Retallades?.-

Sembla que el Govern de la Generalitat té molt clar a qui se li ha de retallar: a les persones més indefenses: mainada amb necessitats d’ajusts especials, a les beques, més ràtio per escoles, a la sanitat púbica, als salaris dels empleats i empleades públics (com si fossin uns privilegiats), i aquest llarg etcètera que ja coneixeu, però ah!, a les delegacions catalanes que tenim fora de Catalunya, no només no se’ls retalla el pressupost sinó que se’ls hi doblarà en 700 mil euros més. O sigui, que els pobres consellers i alts càrrec de la Generalitat (uns 250 segons les estimacions, perquè tampoc ningú ni en sap quants n’hi ha en realitat) deixaran de cobrar aquest Nadal uns 1800 milions d’euros, és a dir, una petita paga de 7.200 euros per cap –de mitjana-) i no ens estalviem els 1400 euros que valen les delegacions catalanes en temps de crisi, que sumades donen 5 mil 400 milions d’euros, i això ja comença a ser una quantitat gens desestimable, però no, no ho faran, perquè el discurs s’ha de complir, un discurs a la mà del PP, contra les persones immigrades i contra les persones sense recursos, una política excloent, injusta i malversadora dels recursos públics. Quan una família es queda sense recursos què fa?, molt senzill, buscar treball, una feina, busca ingressos quan les despeses ja no es poden reduir més. Com és que els nostres governants no persegueixen el frau fiscal?, amb aquests diners sortiríem de la crisi en un no res, com és que no es persegueix l’economia submergida (més d’un 22 % del PIB)?. La resposta és clara: no interessa, no hi ha intenció política de fer-ho, perquè aleshores els “xoriços” començarien a ser públics i com diu la cançó: “si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol”.

http://youtu.be/eHcveTzEIRI

Algú s’ha begut l’enteniment.-

Cada dia que passa em costa més escolar les notícies, veure els telenotícies o llegir els diaris. Tot són males notícies, decepcionants. És la gran escola que alimenta el sentiment de que anem a la deriva i que només uns quants tenen la capacitat d’aplicar (no dic de trobar) solucions: més misèria, més beneficis pels qui en tenen més.

Potser comença a arribar l’hora de que aquests irresponsables que governen les finances dels nostres països (i del món), es comencin a plantejar si no estan estirant massa la corda, si no estan escampant massa la merda que s’han inventat i si al final de tot això la cosa se’ls anirà, certament, de les mans. Perquè ja està bé de tanta desvergonya!. El cinisme s’ha instal·lat en la nostra societat de mà de la demagògia i no sembla que tingui intenció de marxar.

La confusió volguda, perseguida, buscada i creada arbitràriament i artificialment, fa trontollar la base democràtica dels estats. Què és això que en Zapatero hagi pactat, en secret, una base de l’OTAN a Espanya sense encomanar-se ni a les Corts Generals?.

Però què és això de que, pressumptament, els consellers i els alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya anunciïn que es quedaran sense la paga de Nadal? Algú sap si en cobren de pagues extres? o és que no en cobren i així queden d’allò més bé. On s’ha vist que un país abandoni als seus malalts a la bona fortuna, que es tanquin hospitals, àrees bàsiques, quiròfans; que no es paguin als geriàtrics i als centres que atenen a persones amb necessitats de mobilitat o psíquiques?; on s’ha vist que els empleats i empleades públics d’un país (mil euristes, per cert!) hagin de pagar la bacanal i la digestió de la crisi provocada pels “mercats” (com si fossin una entelèquia, i segur que amb noms i cognoms), que se’ls consideri un mantes que cobren sense treballar (i això s’ha instal·lat premeditadament en l’opinió pública)? I un llarg etcètera més.

El proper dia 20 de novembre ho tindrem molt difícil. Haurem de triar entre la massacre del PP i el continuisme beligerant del PSOE (diguis PSC) o forces d’esquerra, que malgrat que minoritàries, puguin frenar la majoria absoluta del PP o un govern de coalició amb la resta de la dreta (CiU i companyia). No. No hauria d’haver espai per l’abstenció. És el que donarà la majoria a l’extrema dreta. La gent hem d’anar a votar, sinó volem que els nostres fill no tinguin cap futur. Pot sonar molt malament, però ens juguem el futur de les generacions properes.

Sí, em sento indignat, però aniré a votar. No em quedaré a casa com si això no anés amb mi. Perquè hi va, i molt!.

Goldan Sachs governa el món.-

Xarlatà o no, Alessió Rastani, el broker mediàtic, ho va dir ahir, i segurament té raó. Té raó en tot el què va dir: la crisi és una festa per aquells qui es volen i poden enriquir a costa de la pobresa dels altres, és a dir, els qui tenen diners a dojo.

Els seus comentaris han molestat molt, segurament perquè és el que realment pensen les grans fortunes. Declaracions buides de falsa moral, ve a dir allò que tothom sospita: això és una carnisseria en contra de les classes mitjanes i baixes a nivell global.

La realitat ja es veu: retallades a la sanitat (les persones no hi comptem per a res, som una mera mercaderia), la Renda Mínima d’Inserció Social no es cobra (és a dir, els pocs diners que reben les persones més pobres per a subsistir), els geriàtrics cobraran a 60 dies el què els déu la Generalitat (total, són vellets i no es poden manifestar), s’encarirà la factura de la llum un 6% (haurem d’aprendre a viure sense llum elèctrica), el preu de les carreres universitàries pujarà (perquè així només puguin estudiar els fills dels més rics) ... El PP ja engegat les seves retallades allà on governa, què us penseu què passarà si guanyen les eleccions generals a Espanya?. És per a tremolar!. I el pitjor és els socialistes no tenen cap autoritat moral per a criticar-los (reducció de l’estat del benestar, precarietat laboral, etc.). La única diferència entre el PSOE i el PP és que el primer redueix a mínims el pobre estat del benestar, i el PP el desmantella i se’l ven directament. On està la frontera?.

La memocràcia.-

Definir el concepte de memocràcia pot ser quelcom complicat. Ho intentaré fer a posant alguns exemples:

Memocràcia és no anar a votar, perquè d’aquesta manera sempre acaben governant els de sempre, i després ens queixem.

Momocràcia és anar a votar a un partit que saps, de ben segur, que t’empitjorarà els teus drets, et retallarà el salari, et malmetrà les teves condicions salarials i desmantellarà el sistema de protecció social d’aquest país i el seu feble “Estat del benestar”.

Memocràcia és, també, anar a votar a corruptes o corruptes “presumptes” .

Memocràcia és ser pobre i pensar que votant a la dreta et faràs una mica més ric.

Memocràcia és deixar la política en mans dels polítics .

Memocràcia és mirar cap a un altre costat davant les injustícies socials.

Memocràcia és pensar que anat a votar ja has complert amb les teves obligacions com a ciutadà o ciutadana.

Memocràcia és pensar que els teus amic són els teus enemics (o contrincants)

Memocràcia es dividir i no sumar

Memocràcia és deixar-se governar com si fossis un xai o una ovelleta.

Memocràcia és creure’t al 100% tot el que diuen els mitjans de comunicació

Memocràcia és no pensar per sí mateix.

Joan Coscubiela, candidat a les generals.-

Fa unes hores que m’ha arribat la notícia de que en Joan Coscubiela (en Coscu) es presentarà a les primàries per sortir com a cap de llista d’IC-V per Barcelona al Parlament espanyol. Sens dubte és una de les poques bones notícies d’avui. En Joan aportarà a aquesta organització política una cosa que fa temps, al meu parer, que li manca: un discurs polític enfocat en temes socials i en l’economia. I ho farà amb un profund coneixement de la realitat social i econòmica del nostre país. Sens dubte serà un referent, ara també polític, per a moltes persones d’esquerres i la seva tenacitat, coneixement i vàlua farà guanyar molts adeptes a IC-V.

Sembla que serà una comtessa política emocionant, perquè en arguments, els seus contrincants hop tindran molt, però que molt difícil. En Coscu ja ens té acostumats a un discurs clar, però molt evolucionat i molt ben construït, a una expressivitat encoratjadora i valenta,però plena de seny i de sentit comú, és , a més de ser un gran orador, una persona molt honesta, un home de poble que ha treballat i treballarà per la classe treballadora (valgui la redundància!). Un home perillós, sens dubte, per l’altre esquera, des del punt de vista polític. Per això, avui és com si s’hagués iniciat un nou període polític.

Segurament aquesta ha estat una decisió molt meditada i treballada per totes les parts, el partit i en Joan; segurament no ha estat una decisió precipitada; segurament ha estat una decisió difícil, però com a home valent ha pres una gran decisió. Amb ell IC-V ha guanyat molt més que un candidat o que un diputat, ha guanyat un munt de saviesa i d’inquietuds, un discurs regenerador, modern, sensible als problemes de la gent, curós en les paraules i de profunditat aclaparadora, un home segur, que ho donarà tot pels altres, com ha fet sempre, per això estic content, per fi, la política retroba el seny perdut i fa coses com aquestes, fer que en Coscu es presenti com a candidat a les properes generals. Ha estat una decisió magnífica que farà que molts “indecisos” i “descontents” votin, amb cara i ulls, i amb convicció unes sigles d’esquerra amb persones d’esquerra i amb una ideologia clarament d’esquerres. Un gran encert per IC-V.

La darrera ejaculació del TJSC.-

Disculpeu l’aparent equivocació, però més que una interlocutòria m’ha semblat una ejaculació, ara no sé si dir precoç o no, però és que, des de fa un temps, sembla que la política i la justícia, sovint posades d’acord, actuen en funció d’allò de veure qui la té més …, sí, allò de que no ve d’un pam no sembla ser més que una antològica “hippyada”. De mides hi ha moltes, fins i tot avui hem pogut veure com els “anti-tot” (i no m’agradaria vincular-los al moviment del 15-M), no només han intentat boicotejar la manifestació a Barcelona (convocada per més de 40 entitats!), per l’altre “a veure qui la té més llarga” (respecte a la modificació de la Constitució Espanyola sense comptar, com en realitat han fet sempre però amagant-lo amb formes més o menys educades, amb la gent, el poble, la sobirania), si no que a més a més, a Madrid han convocat una de paral·lela. Lluny de criticar-lo, només diré que la capacitat estratègica de les persones que ho han decidit és molt limitada, em sembla, i coincideix amb la màxima de: divideix i venceràs, que ha estat una equivocació fatal, innecessària i pueril. Es veu que allò de: “el poble unit mai no serà vençut” no sembla que sigui de gran interès pràctic per aquesta gent. Però tornant a l’ejaculació, la meva sospita és que a sobre no ha estat amb orgasme inclòs, per tant, hauran d’anar a fer un tractament, perquè el sexe ben fet i amb plaer és un bon al·licient, però no per fer política i aplicar justícia.