És temps de renovar-se, de canviar, de renovar-se un mateix.-

Escric aquest darrer post del 2012 per a explicar-vos un canvi en la direcció del timó de la meva vida. Fins ara, durant més de disset anys, he estat intentant ajudar a les persones que han tingut i tenen dificultats en els seus llocs de treball. Ho he intentat fer el més bé possible, vaja, com millor he sabut. Amb encerts i amb equivocacions, però sobretot amb molta passió. I crec que ha arribat el moment de canviar de rumb. Sense mirar enrere, només fins allà on m’ho permeti l’horitzó.

Sé que no em serà fàcil, perquè hom és la suma de les seves experiències i de les seves vivències. I no, no  hi penso renunciar a cap d’elles, perquè ara sóc aquí gràcies a elles, però podia haver aturat el meu vaixell en un altre port ben diferent d’aquest. El mar, el meu vell acompanyant, m’ha dut fins aquest port i ara és el moment de sortir a mar oberta i prendre un rumb ben diferent. M’ho demana el cor i també el cap. No ha estat una decisió presa fruit de l’atzar, no, ni molt menys. Ha estat una decisió meditada amb calma, assaborida i destriant la sal de la carn, la foscor de la llum i el desig de la raó.

Potser us semblarà estrany, i ho entenc. No deixaré, com és natural, de ser qui sóc, ni deixaré de pensar com penso. Però com tot a la vida, aquest bloc també ha d’evolucionar i mirar cap endavant, així que, a partir de l’any vinent, i suposo que algú ja ho pot haver intuït, dedicaré els meus esforços al món de l’arxivística i la gestió documental, des d’un punt de vista reflexiu, solidari, crític i professional.

No és que valgui allò de la dita “any nou, vida nova”, però he volgut explicar-vos el perquè dels canvis que a partir d’ara experimentarà aquest bloc.

El 2013  no ens deixem trepitjar, perquè tots junts som més forts!

¿Quieres conocer la vida de un documento portuario?

Però vostès són realment d’esquerres?

No és la meva intenció fer un judici de valors, sinó reflexionar sobre la idea de  la divisió ideològica entre les anomenades “dretes” i “esquerres”. Sembla ser que la coherència ideològica no esdevé bona amiga de la praxis política. Intentaré explicar-me. Sovint ens queixem de la desafecció política i defensem el valor positiu de la política com a un element que esdevé primordial en les persones i organitzacions en el seu afany de servir als altres (de manera altruista). Notícies com les que surten avui als diaris no alegren a ningú que pensi com jo, és més, van restant arguments per defensar la política com a cosa noble i desitjable. Però  bé, no és d’això del què vull parlar.

Quan parlen de coherència ideològica vull dir allò que fa que la cosa sigui el què és (com deia el vell filòsof grec Parmènides: “el que és  és i el que no és no és”), i no l’embolcall que adorna a la cosa, que no la fa ser diferent del què és.  Posaré alguns exemples per facilitar la meva explicació: si un partit anomenat d’esquerres es manifesta en contra de la corrupció, no pot impedir que hagi una investigació parlamentària per esbrinar si hi ha hagut o no corrupció per part d’un il·lustre parlamentari, però en canvi ho fa, em sembla que no és de rebut per la salubritat ideològica d’un partit anomenat d’esquerres, com tampoc em sembla gaire coherent facilitar la investidura d’un president de dretes que fa polítiques de dretes, que retalla salaris i drets emparat en una Espanya canina.

A aquells qui tenen orgasmes ideològics quan senten la paraula independència i diuen ser d’esquerres,  els hi proposo que, per uns instant, s’imaginin una Catalunya independent, amb Estat propi, govern propi, legislació pròpia, amb una economia pròpia i integrada, de ple dret, en la Unió Europea, amb una sanitat pròpia, una educació pròpia, etc., és a dir, amb tots els elements comuns a un país, o un estat, independent i modern. Imagineu-vos que aquest país, un cop superat el procés d’independència i que per tant no tindria sentit aquest sentiment independentista, funciona amb els problemes de qualsevol país. En aquest cas un país governat per CiU, que retalla drets, salaris i tot això que ja sabem que fa la gent de Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya. Votaria la investidura tot sabent que les seves polítiques van en contra dels interessos de les persones a qui diuen representar? Jo diria, com a mínim, que no seria gaire coherent.

Per això no faig més que donar-li voltes sobre l’actualitat de la política catalana. Si el sr. Mas no té el recolzament suficient que pacti amb el PP, que és, per ideologia, el que li toca i si no és possible, que es convoquin, de nou, un nou procés d’eleccions, per tal de que el poble català decideixi sobre el seu futur amb un govern fort. Si CiU governa en minoria no sé quant de temps durarà en el govern i si ho fa amb l’aixopluc d’ERC, no sé quin sentit i quin profit en pot treure, més enllà de quatre càrrecs polítics i uns quants pactes a nivell municipal.

M’agradaria que ERC tingués seny i actués en conseqüència del que diu que són: un partit d’esquerres.

Coses de Wert i del PP

·   Preámbulo de la LOE (2006):  “Las sociedades actuales conceden gran importancia a la educación que reciben sus jóvenes, en la convicción de que de ella dependen tanto el bienestar individual como el colectivo. La educación es el medio más adecuado paraconstruir su personalidad, desarrollar al máximo sus capacidades, conformar su propia identidad personal y configurar sucomprensión de la realidad, integrando la dimensión cognoscitiva, la afectiva y la axiológica. Para la sociedad, la educación es el medio de transmitir y, al mismo tiempo, de renovar la cultura y el acervo de cono­cimientos y valores que la sustentan, de extraer las máxi­mas posibilidades de sus fuentes de riqueza, de fomentar la convivencia democrática y el respeto a las diferenciasindividuales, de promover la solidaridad y evitar la discri­minación, con el objetivo fundamental de lograr la nece­saria cohesión social. Además, la educación es el medio más adecuado para garantizar el ejercicio de la ciudada­nía democrática, responsable, libre y crítica, que resulta indispensable para la constitución de sociedades avanza­das, dinámicas y justas. Por ese motivo, una buena edu­cación es la mayor riqueza y el principal recurso de un país y de sus ciudadanos.”

·   Primer párrafo del Anteproyecto de la LOMCE (2012) (Ley Wert): “La educación es el motor que promueve la competitividad de la economía y las cotas de prosperidad de un país; su nivel educativo determina su capacidad de competir con éxito en la arenainternacional y de afrontar los desafíos que se planteen en el futuro. Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito educativo supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificación, lo que representa una apuesta por el crecimiento económico y por conseguir ventajas competitivas en el mercado global.”

¿Encuentras alguna diferencia?

ICV-EUiA porta 7 anys defensant famílies desnonades. PP, PSOE i CIU en p...

IRREMEDIABLEMENT: 14N VAGA GENERAL

Hi ha massa raons perquè el dimecres 14 de Novembre la gent surti al carrer a defensar els seus drets: des dels petits comerciants, els treballadors i treballadores de  les administracions públiques, fins a la gran indústria i el transport. Sumant ens farem forts, si no ho fem nosaltres, qui ens defensarà?

Inici campanya electoral IC-V