Ets un fill de puta

Insultar al teu cap no és, en sí mateix, motiu suficient per ser acomiadat, encara que l’insult atempti contra la dignitat de la persona insultada. Aquesta ha estat la conclusió que ha arribat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en una sentència del 10 de febrer d’enguany. L’acomiadament, que ha estat declarat com a improcedent, obre una petita porta al “desfogament” apassionat dels mediterranis. La conclusió que li pot interessar a un treballador o treballadora és quant val insultar al teu cap, és a dir, tinguis o no tinguis raó, et pots trobar al carrer. Cas diferent, si recordeu, va ser el de la bufetada donada a un ministre del govern espanyol, que aleshores va rondar les 25.000 pessetes d’abans (uns 150 euros d’ara). És a dir, que bufetejar a un ministre surt més a compte que insultar verbalment al teu cap.
Aquest tipus de sentències sempre m'han cridat la curiositat, però el bo del cas és que posa de manifest la indefensió dels treballadors i treballadores davant dels abusos del l’empresari de torn, que moltes vegades governa la seva empresa com si fos el seu corral. Sembla lògic que l’acalorament no és sa i que mai s’ha d’arribar a la grolleria, però és que a vegades, aquest caràcter llatí que tenim, fa que perdem els estreps, i és cert, el cost d’una mala educació no pot ser l’acomiadament, perquè és simplement desmesurat.

Arenys de Munt, capital de la Catalunya independentista?

Després de l’allau d’informacions sobre el referèndum a Arenys de Munt, crec que s’han tret algunes conclusions del tot exagerades i fora de context. En termes objectius, els resultats no posen de manifest res que no es sabés abans. Ahir van votar 2.671 persones d’un cens que incloïa a persones de més de 16 anys. Com se sap, en cap elecció política es pot votar si no tens els divuit anys complets. A banda d’això, fem un petit repàs de les darreres eleccions en aquest municipi:

Pel referèndum de l’Estatut van votar que sí 2.424 persones, és a dir, 247 persones menys, tenint en compte que en el cens no s’inclouen persones entre 16 i 18 anys com sí que s’ha fet en aquesta ocasió. A les eleccions municipals va passar una cosa semblant: van votar 3.459 i a les europees 2.165. El que vol dir que la gent d’aquest poble va a votar més o menys en el mateix volum de persones.

Però si el que fem és buscar el percentatge dels vots guanyats pels partits nacionalistes durant aquestes eleccions, resulta que la suma d’ERC + CiU + CUP supera el 60%, quan en aquest “referèndum” només s’ha aconseguit una mica més del 41%. La diferència és que ha anat a votar majoritàriament qui estava d’acord (aquest 96%), que no vol dir que la majoria del poble estigui a favor de la independència de Catalunya, sinó que d’un cens “engreixat” de 6.515 van votar 2.671 persones i d’aquestes el 96% va donar el seu vot a favor de la independència i que 107 persones van dir que no (de les que van anar a votar). Això, en termes generals, vol dir que 2.564 estaries a favor d’una hipotètica “independència i que 3.951 persones no estarien ni interessades perquè no van anar a votar, per tant, es podria arribar a extrapolar que el no hauria guanyat.

A part de tot això, els catalans i les catalanes tenim el costum de fer un gra massa de coses insignificants. Amb aquesta Constitució que tenim és del tot impossible arribar a la independència, per tant, podrem tirar tots els coloms a l’aire que vulguem, però ens mantindrem com estem fins que no s’aconsegueixi una majoria suficient al Parlament espanyol, cosa que, ara per ara, sembla improbable, per tant, preocupem-nos per coses tangibles i reals i deixem les “entelèquies” que no estem, precisament, per llençar la casa per la finestra.

Qüestió de sexe?

De tant en tant torna a sortir el debat sobre la prostitució, i els mitjans de comunicació solen tractar-lo amb una forta càrrega moral. La nostra societat, com moltes d’altres, solem tractar el tema amb molt de cinisme. Al nostre país es feia la vista grossa en temps del franquisme, perquè potser alguns dels seus usuaris ho tenia com a una activitat no “declarada” i el més segur és que avui passi alguna cosa semblant. La literatura ha posat això d’”anar de putes” com una cosa molt “progre”. I no és això. Les coses tampoc han canviat gaire, no sé quin tipus de persona (homes i dones) fan servir aquest tipus de serveis sexuals, el que està clar és que existeix i que es tracta, com diuen, de la “professió” més antiga del món. Però, per què no és considerada una professió?. Hi ha alguns elements objectius, des del meu parer, que ho fan evidents: no hi ha cap mena de regulació contractual, el que implica la proliferació de xarxes mafioses al marge de tota llei; no hi ha control sanitari, el que suposa una greu irresponsabilitat sanitària per a la població (perquè no sabem qui practica sexe en aquests llocs!); també és una font de frau fiscal, és una “activitat” remunerada que s’escapa del control de l’administració; els seus “treballadors” i “treballadores” no tenen alguns dels elementals drets socials com tenim al resta. Per aquestes, i per altres raons, aquesta és una activitat comercial no considerada “professional”. Després ve la picaresca i fins i tot l’esclavitud d’algunes d’aquestes persones. Però la qüestió de fons sempre acaba sent moral. El sexe és immoral?. I no crec que les coses siguin tant senzilles. Les persones que, voluntàriament, fan del seu cos un modus vivendi, és a dir, venen sexe a canvi de diners, només es diferencien de la resta dels mortals pel fet de que demanen un preu en diners (o en espècies), altres demanen béns menys materials i aquesta és la qüestió: sexe a canvi de diners. Pura ètica!. Després es compliquen les coses: persones obligades a prostituir-se a la força, aquí és on hauria d’entrar la policia, però en el marc del desenvolupament voluntari d’aquesta “professió” s’ha d’actuar en el marc de les relacions laborals, després, si hi ha delicte, ja es veurà: és a dir, formació, prevenció, un marc de relacions laborals amb negociació col·lectiva inclosa i un llarg etcètera. La qüestió, al meu parer, és que les persones que vénen el seu cos a canvi d’una gratificació han de poder tenir la seguretat de que no les maltractaran, les explotaran, les violaran, les robaran, les denigraran, com qualsevol altre persona treballadora. Si hi ha delicte ha d’actuar la justícia. Ens hem de desprendre del cinisme de criticar una activitat que, pel que es veu, utilitza molta gent, no seria la primera vegada que es troben personatges il·lustres de tota mena utilitzant serveis privats, mireu el cas d’en Berlusconi, tot un president d’un país, o el cas d’alguns ex ministres i en fi, de tota condició social i moral. Per tant, la prostitució s’ha de regularitzar amb garanties per les persones que la practiquen i també per les persones usuàries. Perseguir la “cutreria” de carretera, les màfies i dignificar una cosa que, malgrat molts i moltes no vulguin sentir-ne parlar, existeix i existirà tota la vida, perquè el sexe, a part de ser encara un tabú, és un negoci que en la clandestinitat només alimenta l’esclavitud.
La pornografia és una cosa ben diferent i si és amb menors només queda l’acció contundent de la policia. I per acabar, la prostitució no és només cosa de dones, i això ho tenim encara molt ficat a dins. Si un home va amb moltes dones és molt mascle, si ho fa una dona és molt “p”. En fi, que ens queda encara molt per desprendre’ns de les velles càrregues morals cristianes.

Quantes coses que passen!.

Mirar la premsa aquest dies resulta esgotador. Suposo perquè quan un està de vacances es fixa més en els detalls, no ho sé, però quin esclat d’aconteciments! (sembla la primavera de les notícies!).
Comencem a una moció de censura a l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro. Trobo fenomenal que per fi, la Dolors Padilla, sigui alcaldessa, espero, com es va comprometre fa uns anys, que l’1 de Maig sigui declarat festiu i que no s'obri cap botiga al municipi en qüestió (entre d'altres coses, és clar!). Al PP el veig com el convidat de pedra, però aquestes són raons de la política local, no ens hi fiquem!.
Una altra bona notícia és sobre la intenció de que el tramvia arribi a Olot i a Sant Feliu. Es clar que primer s’haurà de fer a Girona, etcètera.
Després venen els “avisos” patronals, que després de l’epístola del president de la FOEG, el meu amic Espadalé sembla posar les coses una mica més en el terreny de la realitat en representació de la Cambra de Govern de Girona, i alerta que aquesta tardor començaran els acomiadament del personal fix. No sé si ho fa per espantar, sobre aquella vella premissa patronal en que la base de la productivitat està en la por i la des-regulació. Si els que queden tenen por de perdre el seu lloc de treball, treballaran millor (falsa afirmació que no té cap base científica per´`o que pot haver inspirat les paraules del President de la Cambra).
La cosa empitjora. En un moment en que la crisi afecta especialment a les polítiques públiques i que s’ha reduït la despesa en sanitat, educació, etc. el nostre Govern, en mans del senyor Carod Rovira llença l’oferta de pagar beques per un valor de 165.000 euros per passejar el català arreu del món. No hi ha més prioritats que aquesta?.
Mentre, Girona continua sent una de les ciutats més cara de l’Estat espanyol, amb un dels nivells més alts d’atur, la Caixa de Girona (afortunadament) sembla no voler parlar de fusionar-se amb ningú. Això sí, aprofitarà l'avinentesa per tancar unes quantes sucursals.
Per posar la cirereta, que només es pot entendre si el Govern espanyol ha rebut la pressió dels poders fàctics i econòmics d’aquest país, no s’apujarà la fiscalitat de les grans fortunes que només continuaran pagant un ridícul 1% (noi seria bo que formessin part del paquet de mesures per reformar la política fiscal del Govern estatal?).
I en un altre nivell del món, quin és el sentit d’organitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt?.
No m’estranya que per atacar aquest temps de crisi alguns hagin convocat, per internet, un “botellón” a Girona pel dia 18.

Jordi Solé Tura: “Bucarest, la memòria perduda”

Havia sentit sobre aquest magnífic reportatge, però no havia tingut la oportunitat de veure’l fins avui. Fent “zàping” l’he trobat al Canal 33 i m’he quedat del tot enganxat. Crec que a part de ser un preciós homenatge que fa un fill al seu pare, és també una gran aportació a la memòria i a les persones que van lluitar durant una època molt difícil de la història del nostre país, contra Franco i a favor de la democràcia. L’Albert Solé, l’ha brodat. Si teniu oportunitat intenteu trobar-lo, perquè val realment la pena. Hi surten personatges diversos relacionats amb la vida d’aquest fundador de “Bandera Roja”, membre del PSUC i ministre amb Felipe Gonzalez. De veritat, ha estat un plaer poder-me asseure plàcidament al sofà i gaudir d’un reportatge tan ben construït i redactat. La televisió pública catalana, a vegades, ens dona també sorpreses inesperades!.

La tornada de les vacances

Avui, de matinada, he tornat de les meves vacances (encara em queden 17 dies!), i d’entre les notícies que m'he trobat m’han cridat l’atenció unes quantes: la primera una mena de clàssic gironí, quan no són els pisos o locals pastera són, com en aquesta ocasió, la pràctica d’alguns empresaris que pretenien fer l’agost explotant i enganyat a immigrants amb falsos contractes de treball (quina barra!); la segona la pujada d’impostos anunciada pel govern estatal (abans només pujava la benzina!), sort, però , que només serà de manera momentània i no sobre tots els impostos. No és que estigui en contra de pujar els impostos, al contrari, però no ho estic de fer-ho de manera indiscriminada, crec que han de pagar més els qui tenen més, i si es vol generalitzar, doncs que es puguin els salaris reals, que és la única manera sensata i raonable de sortir enfortits d’aquesta crisi i de superar-la el més aviat possible. La tercera, un interessant article d’opinió del cap de la patronal gironina, en Jordi Camps, molt ben escrit, per cert, que no acaba de quadrar amb el missatge que fa la patronal catalana i espanyola (iniciaria de bon gust una campanya Camps, perdó, millor dir, perquè no ens confonen de “Camps”, Jordi Camps for president de Foment del Treball). En Jordi sap que no li ho dic de mala fe. És que l’estiu té aquestes coses meravelloses.

Rita Levi-Montalcini: les races humanes no existeixen

Aprofito el convit que el bloc d’en José Luís López Bulla ens fa a tots els i les internautes que pessen per Parapanda i passo a fer un “lleig” talla i enganxa. És una reflexió molt interessant i li agraeixo la sociabilització de la traducció.

Rita Levi-Montalcini, la importante neurobióloga y Premio Nóbel de Medicina, encabeza un importante manifiesto contra el racismo. A sus noventa y nueve años, ahí está al pie de la idea y en el tajo de la solidaridad. A sus pies, señora. Este blog se honra en reproducir el manifiesto. A tí, lector: no te importe copiarlo y reproducirlo. Traduce el tito Ferino (Parapanda)Sólo existe una raza: la raza humana (Manifiesto)

I.-- Las razas humanas no existen. La existencia de las razas humanas es una abstracción que se deriva de una falsa interpretación de pequeñas diferencias físicas, que nuestros sentidos perciben, erróneamente asociadas a diferencias “psicológicas” e interpretadas sobre la base de prejuicios seculares. Estas abstractas subdivisiones, fundadas en la idea de que los humanos constituyen grupos biológica y hereditariamente muy distintos son puras invenciones que siempre se han utilizado para clasificar arbitrariamente hombres y mujeres en “mejores” y “peores” y, de esta manera, discriminar a los últimos (siempre los más débiles), después de haberles achacado que son la clave de todos los males en todos los momentos de crisis.II.-- La humanidad no está formada por grandes y pequeñas razas. Es, sin embargo y ante todo, una red de personas vinculadas. Es verdad que los seres humanos se juntan en grupos de individuos, comunidades locales, etnias, naciones y civilizaciones. Pero esto no sucede porque tengan los mismos genes sino porque comparten historias de vida, ideales y religiones, costumbres y comportamientos, formas y estilos de vida, incluso culturales. Las agrupaciones nunca son estables a partir de los DNA idénticos; al contrario, están sujetas a profundos cambios históricos: se forman, se transforman, se mezclan, se fragmentan y se disuelven con una rapidez incompatible con los tiempos exigidos por los procesos de selección genética.III.-- El concepto de raza no tiene significado biológico en la especie humana. El análisis de los DNA humanos ha demostrado que la variabilidad genética en nuestra especie --menores que las de nuestros “primos”, los chimpancés, gorilas y orangutanes— está representado sobre todo por diferencias entre personas de la misma población, mientras que son menores las diferencias entre poblaciones y continentes diversos. Los genes de dos individuos de la misma población son, como promedio, ligeramente más similares entre ellos que las de aquellas personas que viven en continentes diversos. Precisamente a causa de estas reducidas diferencias entre poblaciones incluso los científicos racistas nunca definieron cuántas razas constituyen la especie humana, estableciendo unas estimaciones que oscilan entre dos y doscientas razas.IV.-- Está ya consolidado el carácter falso, construido y pernicioso, del mito racista, de la identificación de la “raza aria” con la imagen de un pueblo belicoso, vencedor, “puro” y “noble” con una buena parte de Europa, India y Asia central como patria y una lengua que en teoría está en la base de las lenguas indo-europeas. Bajo el perfil histórico, resulta extremadamente difícil identificar a los arios, en tanto que pueblo, y la noción de familia lingüística indo-europea que deriva de una clasificación convencional. Por el contrario, los modernos datos arqueológicos indican que Europa fue poblada en el Paleolítico por una población de origen africano y en el Neolítico se sobrepusieron otros inmigrantes provenientes del Próximo Oriente. El origen de los italianos actuales viene de los mismos inmigrantes africanos y meridionales que constituyen hoy el tejido perennemente vivo de Europa. A pesar de ello la dramática originalidad del racismo fascista se debe al aliado nazi la identificación incluso de los italianos con los “arios”.V.-- Es una leyenda que los sesenta millones de italianos de hoy desciendan de familias que habitaron la Italia de hace un milenio. Los mismos romanos construyeron su imperio acogiendo a personas de diversas procedencias, dándoles el estatus de cives romanos. Los fenómenos de mestizaje cultural y social, que caracterizaron la historia de toda la península –pero también los griegos, judíos, africanos, hispanos y los considerados como “bárbaros”— produjeron la híbrido que llamamos cultura italiana. Durante siglos, los italianos –aunque dispersos en el mundo y viviendo en una Italia de pequeños Estados—continuaron identificándose y fueron identificados con esta cultura global y variada, humanística y científica.VI.-- No existe una raza italiana, sólo existe un pueblo italiano. Italia se unificó como Nación sólo en 1860. Hoy varios millones de italianos, en el pasado emigrantes y con frecuencia concentrados en ciudades y barios extranjeros, se consideran y son italianos. Una de nuestras mayores riquezas es la de haberse mezclado con tantos pueblos y haber intercambiado sus culturas, “cruzándose” física y culturalmente. Atribuir a una inexistente “pureza de sangre” la “nobleza” de la “Nación”, significa reducir la homogeneidad de una supuesta componente biológica y a los habitantes actuales del territorio italiano un patrimonio milenio y extendido de culturas.VII.-- El racismo es simultáneamente homicida y suicida. Los imperios se convirtieron en tales gracias a la convivencia de pueblos y culturas diversas, y se colapsaron cuando se fragmentaron. Así ha ocurrido y sucede en las naciones con las guerras civiles y cuando, para enfrentarse a las crisis, tomaron a las minorías como chivos expiatorios. El racismo es suicida porque no sólo golpea a los que pertenecen a pueblos distintos sino a los mismos que lo practican. La tendencia al odio indiscriminado que lo alimenta se extiende por contagio de ideas a toda alteridad externa o extraña con respecto a una definición cada vez más estrecha de la “normalidad”. Agrede a quienes están “fuera de la raya”, los “locos”, los “pobres de espíritu”, los gays y lesbianas, los poetas, los artistas, los escritores alternativos, todos los que no son homologables a tipologías humanas estandard, aunque sean quienes permiten realmente a la humanidad cambiar continuamente y vivir. Todo sistema viviente se mantiene tal si sólo es capaz de cambiar, y nosotros, los seres humanos, cambiamos cada vez menos con los genes y siempre más con los inventos de nuestros “benévolamente desordenados” cerebros.VIII.-- El racismo discrimina, niega las relaciones, introduce amenazas en los pensamientos y comportamientos diversos. Para los defensores de la raza italiana, África aparece como una amenaza pavorosa y el Mediterráneo es el mar que, simultáneamente, separa y une. Por esto, los racistas sostienen que no existe una “común raza mediterránea”. Para rechazar todavía más a África, los científicos racistas levantan una barrera contra “semitas” y “camitas”, que son con los que podemos entrar más fácilmente en contacto. La ciencia a señalado que uno existe una clara distinción genética entre los mediterráneos de Europa (occientales) y los de otra parte, orientales y africanos. Desde el punto de vista paleontológico y genético, están absolutamente demostradas las teorías que sostienen el origen africano de los pueblos de la tierra, comprendidos todos en una única raza.IX.— Los judíos italianos son simultáneamente judíos e italianos. Los judíos, como todos los pueblos migrantes (nadie emigra a partir de una libre opción, sino que muchos lo son por necesidad) se han esparcido por el Mundo y han formado parte de diversas culturas, manteniendo a la vez su propia identidad de pueblo y religión. Así sucedió, por ejemplo, con los armenios, con los mismos italianos emigrantes y así está ocurriendo con los migrantes de ahora: africanos, filipinos, chinos, árabes de diversos países, pueblos pertenecientes al Este europeo o a Sudamérica, etc. Todos estos pueblos tuvieron la dolorosa necesidad de emigrar, pero también la suerte –en los mejores casos— de enriquecerse uniendo su cultura a la de quienes les dieron hospitalidad, enriqueciéndose igualmente, sin anular, cuando fue posible, ni la una ni la otra.X.-- La ideología racista está basada en el temor de la “alteración” de la propia raza, aunque ser “bastardos” represente un bien. Es totalmente ciega con respecto al hecho de que muchas sociedades reconozcan que casarse fuera, incluso con los propios enemigos, está bien porque saben que las alianzas son más preciosas que las barreras. Por lo demás, en los humanos los caracteres físicos se alteran mucho más por las condiciones de vida que por la selección, ya que las características psicológicas de los individuos y los pueblos no están escritos en sus genes. El mestizaje cultural es la base fundante de la esperanza de progreso que se deriva de la constitución de la Unión Europea. Una Italia racista que se fragmentase en “etnias” separadas, como ha ocurrido en la ex Yugoeslavia, sería devastada y devastante ahora y en el futuro.Las consecuencias del racismo son realmente epocales: significan la pérdida de cultura y de plasticidad, homicidio y suicidio, de fragmentación e implosión, incontrolables porque están originadas por la repulsa indiscriminada hacia quienes se consideran los “otros” y no “nosotros”.


Rita Levi Montalcini. Neurobióloga. Premio Nobel de Medicina.Enrico Alleva, Docente di Etologia, Istituto Superiore di Sanità, Roma Guido Barbujani, Docente di Genetica di popolazioni, Università FerraraMarcello Buiatti, Docente di Genetica, Università di FirenzeLaura dalla Ragione, Psichiatra e psicoterapeuta, PerugiaElena Gagliasso, Docente di Filosofia e Scienze del vivente, Università La Sapienza, RomaMassimo Livi Bacci, Docente di demografia, Università di FirenzeAlberto Piazza, Docente di Genetica Umana, Università di TorinoAgostino Pirella, Psichiatra, co-fondatore di Psichiatria democratica, TorinoFrancesco Remotti, Docente di Antropologia culturale, Università di TorinoFilippo Tempia, Docente di Fisiologia, Università di TorinoFlavia Zucco, Dirigente di Ricerca, Presidente Associazione Donne e Scienza, Istituto di Medicina molecolare, CNR , Roma