Corbacho, Salgado i l'economia submergida.-

Després de sentir a la ministra Salgado opinar sobre les declaracions de Corbacho respecte a l'economia submergida, només puc treuere una conclusió: a la ministra no li agrada parlar d'economia submergida. Està ben clar que les declaracions de Corbacho no tenen "base", per això és economia submergida, i no tenen base perquè es queden molt curtes. Tot i així, també sóc del parer que les xifres del ministre són poc científiques, perquè estan equivocades, ja que sembla que les dades menys optimistes les situen per sobre del 25% del PIB.

Segons un informe tècnic elaborat pel col·lectiu de Tècnics del Ministeri d'Economia i Hisenda (GESTHA), ja al març de 2008, quan encara ningú no semblava sospirar de la crisi que hauria de venir, que l'economia irregular o submergida arribava, en aquestes dates, al 23% del PIB (traduït en euros, uns 208 milions). Aleshores, l'Agència Tributària es va queixar que aquell era un informe inexacte (no sé com no va dimitir algun responsable polític i van despatxar als tècnics que van elaborar l'informe!), perquè no existia, segons Hisenda, cap metodologia per a realitzar aquest càlcul. Llavors, com és possible arribar a una xifra sense haver-se plantejat abans una metodologia? (equivocada o no!).

I encara hi ha més: l'Institut d'Estudis Fiscals (que suposo que tampoc deuen de tenir una metodologia concreta per a fer els estudis que els paguen), l'IEF, el Consell Econòmic i Social (CES), que també deuen de disposar d'un sistema rudimentari de càlcul, el Banc Mundial (que tampoc no deuen de tenir prou pressupost per aquestes coses), tots, i vull dir: tots, perquè quedi clar, van situar, per l'any 2009, en plena crisi, un nivell del 25% del PIB. Què li passa a la senyora Salgado?. Sembla que no tothom intenta amagar aquesta esgarrifosa dada, que ara deu estar a uns nivells que no vull ni persar-ho. Una dada que vol dir desregulació, pèrdua de drets, socials, laborals i econòmics, aquells que tan ha costat aconseguir duran dècades de lluites i bronques.

I també el Deutsche Bank ha dit la seva, jo crec que apuntant la vertadera causa i motiu de l'economia submergida. Segons Sebastià Kibuck, autor de l'estudi del conegut banc alemany publicat a finals de 2009, l'economia submergida ajudarà a recuperar-nos de la crisi. Està clar a qui li interessa tot això de la precarietat. No és un fenòmen nou , i explica i dóna pistes sobre la salut econòmica i social d'un país.

Espanya, si recordeu, va signar el compromís d'erradicar l'economia submergida en el marc de l'Estratègia Europea d'Ocupació, per això deu molestar tant que un ministre afirmi que existeix un nivell tan elevat d'economia no controlada.

Les conseqüències més conegudes són moltes: inestabilitat, inseguretat, alt risc de no continuïtat, incompliment de les normes laborals i fiscals, manca d'un futur clar, frau al fisc i a la societat, frena el creixement econòmic d'un país, competència deslleial, baixos salaris per llargues jornades de treball, no es cotitza a la Seguretat Social, per suposat tampoc hi ha retencions fiscals, no hi ha cap mena d'orientació professional, ni cap horari, ni cap seguretat ni higiene en el treball, no consolida cap teixit empresarial (ni el del qui ho fomenta), etc.

Cal tenir present, que la ministra Salgado, ja es va oblidar de parlar sobre l'economia submergida mentre negociava amb els agents socials l'avantprojecte de Llei sobre l'Economia Sostenible, però també es va oblidar de parlar del frau fiscal,com si aquest fos un país d'angelets i no fent cas a les pròpies veus dels gestors i inspectors d'Hisenda, que sí que tenen calculada la xifra de frau fiscal del nostre país, amb la qual ningú no s'hauria d'estrènyer el cinturó.

En temps de crisi no tot s'hi val!. Un govern d'esquerres haria de ser molt més sensible a determinades qüestions socials, encara que molestin als poderosos. L'economia submergida és un fet, i es calcularà o no amb mètodes científics més o menys sofisticats, però és evident que cada cop n'hi més i que se li ha de posar fre, perquè en teoria no som una "república (això està clar del tot), bananera". Senyors i senyores ministres, no amaguin el cap sota l'ala, perquè, com deia Nietszche, "el desert creix".

El valor de les coses senzilles.-

Avui, el meu fill gran, m'ha comentat una notícia que, en principi, és una bona notícia. Resulta que al seu Institut (públic) els hi han posat a cada aula una pissarra electrònica, d'aquestes tan modernes que fan de tot. La qüestió és que, segons m'explica, costa molt de posar-la a treballar, és lenta i té alguna sèrie d'inconvenients (segur que tots superables), però el que més m'ha sobtat ha estat el seu acurat i senzill anàlisi. M'ha dit: no sé per què es gasten els diners en aquesta tecnologia si al nostre Institut el que cal és que ens arrengin les persianes, que estan trencades, i la calefacció, que ens morim de fred!.

Una reflexió tan senzilla em fa pensar que, sovint, amb molt bones intencions, comencem a fer les cases per la taulada. Visca el valor del sentit comú!

Vic-times de la política municipal d'Unió Democràtica de Catalunya.-

Els darrers aconteixements de la capital d'Osona són molt preocupants. La decisió presa per l'alcalde d'aquest municipi de la Catalunya Central de no empadronar a les persones immigrants no només és una decisió contrària a la Llei, sinó que, a part de desafortunada, té unes conseqüències nefastes sobre la vida de les persones (la no escolarització de menors, la pèrdua de la condició de ciutadans i ciutadanes, la impossibilitat d'assistir a un centre sanitari, etc.). Tot això provoca exclusió social, sexonofobia, una gran discriminació i un caldo de cultiu per a possibles brots violents entre persones de diferents col·lectius i procedències. Al marge que a Vic es tinguin dos Bisbes, que de moment no sembla que s'hagin pronunciat, crec que les autoritats catalanes supramunicipals haurien d'actuar amb contundència amb aquests consistoris que actuen des de l'i·legalitat i haurien de manifestar-se en contra de mantenir un consistori amb un cert tuf feixista. Us enrecordeu que van fer les forces polítiques nacionalsocialistes abans de la II Guerra Mundial a Alemanya?. Van guanyar les eleccions i Hitler va arribar al poder. Després ja coneixeu la història (van començar posant una creu al braç, després van venir els güetos, etc.).

Crec que la democràcia està en perill amb ajuntaments com aquest. L'oposició hauria de provocar noves eleccions i deixar en solitari a Unió Democràtica, i deixar ben clar que estan ben lluny de posicions d'extrema dreta i ultraconservadores.

Potser he estat massa contundent, però hi ha coses amb les que no podem jugar.

La presidència espanyola de la Unió Europea.-

Parlar de la Unió Europea (tot i sent europeista), ja és un problema per definició, com també ho és parlar d'una presidència rotatòria i semestral. Sobretot perquè amb sis mesos poques coses es poden fer i perquè el perfil de cada "presidència" és directament proporcional a la imatge que té amb la resta dels Estat membres (per exemple: si en Berlusconi ho va ser, qualsevol pot estar capacitat, i això no vol dir que en Zapatero sigui poca cosa com a president, però s'han de veure les limitacions).

Dita aquesta petita introducció, crec que és bo donar a conèixer un tema poc recullit als mitjans de comunicació: la reclamacio del sindicalisme europeu a la Presidència espanyola de la UE perquè doni prioritat a la recuperació econòmica i a l'ocupació. Suposo que molts es deuen d'estar morint de riure quan veuen la taxa d'atur que té Espanya, el nivell de productivitat i la mitjana dels nostres salaris, entre d'altres coses, però com que aquestes coses s'han de fer, la CES (la Confederació Europea de Sindicats) ha remès un memoràdum al nostre President del Govern espanyol amb les propostes que s'han consensuat amb CCOO i la UGT, de les quals també en destaquen la lluita contra el canvi climàtic (malgrat la desastrosa cimera pel clima passada) i el foment d'un nou model social europeu.

Aquest memoràndum analitza l'actual situació econòmica, social i política de la Unió Europea en el context de crisi globalitzat, i formula una sèrie de propostes sindicals que pivoten sobre quatre prioritats:

a) La direcció europea immersa en una severa crisi econòmica, financera i social per a aconseguir la recuperació del creixement econòmica i de l'ocupació d'una manera sostenible.

b) Posar en l'agenda política el tema del canvi climàtic, malgrat el fracàs de la Cimera de Copenhaague, perquè la construcció d'una economia verda es faci amb una transició dirigida cap el canvi del model productiu.

c) Garantir una transició efectiva entre el Tractat de Niça i el de Lisboa, desenvolupant els valors que haurien de caracteritzar una "reconomia social de mercat".

d) Fer que la llibertat de circulació d'empreses i treballadors no fos utilitzada per a erosionar el dret laboral, la negociació col·lectiva ni els drets sindicals. Per fer això cal adoptar un protocol de progrès social i revisar la Directiva sobre el desplaçament de treballadors i treballadores.

En realció a la política de superació de la crisi, la CES considera que s'ha de reforçar la dimensió europea de les polítiques econòmiques i remarca el greu error que seria la retirada de les mesures públiques per l'estímul de la demanda abans que la recuperació sigui efectiva. Particularment crec que algunes d'aquestes ajudes són més un petit impuls a determinats sectors de l'economia que al propi consum, però en termes generals, sembla que tenen la seva raó de ser.

És interessant la demanda d'1% del PIB per a la creació de més i millor ocupació amb un pla d'inversions destinades a tal efecte durant els proper tres anys (en particular sobre noves tecnologies, l'ecologia i els serveis públic fonamentals).

Incideix en la regulació dels mercats financers, però crec que aquests no els regula ni Déu (ni amb impostos sobre transaccions, ni amb la fi dels paradissos fiscals, etc.). Encara que estic completament d'acord amb la seva regulació, altra cosa és la conseqüència pràctica de tot això.

S'estipula, a més a més, aprofundir en els temes de resposabilitat social de les empreses, passant pels temes de la salut i al seguretat en el treball, la revisió de la Directiva sobre dones embarassades (actualment en tràmit legislatiu), la política d'immigració (que reguli el dret de les persones), també sobre l'energia i el canvi climàtic, etc.

Les secretaries d'internacional de la UGT i CCOO acaben aquesta declaració conjunta afirmant que recolzaran totes les iniciatives i activitats programades per la CES. I afirmen, que ambdues participaran en els diàlegs i negociacions que es desenvolupin durant l'actual presidència de la UE i que alhora orgtanitzaran diferents activitats sindicals (com la Conferència sobre l'"Estratègia Europea 2020 i el canvi del model proctiu", les cimeres sindicals UE-Amèrica Llatina i el Carib i la Unió pel Mediterrani, i la Conferència sobre cooperació sindical internacional de la CSI (Confederació Sindical Internacional).

Molta feina per tant poc temps, però és el que hi ha!.

Per un bon 2010!.-

Després de la festorra familiar d'ahir tornem a la realitat, i als diaris què ens trobem de cares a afrontar el 2010: la lliçò de que les administracions no prediquen amb el que reclamen (puja un 2,6% la llum, un 3,3% el butà, un 5% la RENFE (que ja havien pujat a Girona un 10% durant el mes de desembre amb l'excusa dels nous trens de MD), un 6% els de rodalies (per a celebrar el nou traspàs de competències de la Generalitat de Catalunya -un caramel del tot enverinat-), un 6,2% els segells de correus (això és per enfonsar-los encara més), el transport públic també puja, però el lloc on ho fa més, i amb escreix, és a Madrid, un 21,6% (i això que l'Espe està a favor de reduir els impostos) i això sense perdre la perspectiva de que al juliol ens pujaran l'IVA i que la puja del gas natural està per veure de quin percentatge serà). Vaja, una meravalle, tenint en compte que vam tancar l'any amb una considerable puja dels carburants. Suposo que així podrem dir que l'IPC ja és posivitu i que ens estem ensortint de la crisi. Com es pot ser tan .....!. En fi, per no començar l'any igual que l'hem acabat., esperem que el 2010 sigui manifestament millor que el 2009. De moment tenim a TVE sense anuncis (a veure quan durarà). Feliç 2010 i a veure si som més sensats i sensates!.

Tinc un problema amb el bloc.-
Des del dia 28 que no puc penjar els vostres comentaris. La veritat és que no sé què passa i m'emprenya, perquè alguns de vosaltres m'heu fet arribar les vostres felicitacions i també alguns comentaris sobre els darrers temes que he anat penjant durant aquest darrer trimestre. Us demano disculpes i en quan pugui recuperar-los els hi penjaré. Mestres tant, que tingueu un molt bon any 2010! i que sigueu feliços, que és màxim al que podem aspirar els éssers humans.

El 5 de gener hi haurà eleccions per a escollir un nou president de la CEOE (així ha estat recullit a diversos diaris internacionals).-

Mirë mëngjes pafasjsehëm. Edhe pse unë e di disa nuk janë cuants (burra dhe gra) që pa mëkat të pafajësise janë më shumë fajtorë se Kaini, edhe pse ata e mohojne. Inociencia ështe bukur nëse nuk ka të lënduar askënd (text en mandarí) .

Magndarng umaga ne walang-sala. Kahit na alam ko ang ilang ay hindi cuants (lalaki at babael na walang kasalanan ng kawalang-kasalanan ay mas man kasalanan kaysa sa Cain, Kahit na tanggihan sila. Inociencia ay maganda kung ito ay hindi nasaktan sa sinuman (tex en filipí).

Sabah masum iyi. Her nekadar bazi cuants (erek ve bayan) olan mesum günah olmadan daha fazla Cain daha suçlu olmakla birlikte onalr inkar degildir biliyorum. Eger kimseye zaras gelmez inocencia güezel (text en turc).