També la pluja.-La directora basca Icíar Bollaín ha fet una obra magistral. Dura, sensible, impressionant. El paral·lelisme intel·ligent entre el “descobriment” i la guerra de l’aigua de l’any 2000 a Bolívia és simplement exquisit i la narració de tot el film és dinàmica, fluïda i fantàsticament aclaparadora. Els diàlegs són simples però rotunds. Vaja, que m’ha encantat. És del tot recomanable i espero que aquesta jove directora ens pugui tornar a sorprendre en un futur proper.
Els actors també m’han semblat de tot excepcionals. De veritat, val la pena anar-hi a veure-la.
