer equilibrant el sistema de manera que qui guanyi menys tingui més protecció.
5) El debat sobre el sistema de la Seguretat Social és un debat dirigit per a controlar els milers de milions d’euros per part de les companyies asseguradores i sobretot per les mútues d’accident de treball que cada cop aspiren a més, fins a desitjar la privatització dels sistemes de protecció de la Seguretat Social.

Jo faria un pas més, però de moment ho deixaré així.

Primeres conseqüències de les fusions de les caixes catalanes

La primera fusió de les caixes catalanes tindrà, com a efectes immediats, la prejubilació de 350 persones i el tancament d’un 20% de les caixes que es troben operatives en l’actualitat, el que es tradueix en el tancament de 150 oficines arreu de Catalunya i l’acomiadament de 350 treballadors i treballadores.

Els principals sindicats de Catalunya estan molt a sobre per garantir que tinguin el mínim impacte possible en la destrucció de llocs de treball, i que aquesta fusió es faci amb les màximes garanties possibles per tal de satisfer les necessitats de les persones que, fruit d'una estratègia empresarial, es quedaran al carrer, independentment de la indeminització que rebin. El que semblava evident ja està passant i encara queden d'altres que es plantegen la mateixa línia de treball.

Propostes per a racionalitzar els horaris de treball

La Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (AROHE), una comissió molt empresarial on hi participen, d’alguna manera, els sindicats majoritaris de l’espectre espanyol, acaba de publicar una carta dirigida als empresaris, on se’ls convida a adoptar a mesura de fer jornada continuada durant tot l’any, perquè, segons ells, això comporta moltes millores per a les persones treballadores, però també per a la pròpia empresa, sobretot quant a la productivitat. Diuen que es redueix l’estrès, estimula la productivitat, millora la conciliació de la vida laboral i familiar, disminueix la sinistralitat, millora el rendiment escolar dels fills i filles d’aquests treballadors i treballadores, la salut públic en general i per si fos poc: augmenta la motivació, enforteix la identificació amb el projecte empresarial, estimula l’optimització del temps de treball, ensenya a planificar-nos, permet l’aprenentatge i el treball en equip, millora les condicions de descans i per tant també millora les condicions de treball i incrementa, en conseqüència, la productivitat. Vaja, que si recordem aquell antic acudit de les “compreses”, segur que podríem trobar una definició tipus “val per a tot”. Què més volem?.
Jo estic d’acord en la compactació de l’horari, com també de la distribució del període de vacances de manera que no estigués concentrat en els mateixos mesos de l’any, això faria baixar els preus dels serveis en general i evitaria la congestió actual. Però aquest és un altre tema. Jo crec que, allà on es pogués s’hauria d’instaurar la setmana de tres dies, més dos de descans, és a dir, treballo tres dies (6 hores diàries) de manera continuada, descanso dos i així anar sumant. Això seria, evidentment, una molt bona distribució de la jornada, però seria del tot insuficient si no acomodem els horaris de les empreses a les necessitats de les persones, no de les màquines. La flexibilitat pactada d’una distribució flexible de la jornada ens ha de permetre recuperar la vida com a persones, no com a màquines treballadores, això faria que la societat, en general, fos més feliç i tot anés millor. Estic segur de que baixaria la sinistralitat, les absències no justificades als centres de treball, faria augmentar la productivitat, etc, i tindríem millors ciutadans i ciutadanes. El curiós d’aquesta carta és que no parla de salaris. Jo, evidentment, els pujaria com a premissa indiscutible de la millora de les condicions de treball i condició indispensable per augmentar la productivitat de les empreses. Si voleu saber més, us podeu connectar a: http://www.horariosenespana.es/, o busqueu amb el vostre cercador el nom de la Comisión Nacional ...

Per què estic en contra de les fusions de les caixes d’estalvi i de qualsevol entitat financera?

Fa uns dies que corre per la premsa comarcal i nacional sobre la necessitat d’ordenar el mercat de les entitats financeres per fer-les més fortes i viables. Sembla que sempre hem de caure en el mateix parany: la fusió de les caixes i bancs en general no donaran més estabilitat al sistema financer, ni tampoc donaran millor serveis a les persones ni tampoc faran que baixin les comissions, etcètera, etcètera.
Sembla evident que quan en un territori dos es converteixen en un passen algunes coses significatives: la primera que no hi ha competència, per tant, els preus es poden taxar a plaer; la segona és que sobra personal (si en un mateix carrer hi ha dos caixes que ara són de la mateixa marca comercial està clar que en sobra una); la tercera: en fer-se el monopoli més ampli, aquestes noves entitats financers ens poden demanar més comissions, menys drets, més de tot, però mai a favor nostre, sinó al contrari). No es tracta doncs d’un debat sobre el sentit de pertanyença, sinó d’una qüestió de diners i de drets. Algú es pensa que concentrant el poder d’aquestes entitats serà més beneficiós per a nosaltres?. De cap manera. Ho hem vist en altres ocasions: amb la companyia de l’aigua, les elèctriques, la telefonia , windows. Alliberar els preus vol dir donar carta blanca. Amb qui podrem renegociar les nostres hipoteques sense la competència d’una altra entitat bancària?. Amb ningú. Què passarà amb els treballadors i treballadores, doncs que hauran de buscar-se una altre feina. Tots, també els directors i els càrrecs intermitjos. No poden haver tants caps. No siguem sonmiatruïtes i toquem de peus a terra: això només li pot interessar a uns quants, però mai als treballadors en general, per motius d’interès general i per motius purament laborals. Les entitats financers no perden mai, si fan malament les coses el papà Estat ve a salvar-lo, li fa una estirada d’orelles però li dona diners perquè no posi en perill “el sistema”. És un txollo. Fins i tot l’església ho ha tingut clar: també ells tenen el seu propi banc. Quan tothom té problemes ells continuen tenint beneficis. La banca sempre guanya, qui vol jugar més?.