No a la venda.-

Aquest és el nom d'un documental que està penjat a internet (http://www.noalaventa.com/) i que crec interessant per alimentar el debat sobre els dubtes en els camins de sortida a la crisi financera i els seus impactes negatius dirigits per determinades activitats empresarials en l'àmbit dels drets humans, el medi ambient i la corrupció.

En aquest context de globalització extrema (només es globalitzen les misèries, perquè els poderosos continuen sent uns quants) la responsabilitat Social Corporativa o de les empreses (RSE), que a mi m'agrada més, es situa com a un tímid element de distorsió en la lluita per la recerca d'un nou equilibri entre el desenvolupament econòmic, la sostenibilitat ambiental i el desenvolupament social. Desconec si les premises, és a dir, les dades que es fan servir són certes, però en tot cas, si no ho fossin, considero que els poc més de 60 minuts que dura, ens conviden a la reflexió sobre aquest món nostre i sobretot què hem de fer, esperar creuats de braços o actuar. El link també permet les vostres opinions, així que: endevant!.

Turquia i la democràcia

Turquia és un dels països d'àmbit d'influència europeu que fa anys ha demanat ingressar a la Unió Europea. Aquest és un debat que continua viu, i que sembla avançar molt a poc a poc en el sentit d'una Europa econòmica, però no social, cosa que el nou panorama europeu sembla reafirmar.

Fa poc més d'una setmana que el Gover turc va alliberar a 27 sindicalistes del sector públic després de sis mesos de detenció il·legal, com ja ha estat reconegut i condemnat per part del Tribunal Europeu de Drets Humans. Qüestió que no ha passar per primera vegada.

Als i les sindicalistes se les va falsament acusar de pertànyer a una organització terrorista, la KESK. Així és com veuen als sindicats en un país on la democràcia no ha passat de ser un mer acte de votació en unes eleccions polítiques.

Com explica el propi comitè de la CSI (Confederació de Sindicats Internacional) que va assistir al judici, els seus advocats defensor no van poder accedir als expedients del cas. Durant el judici, el dret a la defensa no va ser respectat. La trajectòria del Govern utilitza la repressió policial per a castigar el sindicalisme i d'aquesta manera les empreses que substenten el país poden explotar amb més facilitats als seus treballadors. Això ho ha dit Guy Ryder, secretari general de la CSI, qui ha denunciat els abusos del sistema jurídic turc destinat a perseguir als sindicalistes.

És molt difícil que un país que no practica en condicions els mínims principis democràtics pugui ingressar en la Unió Europea. A no ser que només adduint al caràcter econòmic ja es tiguin prous requisits per a fer-ho. Seria una llàstima no aprofitar-lo per a deixar que els treballadors i treballadores turcs puguin organitzar-se lliurement al voltant d'un sindicat per a defensar els seus interessos. Aquest és un aspecte fonamental de la democràcia (independentment on es practiqui).

L'Editorial

Mai una editorial havia tingut tanta ressó com la d'aquest dimecres. La notícia s'ho val perquè també serà la primera vegada que una Editorial uneix a tantes veus de la societat catalana. Crec que ha estat un iniciativa encertada i a temps i comparteixo els continguts de la mateixa multiplicada per dotze. No sé si el 12 és un número màgic, però 12 del 12 a les 12 hores és el dia que els sindicats ens manifestem a Madrid per plantar-li cara a la crisi (de fet ho fem cada dia), com ara es planta cara a la possible sentència del Tribunal Constitucional. Suposo que a aquestes alçades demanar-li a PP que retiri les seves demandes contra el nostre Estatut és del tot una ingenuïtat, i no sé si pot tenir repercussions "legals" davant el TC, però no estaria malament que ho fessin, així podrien intentar netejar les seves vergonyes.

La Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la reforma laboral.-

Fa mesos que sembla evident que l'espassa de Damocles del constitucional està a punt de caure sobre el nostre Estatut d'autonomia. Com que tothom sembla que ho veu venir s'ha iniciat tot un seguit de declaracions a favor de l'Estatut com a un intent de darrera hora d'influenciar sobre la sentència i apaivagar les seves conclusions, però no sembla que això tingui gaires perspectives de solució a curt termini. Demanar la dimissió del Tribunal Constitucional està molt bé, però dubto molt que ho facin.

El problema de la desligitimacions polítiques, quan les decissions democràtiques que prèn un poble són qüestionades per estaments de dicífil autonomia política, és que deixen amb el cul a l'aire, no només a la classe política en general, sinó també als ciutadans i ciutadanes que hem anat a refrendar en un referèndum una cosa tan important com les lleis que han de regir el funcionament de les institucions i de la vida social catalanes.

Això ens passa perquè hem arribat a un punt en que la nostra Constitució Espanyola ja no ens serveix com a norma suprema, ni el Constitucional té la independència que hauria de tenir ni té cap legitimació moral per a imposar-se sobre una consulta popular democràtica i legal com són les decisions preses al Parlament català, les Corts espanyoles i la ratificació per referèndum com disposa la Llei. Per tant, si aquest fràgil equilibri d'interesos no funciona, allò que hem de fer, sabent sobre la seva dificultat, és canviar la Constitució, no només reformar-la, sinó posar-la al dia en temes tan importants com el dret a l'autodeterminació, les senyes d'identitat, la Corona, la financiació, etc.

I aprofitant les reformes, ara que el Governador del Banc d'Espanya torna a fer de cap de la patronal espanyola demanat una reforma laboral, el que hauria de fer el Govern espanyol és destituir-lo per fragant incapacitat per a dedicar-se a fer de banquer i dedicar-se a fer pseudo política, abandonat la seva responsabilitat de controlar la banca d'aquest país. Però dit això, no podem fer una reforma laboral en plena crisi, perquè les conseqüències ja sabem quines són: major desprotecció, més desregulació, abaratiment de l'acomiadament, pèrdua de drets socials, etc., que és el que realment busca la dreta (espanyola, europea i mundial) que governa a cop de talonari i de control sobre els mitjans de comunicació i informació.

Per tant, menys reforma laboral, més persecució del frau fiscal, començant pel sector de la construcció i acabant per les administracions, més Estatut de Catalunya i una nova Constitució adequada als temps actuals, lluny de la herència post franquista que encara perdura en tot el text constitucional.

Per què l'activista saharaui Aminattou Haidar segueix a Lanzarote en contra de la seva voluntat?

He vist un tractament desigual sobre aquesta notícia, més difossa, per cert, en els mitjans escrits que no pas a la ràdio o a la televisió.

Després d'haver estat expulsada del seu propi país, el Sàhara, pel govern marroquí, i d'haver-li robat el seu passaport, va ser enviada a Espanya on, malgrat les seves queixes, ha estat retinguda en contra de la seva voluntat i, fins i tot, se li ha impedit que pugués comprar un bitllet de tornada al Marroc al·legant la falta de passaport.

La "Gandhi saharaui", com se la coneix per la seva lluita per la defensa del poble saharauí i el seu dret a l'autodeterminació, negat fa trenta anys pel Marroc i consentit per l'Estat espanyol fins el dia d'avui, ha estat denunciada pel director d'Aena de l'aeroport de Lanzarote per desordre públic i "allanamiento de morada", com si un aeroport fos una "morada", més aviat una propietat privada, en aquest cas de llibertats.

És evident que Haider té tot el dret del món a tornar a casa seva amb la seva família i amb els seus amics. No s'entèn l'actitud del Govern espanyol ni les declaracions del ministre Moratinos, a no ser que, realment, s'estigui fent el joc al govern autoritati del Marroc.

Aminattou ha estat arrestada en diverses ocasions i torturada. Se la coneix com una dona de fortes conviccions ètiques, pacifista. De salut delicada, ha iniciat una nova vaga de fam per a exigir que el Govern espanyol la deixi torna a casa. De fet no està incomplint cap llei. La pròpia llei d'estrangeria permet el retorn de persones indocumentades. Per això crec que hi ha intenció de maltractar-la, i em sembla terrible que un país que vol acostar totes les cultures i sensibilitats del món no sigui capaç de reconèixer les injustícies d'un país veí i defensar els drets dels qui en el seu dia van viure en una colònia espanyola. Avui les colònies són, com sabem, econòmiques i globals.

Per què la retenen a Lanzarote?. Simplement per defensar la llibertat d'un poble i ser una persona molesta pel govern repressor del rei del Marroc.

CiU i la ultra-conservadora proposta laboral d'abaratir l'acomiadament

Ara que comença el ball pre-electoral, CiU ha adelantat una de les seves propostes per al món laboral, més encarada a guanyar-se el vot dels empresaris (es suposa que els empresaris de les pimes que són molts) que no pas els dels treballadors i treballadores a qui no sembla voler representar (encara que alguns tinguin aspiracions amb les ideologies de dretes).

CiU, que s'ha quedat sol (políticament) amb la seva proposta d'abaratir l'acomiadament dels i les treballadors i treballadores, ha començat a ensanyar els seus vestits de gala: vol rebaixar la indemnització per acomiadament a 30 dies (això és el que he sentit per la ràdio). La veritat és que no entenc gaire l'horitzó polític de sir Artur Mas fent una proposta, crec, sincerament, equivocada des del punt de vista polític. Primer, perquè és una falàcia (Catalunya no pot legislar sobre reformes laborals. No té postestat per a fer-ho. Per tant, està proposant una cosa que sap que és impossible de cumplir); la segona, perquè em sembla una estupidesa de profunditat, ja que com que no podrà aconseguir-ho, malgrat la suposada influència que aspira a tenir a Madrid ja que s'ha quedat sol, no sé amb qui haurà de pressionar. Si governa, de ben segur que tindrà als sindicats en contra (mal començament per a un govern!) i a la majoria de l'espectre polític, això és: tirar-se pedres a la mateixa taulada i tercer: perquè encara queden molts mesos per a les eleccions i vés a saber què dirà d'aquí uns mesos. No m'estranyaria que en mig de la campanya garantís un salari mínim de 1200 euros, 16 pagues dobles, vacances de 45 dies i un contracte indefinit de per vida amb dret a indemnització de 90 dies per any treballat, en línia amb la coherència de molts partits polítics que corren pel país.

Estem acostumats a que la dreta més carrinclona, utilitzant a la classe adinerada que lidera les patronals catalanes i espanyoles, faci proclames per a abarartir l'acomiadament sota la falsa teoria de que això crearà més ocupació (si volen mantenir l'ocupació per què volen facilitar l'acomadiament?). No té cap sentit, només més desregulació i més precarietat.

Quan de temps ens costarà tenir una dreta europea i no una localista que només es mira el seu melic?.

L'Ajuntament de Girona, l'associació contra l'impost de successions i la resta dels mortals

M'acabo d'assabentar que la regidora de mobilitat (i moltes coses més) a l'Ajuntament de Girona, l'Isabel Salamaña, va pendre, fa uns dies, una decisió, des del meu punt de vista, molt encertada. I no és que jo defensi la censura, al contrari, però sí que crec que el seu criteri va ser l'encertat: no admetre cap tipus de publicitat sobre la campanya en contra de l'impost de successions per relacionar-lo amb imatges relatives a la mort de les persones. La meva opinió sobre aquest impost ja la coneixieu si heu seguit aquest bloc, darrerament, en José Luís López Bulla (link que trobareu en els blocs que segueixo) ha fet una clara i senzilla explicació del què vol dir la supressió d'aquest impost tan malament explicat per crear desiformació i dubtes en l'opinió pública en general. Si voleu més informació també la hi podeu trobar a http://www.ccoo.cat/ i al bloc d'en Joan Coscubiela, també en els blocs que llegueixo).

El que més m'ha sobtat d'aquesta associació d'interessos per escaquejar-se de pagar els impostos coresponents i recuperar un cert snobisme post-feudal, ha estat el to de la seva plana web: una pàgina en to a la defensiva, com si tampoc ells s'acabessin de creure allò que prediquen o que simplement ho veuen amb un punt descaradament adinerat sense cap vergonya per les conseqüències socials que això comportaria. Barregen, com fan tants d'altres!, el sentit o sentiment polític del catalanisme més planer amb l'escarni econòmic que, segons ells, practica l'Estat espanyol (com si fos un estat absolutista), i això es combina amb una curiosa demanda de diners per poder fer funcionar l'associació (aquest punt m'ha semblat particularment curiós!). A mi m'ha semblat veure massa semblances amb certes campanyes anti-avortistes. Té, per a mi, un cert regust a això (tot plegat una barreja entre carca, gent amb diners i amb "aspiracions" que s'aprofiten de la situació per intentar guanyar encara uns calerons més). Perquè és clar, això que diuen que l'impost de successions sigui el peatge de la mort vol dir que no s'han parat a pensar que sense aquest impost, potser moltes persones en el llindar de la pobresa no podran rebre els serveis que tot estat democràtic i de dret ha de garantir vers la seva ciutadania. Això només perquè uns quants aconsegueixin embutxacar-se uns quants bitllets d'euros, i ja posats, no pagar impostos com la resta dels altres mortals?.