DRET DE VAGA, DRET D’ INFORMACIÓ, DRET DE REUNIÓ (resum de la normativa a aplicar fet pel CERES-CCOO de Catalunya).-

NORMATIVA LEGAL (iclou el text de les normes més importants i extractes literals de les sentències que es citen)

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

Article 28, Llibertat sindical i dret de vaga

2. Se reconoce el derecho a la huelga de los trabajadores para la defensa de sus intereses. La ley que regule el ejercicio de este derecho establecerá las garantías precisas para asegurar el mantenimiento de los servicios esenciales de la comunidad.

1. Todos tienen derecho a sindicarse libremente. La ley podrá limitar o exceptuar el ejercicio de este derecho a las Fuerzas o Institutos armados o a los demás Cuerpos sometidos a disciplina militar y regulará las peculiaridades de su ejercicio para los funcionarios públicos. La libertad sindical comprende el derecho a fundar sindicatos y a afiliarse al de su elección así como el derecho de los sindicatos a formar confederaciones y a fundar organizaciones sindicales internacionales o afiliarse a las mismas. Nadie podrá ser obligado a afiliarse a un sindicato.

Tribunal Constitucional i dret de vaga:

Sentència núm. 254/1988 (RTC 1988\254), el derecho de huelga, reconocido en el art. 28 C. E., implica el derecho a requerir de otros la adhesión a la huelga y a participar, dentro del marco legal, en acciones conjuntas dirigidas a tal fin.

Sentència núm. 332/1994 (RTC 1994\332), el derecho de huelga incluye el derecho de difusión e información sobre la misma.

Auto núm.158/1994 (RTC 1994\158 AUTO), el ejercicio del derecho de huelga conlleva el derecho a difundirla y a hacer publicidad de la misma.


Sentència núm. 11/1981 (RTC 1981\11), son facultades del derecho de huelga la convocatoria o llamada, el establecimiento de las reivindicaciones, la publicidad o proyección exterior.


LLEI ORGÀNICA DE LLIBERTAT SINDICAL

Artículo 8. [Derechos de los sindicatos]

1. Los trabajadores afiliados a un sindicato podrán, en el ámbito de la empresa o centro de trabajo:
b) Celebrar reuniones, previa notificación al empresario, recaudar cuotas y distribuir información sindical, fuera de las horas de trabajo y sin perturbar la actividad normal de la empresa.
c) Recibir la información que le remita su sindicato.

2. Sin perjuicio de lo que se establezca mediante convenio colectivo, las Secciones Sindicales de los sindicatos más representativos y de los que tengan representación en los comités de empresa y en los órganos de representación que se establezcan en las Administraciones públicas o cuenten con delegados de personal, tendrán los siguientes derechos:

a) Con la finalidad de facilitar la difusión de aquellos avisos que puedan interesar a los afiliados al sindicato y a los trabajadores en general, la empresa pondrá a su disposición un tablón de anuncios que deberá situarse en el centro de trabajo y en lugar donde se garantice un adecuado acceso al mismo de los trabajadores.

Artículo 9. [Derechos de los cargos electos sindicales]

1. Quienes ostenten cargos electivos a nivel provincial, autonómico o estatal, en las organizaciones sindicales más representativas, tendrán derecho:

c) A la asistencia y el acceso a los centros de trabajo para participar en actividades propias de su sindicato o del conjunto de los trabajadores, previa comunicación al empresario, y sin que el ejercicio de ese derecho pueda interrumpir el desarrollo normal del proceso productivo.


Tribunal Constitucional i dret de reunió

Sentència de 9 de maig de 1994 (RTC 1994\134), el derecho a la libertad sindical reconocido en el art. 28.1 CE, en su faceta colectiva, no se agota en los aspectos meramente organizativos o asociativos expresamente aludidos en este precepto, sino que también comprende los derechos de actividad relativos a los medios de acción necesarios para que el sindicato pueda cumplir las funciones a las que es llamado por el art. 7 CE.

Sentència núm. 168/1996 (RTC 1996\168), la titularidad de este derecho de reunión genuinamente sindical corresponde individualmente a los trabajadores afiliados a un sindicato, pero siendo de ejercicio colectivo (STC 85/1988 [ RTC 1988\85 ]), la sección sindical o su delegado sin duda están legitimados para convocar la reunión. Ya la STC 91/1983 ( RTC 1983\91 ), fundamento jurídico 2.º, declaró que forma parte del contenido esencial del derecho de sindicación el derecho de celebrar reuniones a las que concurran los afiliados al sindicato que las convoque, con el objeto de desarrollar los fines propios del sindicato.

Sentència núm. 76/2001 (RTC 2001\76), la LOLS establece que la libertad sindical comprende el derecho a la actividad sindical[art. 2.1 d)]y que las organizaciones sindicales en el ejercicio de la libertad sindical tienen derecho al ejercicio de la actividad sindical en la empresa o fuera de ella. En los lugares de trabajo esta actividad viene concretada en el art. 8 que, en su apartado 1 b), recoge el derecho de los trabajadores afiliados a un Sindicato a celebrar reuniones, previa notificación al empresario, fuera de las horas de trabajo y sin perturbar la actividad normal de la empresa. Este derecho de celebrar reuniones a las que concurran los afiliados del Sindicato convocante, con el objeto de desarrollar los fines propios del Sindicato, forma parte del contenido esencial del derecho de sindicación ...

En la medida en que la pretensión del Sindicato recurrente no era la de solicitar una reunión con sus afiliados, para lo que, además no demuestra afiliación o implantación alguna, sino la de convocar una reunión con todos los trabajadores de la empresa, para la que no estaba legitimado, el derecho de reunión solicitado no puede calificarse de reunión sindical, sino como asamblea general.Por lo que, al no estar prevista la legitimación del Sindicato para convocar tal asamblea, la negativa empresarial no cercena su derecho de libertad sindical ni el de reunión al mismo anudado.


Tribunal Suprem i dret de reunió:

Sentències (RJ 2009\4546), (RJ 2003\3087), (RJ 1995\2007); Estableixen la diferència entre les reunións de l’ ET i les reunions de la LOLS. Les primeres no entren dins del dret a la llibertat sindicals; les segones sí.


Sentència del TSJ Catalunya de 28 de noviembre de 1996 (AS 1996\4859) i sentències sobre drets dels càrrecs sindicals electes d’àmbit provincial autònomic i estatal :

Sentències (RJ 2009\4546), (RJ 2003\3087).
Sentència de TSJ Andalucia/Granada de 18-03-1998 (AS 1998\1855).
Sentència TSJ Madrid de 23-04-2002 (AS 2002\2168).
Sentència TSJ Baleras de 1-06-1999 (AS 1999\2446).
Sentència de TSJ Andalucia/Sevilla de 31-05-1999 (AS 1999\3124).
Sentència de TSJ Catalunya de 6-04-1999 (AS 1999\1032).
Sentència TSJ Castilla i León/Burgos de 9-05-1996 (AS 1996\1511).
Sentència TSJ Cantabria de 25-10-1996 (AS 1996\3028).
Sentència sobre utilització dels taulells d’anuncis .
Sentència TSJ Catalunya de 25-02-1999 (AS 1999\378).

ESTATUT DELS TREBALLADORS

Art. 77. Assemblees de treballadors

1. De conformidad con lo dispuesto en el artículo 4 de esta Ley, los trabajadores de una misma empresa o centro de trabajo tienen derecho a reunirse en asamblea.
La asamblea podrá ser convocada por los delegados de personal, el comité de empresa o centro de trabajo, o por un número de trabajadores no inferior al 33 por 100 de la plantilla. La asamblea será presidida, en todo caso, por el comité de empresa o por los delegados de personal mancomunadamente, que serán responsables del normal desarrollo de la misma, así como de la presencia en la asamblea de personas no pertenecientes a la empresa. Sólo podrá tratarse en ella de asuntos que figuren previamente incluidos en el orden del día. La presidencia comunicará al empresario la convocatoria y los nombres de las personas no pertenecientes a la empresa que vayan a asistir a la asamblea y acordará con éste las medidas oportunas para evitar perjuicios en la actividad normal de la empresa.
2. Cuando por trabajarse en turnos, por insuficiencia de los locales o por cualquier otra circunstancia, no pueda reunirse simultáneamente toda la plantilla sin perjuicio o alteración en el normal desarrollo de la producción, las diversas reuniones parciales que hayan de celebrarse se considerarán como una sola y fechadas en el día de la primera.

Artículo 78. Lugar de reunión.

1. El lugar de reunión será el centro de trabajo, si las condiciones del mismo lo permiten, y la misma tendrá lugar fuera de las horas de trabajo, salvo acuerdo con el empresario.
2. El empresario deberá facilitar el centro de trabajo para la celebración de la asamblea, salvo en los siguientes casos:
a) Si no se cumplen las disposiciones de esta Ley.
b) Si hubiesen transcurrido menos de dos meses desde la última reunión celebrada.
c) Si aún no se hubiese resarcido o afianzado el resarcimiento por los daños producidos en alteraciones ocurridas en alguna reunión anterior.
d) Cierre legal de la empresa.
Las reuniones informativas sobre convenios colectivos que les sean de aplicación no estarán afectadas por el párrafo b).

Artículo 79. Convocatoria.
La convocatoria, con expresión del orden del día propuesto por los convocantes, se comunicará al empresario con cuarenta y ocho horas de antelación, como mínimo, debiendo éste acusar recibo.

Artículo 81. Locales y tablón de anuncios.

En las empresas o centros de trabajo, siempre que sus características lo permitan, se pondrá a disposición de los delegados de personal o del comité de empresa un local adecuado en el que puedan desarrollar sus actividades y comunicarse con los trabajadores, así como uno o varios tablones de anuncios. La representación legal de los trabajadores de las empresas contratistas y subcontratistas que compartan de forma continuada centro de trabajo podrán hacer uso de dichos locales en los términos que acuerden con la empresa. Las posibles discrepancias se resolverán por la autoridad laboral, previo informe de la Inspección de Trabajo.

ESTATUT BÀSIC DE L’ EMPLEAT PÚBLIC

Article 46. Dret de reunió.

1. Están legitimados para convocar una reunión, además de las Organizaciones Sindicales, directamente o a través de los Delegados Sindicales:
a) Los Delegados de Personal.
b) Las Juntas de Personal.
c) Los Comités de Empresa.
d) Los empleados públicos de las Administraciones respectivas en número no inferior al 40 por 100 del colectivo convocado.
2. Las reuniones en el centro de trabajo se autorizarán fuera de las horas de trabajo, salvo acuerdo entre el órgano competente en materia de personal y quienes estén legitimados para convocarlas.
La celebración de la reunión no perjudicará la prestación de los servicios y los convocantes de la misma serán responsables de su normal desarrollo.


En definitiva,

Convocatòria a tots els treballadors de l’empresa feta pel Sindicat amb l’ objecte d’ explicar les raons de la convocatòria de la vaga general del 29 de setembre de 2010; s’ ha d’ indicar si a la reunió assistiran treballadors que no són de l’empresa, que són càrrecs sindicals; en aquest cas, cal indicar el càrrec de que es tracti.

Aquesta convocatòria (la mateixa) a tots els treballadors de l’empresa no està de més que també la facin els delegats de personal o el comitè d’empresa, allà on sigui possible.

La convocatòria s’ ha de comunicar a l’ empresa amb antelació mínima de 48 hores , s’ha de fer fora d’ hores de treball, excepte si l’ empresa està d’ acord en fer-la en hores de treball.

En aquestes condicions, l’ empresa no pot denegar la celebració de l’assemblea; en cas que ho faci, és una vulneració del dret de vaga i del dret a llibertat sindical.

També es poden fer convocatòries a les persones afiliades de l’empresa; les ha de fer la secció sindical i s’ ha de dir expressament que és amb l’ objecte d’ explicar les raons de la convocatòria de la vaga general del 29 de setembre de 2010; s’ ha d’ indicar si a la reunió hi assistiran treballadors que no són de l’empresa, que són càrrecs sindicals; en aquest cas, cal indicar el càrrec de que es tracti.

La convocatòria s’ ha de comunicar a l’ empresa amb antelació mínima de 48 hores , s’ha de fer fora d’ hores de treball, excepte si l’ empresa esta d’ acord en fer-la en hores de treball.

En aquestes condicions, l’ empresa no pot denegar la celebració de l’assemblea; en cas que ho faci, és una vulneració del dret de vaga i del dret a llibertat sindical.

Espero que sigui una informació d'utilitat.

Anne-Cécile Robert: "Sindicatos acosados".-

Com és natural abans d'una vaga general, els professionals de les mentides i de la creació de les pors dels altres, la majoria dels mitjans de comunicació d'aquest país ja porten uns quants mesos treballant per torpedejar la vaga general del 29 de setembre. Aquest no és un fenòmen nou, tenim l'experiència de les passades vagues generals, però aquest fet tampoc no és únic del nostre país. Ho ha moltes coses importants que es juguen a Europa i els sindicats són uns durs contrincants a batre, som la "mosca cojonera" dels poderosos ...

Por medio de cuatro fallos, el Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas (TJCE) legitimó el dumping social en el mercado común (1). En el caso Viking, juzgado el 11 de diciembre de 2007, una compañía finlandesa quería transferir un ferry bajo pabellón estonio, a fin de eludir un convenio colectivo finlandés. El TJCE falló en contra de los sindicatos que se oponían a una maniobra destinada a pagar menores salarios. En el caso Laval, juzgado el 18 de diciembre de 2007, un sindicato sueco buscaba obligar a un prestador de servicios letón a firmar un convenio colectivo, como es costumbre en Suecia, para lo cual bloqueó la obra que la empresa realizaba en ese país. El TJCE le dio la razón a las empresas que se quejaban de una restricción a la libertad de establecimiento y de libre prestación de servicios, derechos reconocidos por los artículos 43 y 49 del Tratado de Roma.

En el caso Rüffert, juzgado el 3 de abril de 2008, el TJCE condenó al länder de Baja Sajonia por dificultar la libertad de establecimiento de una empresa polaca. Esa firma pagaba salarios inferiores al mínimo establecido para cualquier empresa que obtuviera una licitación pública. El TJCE estimó excesiva esa legislación, y consideró que la Directiva 96/71 sobre el cambio de destino de los trabajadores sólo establece mínimos que los Estados miembros no pueden superar sin caer en restricción a la libre competencia.

En el caso de la Comisión contra Luxemburgo, juzgado el 19 de junio de 2008, el TJCE le dio la razón a la Comisión europea, que reprochaba a Luxemburgo haber transcrito la directiva de 1996 de manera demasiado restrictiva en el derecho nacional. Ante una petición de la Comisión europea, gendarme del mercado común, la Corte calificó de "redundantes" las condiciones impuestas por Luxemburgo a la actividad de los prestadores de servicios en el Gran Ducado. Esas condiciones consistían, entre otras cosas, en la indexación de los salarios sobre el coste de vida, y en informaciones a suministrar a la oficina de inspección laboral, que el Tribunal no consideró útiles. En varias ocasiones, los altos magistrados calificaron la libertad de establecimiento y la libre prestación de servicios de "libertades fundamentales" reconocidas en el Tratado de Roma, estableciendo claramente una jerarquía entre los derechos de las empresas y las normas sociales, en la cual las primeras prevalecen sobre las segundas. El TJCE admite que la acción sindical constituye un "derecho fundamental" -lo que es un avance en el desierto territorio social europeo- pero inmediatamente lo vacía de contenido al someterlo a la obligación de no "obstaculizar" la libertad de establecimiento (artículo 43 del Tratado de Roma) ni la libre prestación de servicio (artículo 49 de dicho Tratado) de las empresas en el mercado común.

En el ampuloso lenguaje de los jueces de Luxemburgo, la defensa del salario mínimo resulta entonces incompatible con el derecho europeo si es "susceptible de hacer menos atractivas, o más difíciles" las condiciones ofrecidas a las empresas de otro Estado miembro. Por otra parte, les preocupa que la negociación colectiva cree una "incertidumbre jurídica" excesiva (fallo Laval). En el fallo Viking consideran "desproporcionada" la huelga de los asalariados que se negaban a la transferencia de pabellón de su barco finlandés por el de Estonia, donde los salarios son más bajos. Esos fallos podrían ser los primeros de una larga serie... (2).


Notas:
(1) Fallo del caso International transport workers' federation contra Viking Line, del 11 de diciembre de 2007, conocido como el "fallo Viking"; fallo Laval un partneri ltd/Svenska Byggnadsarbetareförbundet, del 18 de diciembre de 2007, conocido como "fallo Laval"; fallo Dirk Rüffert/land Niedersachsen, del 3 de abril de 2008, conocido como "fallo Rüffert"; fallo Commission c/ Luxembourg, del 19 de junio de 2008. Esos fallos pueden consultarse en el sitio del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas: www.curia.europa.eu
(2) Véase por ejemplo, la intervención del diputado Francis Wurtz (GUE/NGL) en el debate sobre los fallos Viking, Vaxholm y Rüffert del Tribunal Europeo de Justicia al Parlamento el 22 de abril de 2008. www.francis-wurtz.eu

Violència governamental i estiradeta d’orelles estatal.-

Ara que ja sabem que les eleccions al parlament català no seran el 24 d’octubre i que probablement es celebraran al novembre (per Fires de Girona!), -total, ja no vindrà d’un mes- la maquinaria dels partits ja es comença a posar nerviosa (sembla que alguns tinguin presa).
Però fet aquest comentari volia remarcar el paper del govern espanyol en l’afer amb el Marroc i els activistes canaris a favor del Sàhara. Em sembla lamentable que sigui el propi Estat espanyol qui demani explicacions als activistes que han estat apallissats. Tothom sap com se les gasten la policia marroquina quan es tracta d’aplicar la llei del garrot, és allò de viure en una no democràcia però no fer res perquè la cosa canvi en pro d’uns poderosos interessos comercials i estratègics. Es poden entendre moltes coses, però hagués valgut més la pena callar que no pas respondre amb la quasi inculpació dels canaris per haver anat allà on ningú no els manava. Deu ser perquè la defensa dels drets humans no es poden practicar “per llei” segons el país i les persones que hi participin. No calia una intervenció tipus “Perejil”, però deixar clar que cadascú és responsable d’allà on va i que ha d’assumir les conseqüències de la seva militància em sembla tot un desgavell. Suposo que està en aquesta línia de sentiment dretà que darrerament té el PSOE i que pateix com si fos una epidèmia. No sé quan si li ha de curar!, però la qüestió és que després de veure a la senyora activista amb la cara tota plena d’hematomes, una dona que no semblava ser gaire perillosa per ningú, de sobte saps quin de quin tipus de govern estem parlant, potser alguns enyoren la possibilitat de desfer manifestacions molestes (ara se m’acudeix una que fa poc va reunir a més d’un milió de persones a Barcelona) a base de garrotades, com en els vells temps, que per això sempre hi ha nostàlgics.
Entenc que no és el mateix un grupet de canaris que uns torturadors oficials d’un govern corrupte i autoritari, els segons fan més por, sobretot si remenen unes quantes cireres, però home, el nostre govern espanyol haurà de començar a plantejar si canviar-se el nom del partit o votar uns nous estatuts interns per no fer gala d’allò que no diuen que són (com a mínim els qui prenen decisions) una colla d’aprenents de minyons de dretes.
Per cert, les eleccions catalanes es faran dos mesos després de la vaga general del 29 de setembre. Quina casualitat!, no creieu? .
Així doncs recordeu: el 29 de setembre ens hi juguem molt. 29 DE SETEMBRE. TOTHOM A LA VAGA GENERAL.

Independència, federalisme o autonomia. -

Fa pocs dies que en Joan Herrera (IC-V) va fer la proposta de realitzar un referèndum per determinar quina era la relació que volíem els catalans amb l’Estat espanyol. Avui el president Maragall ha continuat amb la iniciativa d’Herrera i l’ha demanat el referèndum el més ràpidament possible.
El dret a decidir és un dret dels pobles no fa mal a ningú, a no ser que algú pensi que massa democràcia no es bona i que la gent no pot pensar per ella mateixa (una mica d’això ja s’ensuma) i en democràcia hom decideix sempre en relació als altres.
L’opció d’IC-V no té a veure amb les darreres “consultes” indpendentistes plenes d’irracionalitats censals i amb un clar sentit desorientatiu (com ja vaig comentar en el seu moment en aquest mateix bloc), és clara i senzilla i no té perill d’equivocació. Convida a tothom a la participació, a tothom, sense excloure a ningú.
Ara bé, hi ha un matís que s’ha de tenir en consideració: si per un supòsit sortís independència o federalisme s’hauria de fer una cosa, ara per ara, del tot impossible, que és canviar la constitució espanyola o bé aconseguir la independència, que no el federalisme per una altra via que gens té a veure amb la democràcia, que es la força.
L’opció del federalisme, a mig termini entre una i altra, sembla la més raonable, a priori, però el que sembla que esta ben clar, com a mínim per a una majoria dels catalans i catalanes que, en una o altra direcció, les relacions amb “Espanya” han de canviar i no poden continuar així. La sentència del Tribunal Constitucional sobre el nostre Estatut no només ha deslegitimat al Parlament català, el referèdum , sinó també a les Corts Generals. Potser si el PP no hagués interposat el recurs d’inconstitucionalitat ara no estaríem en aquesta situació, però la cosa ja està feta i sembla que Catalunya pot ser la moneda de canvi per guanyar eleccions a les espanyes, mentre tant, continuarem amb un Estat de les autonomies ineficient, desigual, desequilibrat i injust, on la famosa balança mantindrà el seu pes cap a altres regions on el motor i el seu pes econòmic no rutlli com el nostre i continuarem fent de “cascos blaus” sense haver-nos ni demanat permís. Ja està bé que Catalunya sigui fiscalment solidària, no estic en contra, el que no m’agrada és que sota una constitució esgotada, amb un tribunal post franquista, encara la dreta ultra conservadora d’aquest país continuï governant, es diguin Bono, Aznar o com es vulguin dir (siguin del partit en el govern o no).
Crec que el debat per les properes eleccions catalanes ha d’orientar-se en els drets socials i de ciutadania (polítics, econòmics i socials), la millora de la fiscalitat i la protecció social, i un element a tenir en compte, més enllà de les curses de braus, la selecció catalana o d’altres qüestions d’ultra interès per uns quants, la qüestió sobre la relació de Catalunya amb Espanya ha de ser un dels eixos que ens pot ajudar a pensar positivament en els nostres polítics.

Celestino Corbacho, Groucho Marx i Carlos Arniches

Darrerament l’esperpent del panorama polític comença a tenir noms i cognoms. En aquesta ocasió ho és el ministre de Treball, que en alguna ocasió va ser alcalde de l’Hospitalet de Llobregat (al costat de Barcelona), -alguns ens preguntem si això és cert i fins i tot si l’Hospitalet existeix de veritat- que, emulant les velles glòries del PP abans de la darrera vaga general del 20 de juny de fa uns quants anys, només fa que encendre la foguera de la insensatesa amb les seves propostes, més ocurrències que altra cosa, sobre el mercat de treball. Si amb la reforma laboral no hi ha prou (no sé què deixaran al govern del PP, si guanya les eleccions generals), ni castigant la jubilació als 67 anys, després vindrà la venda de les pensions a empreses públics (dic jo), ara els toca a les persones aturades, que no només hauran de fer un “inservible” curs d’ocupació (no sé on trauran les aules, els formadors i formadores, els cursos, etc.) sinó que hauran d’acceptar la “presumpta” feina que els ha d’oferir el servei d’ocupació (permeteu-me que em rigui una mica, com diuen els més joves: que me parto!) en trenta dies. La propera proposta,potser, serà que treballin gratis per les empreses que “pressumptament” estan en fallida econòmica (millor no donar idees). Jo crec que l’actual PSOE és millor que es fusioni amb el PP, total, no crec que tinguin moltes diferències, crec que avui en dia és la única manera de que el PSOE es posicioni a l’esquerra d’algú.

Què li deixan al PP, si és que governen?.

La proposta d'elevar el càlcul de la jubilació a 20 anys de cotització és injusta. Per què no fan cotitzar pel salaris reals sense cap mena de topall?, per què no es recuperen l'impost de successions, de transmissió i de patrimoni?. Perquè aquests beneficien als rics.
Tot plegat em sembla una astracanada (aquella obra de teatre irònica i absurda de mitjans del segle passat). Ara bé, rumiant una mica, si Corbacho ha de fer de “Celestina” ho veig una mica negre tot plegat .. "La part del contracte de la contrapart ...". Millor serà no pensar gaire en aquestes coses i preparar-se per anar a la vaga el proper 29 de setembre.

Blanco o negro. Les qüestionables paraules de Pepín el socialista

Sempre caben més sorpreses en el calaix del PSOE i sembla que després de la “castissa” reforma laboral, millor dit, desregulació laboral, el ministre de Foment José Blanco s’ha oblidat que ha estat el seu govern qui ha regalat el mateix que ha robat als empleats i empleades públics i als pensionistes d’aquest país als grans capitals d’aquest país amb la supressió de l’impost de transmissions i el de successió. Ja em sembla bé pagar més impostos, però si us plau, que no em facin riure que l’excusa és tenir un “país de primer”, potser volia dir de primera regional o semblant.
L’altre notícia ha estat la d’obligar als aturats i aturades d’aquest país a participar en algun curs de formació sota pena de no cobrar la protecció per atur. No s’han adonat que l’INEM és un lamentable sistema per trobar feina, que no serveix i que estem en un país amb una taxa d’atur del 20%?.
Com es pot recuperar econòmicament un país estrenyent la despesa publica i no incentivant el consum? , és a dir, retallant salaris, congelant pensions, afavorint l’acomiadament, obligant als aturats a perdre temps en un curs que no els servirà per a res ...
No hi haurà ningú dins del PSOE que tingui una mica de seny i els faci recordar que els seus votants pensaven que havien votat a un partit d’esquerres (encara que fos moderadament d’esquerres)?.
Està vist que la política social passa per massacrar la classe assalariada i als més febles, mentre que als qui més tenen no se’ls toca ni un cèntim d’euro. A veure si la política espanyola i catalana es base en treure un conill del barret o esperar a veure què es treu, que encara és pitjor.
No podrem tenir un país de primera amb polítics de tercera.

La fi de l’estiu, la fi d’un govern, però la fi de la crisi?

Assegut mirant com els núvols de pluja comencen a tramitar el preparatius de pluja d’aquesta tarda, començo a pensar que la convocatòria de les eleccions autonòmiques no només anuncien la fi d’una etapa política, sinó també, aprofitant que tots hem de posar bona cara, ens diran que la crisi ha tocat sostre i que comença la recuperació econòmica, notícia d’inspiració maniquea, on les hagi, quan la reforma laboral afavoreix que molts treballadors d’aquest país trobin tancades les seves empreses quan tornin de les seves merescudes vacances, mentre que alguns mals empresaris i s’aprofitin dels EROS per intentar augmentar els beneficis empresarials a costa de la Seguretat Social, però continuant treballant, més si s’escau, i acomiadar a aquells i aquelles qui interessi.
No sé com s’haurà de plantejar una campanya des de la perspectiva dels núvols negres que porten tempestes. Suposo que la temptació de l’engany serà present durant aquest darrer trimestre de l’any.
Com que entrem en campanya, allò que sigui bo serà boníssim i allò que abans havia d’esperar potser s’avançarà perquè ningú no es posi les medalles dels altres. La meva filla em comentava que fins el desembre no tindria el famós ordinador portàtil (que a Catalunya hem de pagar al 50% més el cost dels drets per tenir accés als llibres de text), jo vaig començar a pensar que el tindrien a principis de curs, no sigui que guanyin els altres i a sobre comencin el seu mandat regalant ordinadors.
Tampoc no acabo d’entendre com els professionals del sector d’hoteleria estan tan cofois amb les dades que s’ofereixen sobre el turisme. La darrera dècada no s’han cansat de dir que el negoci no anava bé, i ara que estem en plena crisi, sembla que sí, que això va rutllant. No serà que ens estan preparant per les bones notícies?. Ho dic perquè aquests dies de vacances m’he mogut per diferents indrets de la costa catalana i no només no he vist cap aglomeració, sinó que m’he fixats que la cosa estava mot buida per un mes d’agost. No només a Catalunya, en una escapadeta de tres dies Terol també he detectat el mateix (és clar que Terol és Terol i no la podem comparar a la Costa Brava, però per internet no es trobaven places als hotels i en canvi, trucant per telèfon et posaven tot tipus de facilitats, i quan vam arribar l’hotel que en teoria havia d’estar ple de gom a gom estava casi buit). El poder dels mitjans de comunicació és immens!.
Ja sé que a l’estiu mai no sol passar res: riuades, picabaralles dels polítics locals dignes de “El Hola” o “El caso”, focs, calamitats, etcètera, com si el món es parés, i ja se sap que no és veritat, que la gent continua tenint els mateixos problemes que quan occident no fa vacances, però és clar, aleshores ja no seria estiu.