La desafecció a la ciutadania.- El pitjor que li pot passar a la classe política és que perdi interès per la ciutadania. Hi ha vàries formes de fer-ho: la primera pensant-se que només ella és capaç de regir el futur de les persones, sense contar amb el seu consentiment; la segona, és convertint-les en un mer instrument per legitimar-se en la seva acció política; la tercera, pensar que la ciutadania són els seus “enemics” i que per tant se l’ha de castigar perquè torni a creure en ella, més ben dit, perquè ratifiquin les seves decisions.
Començo a pensar que una mica de tot això està passant amb la classe política catalana i espanyola. Ja no és que la ciutadania no creguin en els politics, sinó que els polítics han perdut el respecte per la ciutadania i ens desacredita contínuament. Quan les dues desafeccions es trobin serà el principi d’un nou inici. Ara però, l’estratègia està en desmobilitzar a la ciutadania, amagar l’existència del conflicte, desprestigiar a qualsevol agent capaç d’organitzar-los, com a ara els sindicats de classe, alimentar la por al que vindrà sense ells o amb uns altres, deconstruir i a prendre a desaprendre. Quan la classe política es quedi sola, el seu espai l’ha d’omplir una altra cosa, sigui la que sigui, i llavors això si que és un veritable perill. Destruint l’Estat, desplaçant la decisió dels ciutadans i ciutadanes al capritx dels polítics, no abordant el problemes amb franquesa i lleialtat amb les persones que els han votat, que els han prestat la seva confiança, dit d’una altra manera, malversant el fràgil llegat de la democràcia que tants anys i patiments ens ha costat a tots i totes.
Els polítics anomenats "d'esquerres" ja poden anar creuant els dits, perquè altres, gràcies a la seva comprensió del món que els envolta, ocuparan el seu lloc, i aixó sí que ho pagarem tots nosaltres, sense excepcions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada