La desafecció a la ciutadania.-

El pitjor que li pot passar a la classe política és que perdi interès per la ciutadania. Hi ha vàries formes de fer-ho: la primera pensant-se que només ella és capaç de regir el futur de les persones, sense contar amb el seu consentiment; la segona, és convertint-les en un mer instrument per legitimar-se en la seva acció política; la tercera, pensar que la ciutadania són els seus “enemics” i que per tant se l’ha de castigar perquè torni a creure en ella, més ben dit, perquè ratifiquin les seves decisions.
Començo a pensar que una mica de tot això està passant amb la classe política catalana i espanyola. Ja no és que la ciutadania no creguin en els politics, sinó que els polítics han perdut el respecte per la ciutadania i ens desacredita contínuament. Quan les dues desafeccions es trobin serà el principi d’un nou inici. Ara però, l’estratègia està en desmobilitzar a la ciutadania, amagar l’existència del conflicte, desprestigiar a qualsevol agent capaç d’organitzar-los, com a ara els sindicats de classe, alimentar la por al que vindrà sense ells o amb uns altres, deconstruir i a prendre a desaprendre. Quan la classe política es quedi sola, el seu espai l’ha d’omplir una altra cosa, sigui la que sigui, i llavors això si que és un veritable perill. Destruint l’Estat, desplaçant la decisió dels ciutadans i ciutadanes al capritx dels polítics, no abordant el problemes amb franquesa i lleialtat amb les persones que els han votat, que els han prestat la seva confiança, dit d’una altra manera, malversant el fràgil llegat de la democràcia que tants anys i patiments ens ha costat a tots i totes.

Els polítics anomenats "d'esquerres" ja poden anar creuant els dits, perquè altres, gràcies a la seva comprensió del món que els envolta, ocuparan el seu lloc, i aixó sí que ho pagarem tots nosaltres, sense excepcions.

Demà, 8 de juny: vaga general dels serveis públics.-

Desconec el nivell de participació (encara no he trobat una bola màgica que funcioni correctament), però hi ha qui sembla saber-ho tot, o com a mínim, alimenten una intencionalitat dirigida a minvar els efectes de la vaga de demà. Del que estic completament segur és que els responsables de contar de les Administracions donaran un número a la baixa, molt a la baixa, i els organitzadors donaran una quantitat significativament superior. Fins i tot es posaran en marxa alguns mètodes de caràcter científic o no sobre consum de llum, metres quadrats ocupats a vista d’ocell en les diferents concentracions, etc. I els resultats seran molt importants, perquè seran el termòmetre de la que sembla una inevitable vaga general, i per tant, la lectura d’uns i altres seran radicalment diferents. D’aquesta manera els governs sembraran desconcert i intentaran donar una imatge de fracàs i de desunió per intentar afeblir la vaga general de .... diguem, la propera tardor. Però és clar, a veure si passa com aquell que mira sense voler veure, perquè pel fet de negar una evidència no vol dir que la cosa no existeixi, i el cabreig, creieu-me, hi és, i molt fort!.
També la premsa ha treballat molt durant el cap de setmana: que si els sindicats no tenen clar la vaga general, que si serà un fracàs perquè el personal de les administracions públiques entenen l’ajust , que si amb el PP encara seria pitjor, que si CCOO està més a prop que la UGT de signar un acord en la reforma laboral, ... i tot un seguit d’estratègies per intentar desmotivar i desmobilitzar a la gent. Demà veurem!, però no podrem fer cas del que diguin els mitjans de comunicació. No és que diguin mentides, és que no diuen la veritat. Sembla una tautologia, però no ho és. És com dir: crec en la política, però no crec en els polítics. És clar que la política la fan els polítics, però això no anul•la la possibilitat de creure en la política. El que està clar és que molts ciutadans i ciutadanes d’aquest país ens han deixat orfes , en el sentit del vincle amb un partit concret. Per més que cridin a la responsabilitat dels votants del partit socialista (es digui com es digui), hi ha moltes veus internes i externes que posen de manifest el més que malestar dels seus votants, però sé que per a molts això no és cap problema, encara que hagin de fer les maletes polítiques, perquè la seva vida ja la tenen solucionada, i l’espai entre la realitat i les seves vides és tan enorme com la distància d’una galaxia a una altra.
Per tot això, i moltes coses més, demà no resoldrem el problema de les xifres, ni del país, però serà molt important una contundent resposta per part de tots els treballadors i treballadores del sector públic, perquè la perpetuïtat del “decretazo” , aquesta forma tan poc democràtica de governar, ens porta a l’autoritarisme paternalista, com si l’Estat sabés el que ens interessa i el que no. Desvirtuant als sindicats, l’únic poder real dels treballadors i treballadores, s’intentà afeblir-nos encara més, perquè el què no hem de fer mai és preocupar-nos de les nostres coses, la única cosa per la que ens hem de preocupar és sobre el nostre oci, que és com voldrien entendre l’Estat del Benestar, no un estat de drets i garanties, sinó un estat atzarós en mans dels nostres governants, un Estat per a la diversió que eradiqui qualsevol possibilitat de reflexió i crítica, que no deixi possibilitat a pensar sobre allò que afecti a les nostres vides, anul•lar-nos com a persones i com a ciutadans perquè papà Estat sap el que ens convé, i ara ens convé pagar els desastres d’uns quants, i mentre tant, la classe política, en mans dels banquers, no del mercat, fan i desfan en funció del que digui la borsa i les grans economies. Per això van lluitar per una democràcia en el nostre país?, aquest és el partit que es diu “obrer”? (cada dia em sento més anarco, o això que diuen que amb l’edat un es va moderant).
Per això, i torno a dir, per moltes coses més, demà l’Administració Pública ha de tancar i els seus treballadors i treballadores haurien d’anar massivament a les concentracions convocades a les principals capitals de província, però sobre això, demà en sabrem més ...

EL “DECRETAZO” DEL GOVERN DE LA GENERALITAT
(Font: CERES CCOO de Catalunya).-

El DOGC de 31 de maig de 2010 ha publicat el Decret Llei 3/2010, de 29 de maig, pel que s’ adopten mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic.
El Decret Llei entrà en vigor el dia 1 de juny de 2010, excepte les previsions relatives a les transmissions patrimonials oneroses, els actes jurídics documentats i l’impost especial sobre determinats mitjans de transport que entre en vigor l’ 1 de juliol de 2010.

El primer que s’ha dir és que la decisió del Govern de la Generalitat , pel que fa a la reducció de les retribucions, va molt més enllà del Reial Decret Llei 8/2010, de 20 de maig, del Govern Central.

El Decret Llei de la Generalitat no només redueix el salari dels empleats públics, sinó que també redueix els crèdits pressupostaris dels concerts amb entitats públiques i empreses privades per a la gestió dels serveis públics sanitaris, educatius i de serveis socials, redueix les aportacions pressupostàries a tot tipus d’entitats i empreses del sector públic de la Generalitat de Catalunya i, per acabar, recomana a les direccions de les empreses públiques i privades afectades que repercuteixin les Disminucions pressupostàries reduint les retribucions dels seus treballadors i treballadores.

Malgrat que ja ha entrat en vigor, aquest Decret Llei 3/2010, de 29 de maig, està pendent de ser “convalidat” pel Parlament de Catalunya, en el màxim termini de 30 dies.

Les mesures adoptades a les quals ens referirem a aquesta Nota Informativa són:

§ Reducció del salari dels empleats públics, funcionaris i laborals, al servei de l’ administració de la Generalitat de Catalunya.
§ Règim d’aplicació de la reducció de les aportacions pressupostàries de la Generalitat de Catalunya a les entitats i empreses del sector públic.
§ Reducció dels imports dels crèdits i de tots els preus i tarifes dels convenis i concerts amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

El Decret Llei 3/2010 modifica la Llei 25/2009, de 23 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat per l’ any 2010 i suspèn parcialment els acords i pactes sindicals signats en l’ àmbit del personal funcionari i estatutari al servei de l’ Administració de la Generalitat de Catalunya (Disposició Addicional 5a. del DL).

AQUESTA MESURA AFECTA A:

A tots els empleats públics, funcionaris i laborals, funcionaris interins i contractats administratius de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Als Inspectors i Subinspectors de Treball i Seguretat Social (Disposició Addicional 2a. del DL).
La Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’ any 2010, que va establir les retribucions, considera que les retribucions que regula s’apliquen a tot el personal al servei de:

a) L'Administració de la Generalitat.
b) El Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
c) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.
d) Les entitats autònomes de caràcter comercial o financer.
e) Les entitats de dret públic.
f) Les societats mercantils amb participació total o majoritària de la Generalitat.
g) Els consorcis amb participació majoritària de la Generalitat.
h) Les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat.
i) Les universitats públiques.

El tipus d’ administració pública i de sector públic existent a Catalunya, en la mesura que les diferents entitats, ens, societats, etc. s’ han constituït amb diferents formes jurídiques, i en molts casos ho han fet per tal de poder regir-se pel dret privat també pel que fa a la relació amb els seus treballadores i treballadores, fa que la decisió del Govern de la Generalitat de reduir les retribucions als empleats públics vulgui afectar, també, a molts treballadors i treballadores d’ empreses públiques i privades afectades per convenis col·lectius “privats”.

Hi ha una disposició específica pel Parlament de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell de l’ Audiovisual de Catalunya i l’ Oficina Antifrau, que han de comunicar al Departament d’ Economia i Finances la reducció que acordin de les retribucions dels seus membres i del personal al seu servei. (Disposició Addicional 1a. del DL).

AQUESTA MESURA NO AFECTA:

1er .- Al personal laboral no directiu de les societats mercantils públiques amb participació total o majoritària de la Generalitat a les quals fa referència l’ article 22.1. apartat f) de la Llei de Pressupostos per l’ any 2010.
D’ acord amb l’article 1.1 de la mateixa Llei de Pressupostos, són societats mercantils, entre altres, Televisió de Catalunya, Catalunya Radio, Teatre Nacional, Barnaclinic SA, Gesclinic SA, ADIGSA. , etc.)
Aquest personal laboral no està afectat per la reducció salarial en virtut de la Disposició Addicional 9a. del Reial Decret Llei de l’ Estat, que estableix el caràcter de legislació bàsica d’ aquesta previsió.

LA REDUCCIÓ SALARIAL AFECTA A:

a) L'Administració de la Generalitat.
b) El Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
c) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.
d) Les entitats autònomes de caràcter comercial o financer.
e) Les entitats de dret públic.
g) Els consorcis amb participació majoritària de la Generalitat.
h) Les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat.
i) Les universitats públiques.

Des de l’ 1 de juny i fins el 31 de desembre de 2010 el conjunt de retribucions es redueixen en un 5%.
Es determinen les quanties econòmiques del sou base, dels triennis, de la paga extra de desembre de 2010 i dels complements de destinació.
La reducció del salari i dels triennis va des d’ una reducció del 4,5% al Grup A , a una reducció del 0,24% al Grup D, i cap reducció al Grup E.
La reducció del complement de destinació és del 5% a tots els 30 nivells.
La paga extra de desembre es redueix en quantia superior al 5% .
Les quanties del complement específic, del complement de productivitat, de les gratificacions per serveis extraordinaris es reduiran, a partir de l’ 1 de juny, en un 5%.
No li és d’ aplicació cap tipus de reducció al complement personal transitori.
També s’ aplica la reducció del salari a les retribucions corresponents per reducció de jornada al personal laboral de:

a) L'Administració de la Generalitat.
b) El Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
c) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.
d) Les entitats autònomes de caràcter comercial o financer.
e) Les entitats de dret públic.
g) Els consorcis amb participació majoritària de la Generalitat.
h) Les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat.
i) Les universitats públiques.

Des de l’ 1 de juny i fins el 31 de desembre de 2010, es redueix en un 5% la massa salarial en relació a les quanties de cadascun dels conceptes retributius que l’ integren i que els hi correspongui cobrar d’acord amb el conveni col·lectiu, excepte la paga extra de juny de 2010 que es manté en la quantia anterior a l’ 1 de juny.
Pel cas que a l’1 de juny de 2010 no s’ hagués signat el conveni col·lectiu aplicable, la reducció del 5% s’aplicaria a les quanties actualitzades a 1 de gener de 2010.
La distribució de la reducció del 5% entre els diferents conceptes retributius podrà ser alterada per la negociació col·lectiva , però en cap cas podrà suposar l’ increment de la massa salarial reduïda en un 5%. Aquesta possibilitat no exclou l’ aplicació immediata a partir de l’ 1 de juny de la reducció del 5%.
La reducció de la retribució també és d’ aplicació al personal laboral no acollit al conveni col·lectiu.
La reducció del 5% no s’ aplicarà a les retribucions del personal que, a jornada completa, no arribin a 1,5 vegades el salari mínim interprofessional (633.30 x 1.5 = 949.95 euros).
Les anteriors previsions no són d’aplicació al personal laboral de les entitats públiques, siguin del tipus que siguin, que es regeixen pel dret privat en la relació amb els seus treballadors i treballadores; per aquests, són d’aplicació directa i exclusiva els convenis col·lectius expressament negociats i signats en els seus àmbits.

Pel que fa als alts càrrecs del govern i altre personal directiu :

Afecta als alts càrrecs i personal assimilat, al personal laboral d’ alta direcció i assimilats i a qualsevol classe de personal que ocupi càrrecs directius de l’ Administració de la Generalitat i de totes les entitats que en depenen.
Les reduccions de les retribucions, a partir de l’ 1 de juny i fins el 31 de desembre de 2010, és :
Presidents i Consellers ........................................................... un 15%.
Secretaris generals.................................................................. un 10%.
Directors generals i assimilats................................................. un 8%.

Personal d’ alta direcció i personal directiu de:

a) El Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
b) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.
c) Les entitats autònomes de caràcter comercial o financer.
d)Les entitats de dret públic.
e) Les societats mercantils amb participació total o majoritària de la Generalitat.
f) Els consorcis amb participació majoritària de la Generalitat.
g) Les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat.
h) Les universitats públiques.
Les reduccions de les retribucions, a partir de l’ 1 de juny i fins el 31 de desembre de 2010, són:
Retribució íntegra anual és igual o superior a 127.737,04 €: un 15%.
Retribució íntegra anual entre 93.420,20 € i 127.737,03 €: un 10%.
Retribució íntegra anual igual o inferior a 93.420,19 €: un 8%.

L’ establiment per contracte de retribucions variables en funció del compliment de determinats objectius ha d’ incloure necessàriament objectius pressupostaris en l’ àmbit del personal directiu de:

a) El Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
b) Les entitats autònomes de caràcter comercial o financer.
c) Les entitats de dret públic.
d) Les societats mercantils amb participació total o majoritària de la Generalitat.
e) Els consorcis amb participació majoritària de la Generalitat.
f) Les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat.

Personal funcionari, interí i laboral al servei de la Comissió Jurídica Assessora, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Autoritat Catalana de la Competència i de l’ Agència de Protecció de Dades

Al personal funcionari, interí i laboral al servei d’ aquestes entitats, SÍ li és d’ aplicació la reducció del 5% prevista pel personal laboral.

El Decret Llei de la Generalitat, en la seva Disposició Addicional 6a, estableix que a l’any 2014, i en funció de la situació econòmica que es produeixi en aquell moment, s’ adoptaran les mesures per recuperar gradualment els diners deixats de cobrar en aplicació del Decret Llei, que corresponguin a conceptes retributius de competència de la Generalitat.
Aquesta genèrica i imprecisa previsió legal és innecessària i desconeixedora de l’ existència de l’Acord entre Govern Central i els Sindicats a l’ àmbit de la funció pública, signat el 25 de setembre de 2009 en el marc del diàleg social, que continua vigent en la mesura que només s’ ha suspès en allò que sigui contrari al repetit Reial Decret Llei de l’ Estat. En conseqüència, la recuperació d’ allò que es deixi de cobrar ja està prevista a partir de gener de l’ any 2013.

PERSONAL LABORAL DE LES SOCIETATS MERCANTILS DEL SECTOR PÚBLIC

Aquestes societats són les previstes a la lletra f). de l’ article 22 de la LPGC per l’any 2010 i que estan “llistades” a l’ article 1. apartat 1. f). de la mateixa Llei. D’ acord amb aquest article són societats mercantils, entre altres, Televisió de Catalunya, Catalunya Radio, Teatre Nacional, Barnaclinic SA, Gesclinic SA, ADIGSA. , etc.).
Al personal laboral no directiu de les societats mercantils del sector públic, amb participació total o majoritària de la Generalitat, no li és d’aplicació la reducció del 5% - ni cap tipus de reducció - en les seves retribucions.
Això és així perquè el Reial Decret Llei 8/2010, de 20 de maig, a la disposició addicional 9a, ho estableix expressament i obliga a l’ Administració de la Generalitat (la disposició final 2a, li atribueix caràcter de norma bàsica).

Cal tenir en compte, però, que el Govern de la Generalitat ha decidit reduir les transferències i aportacions econòmiques pressupostàries a aquestes societats mercantils, i les direccions d’ aquestes societats, seguint les “instruccions” que el Govern de la Generalitat els hi donà al propi Decret Llei, intentaran repercutir la reducció pressupostària als salaris dels treballadors i treballadores.
Si el Govern de la Generalitat, per reduir la seva despesa, vol disminuir la seva aportació al pressupost total d’ aquest tipus de societats ho pot fer, però per aquesta via “indirecta” tampoc es pot produir la reducció del salari dels treballadors i treballadores.
Les recomanacions que el Decret Llei fa per tal que aquestes empreses imputin la reducció del pressupost a les despeses-retribucions dels treballadors i treballadores, i que s’ analitzaran en un apartat posterior sobre negociació col·lectiva, han de ser tingudes en compte com una
amenaça per a les condicions de treball del personal laboral de les societats mercantils del sector públic de la Generalitat de Catalunya.
En la mesura que estiguin en vigor els convenis col·lectius que són d’aplicació a aquestes societats mercantils, les retribucions estan ja establertes per l’ any 2010 i, en conseqüència, no poden ser reduïdes de forma unilateral per les direccions de les empreses.

RÈGIM D’ APLICACIÓ DE LA REDUCCIÓ DE LA DESPESA A LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT I A LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES

PRIMER .- El Govern de la Generalitat ha decidit reduir les seves aportacions a cadascuna de les entitats, ens, etc. a les quals es farà referència, en la quantitat equivalent a un 5% de la massa salarial dels seus treballadors i funcionaris; es la forma d’ aplicar al sector públic la reducció de les retribucions. Aquesta decisió afecta a:
b) El Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
c) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.
d) Les entitats autònomes de caràcter comercial o financer.
e) Les entitats de dret públic.
g) Els consorcis amb participació majoritària de la Generalitat.
h) Les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat.
i) Les universitats públiques.

L’ import total de la reducció ha de ser proporcional al finançament procedent de la Generalitat, de manera directa o indirecta, respecte al pressupost total de cadascuna de les entitats per l’ any 2010.
Als empleats públics, funcionaris i laborals, se’ls hi aplicarà de forma directa la retallada de les seves retribucions.
Les anteriors previsions no són d’aplicació al personal laboral de les entitats públiques, siguin del tipus que siguin, que es regeixen pel dret privat en la relació amb els seus treballadors i treballadores; per aquests, són d’aplicació directa i exclusiva els convenis col·lectius expressament negociats i signats en els seus àmbits. En alguns casos, els hi són d’aplicació els mateixos convenis col·lectius sectorials que a les empreses privades amb concert amb l’Administració de la Generalitat; en altres casos, els hi són d’aplicació convenis col·lectius “privats” d’àmbit empresarial.

SEGON .- El Govern de la Generalitat ha decidit reduir les seves aportacions en un 2,86 % a les societats mercantils amb participació total o majoritària de la Generalitat a les quals fa referència la lletra f). de l’article 22 de la Llei de Pressupostos per l’ any 2010.
En aquest cas, el Decret Llei diu expressament que la reducció del 2,86% és de les respectives despeses de personal.
L’ import total ha de ser proporcional al finançament procedent de la Generalitat, de manera directa o indirecta, respecte al pressupost total de cadascuna de les entitats per l’ any 2010.
El Decret Llei fa un seguit de recomanacions perquè les entitats i empreses repercuteixin la reducció pressupostària reduint les retribucions dels treballadors d’ aquestes entitats i empreses; aquestes recomanacions s’ analitzaran en un posterior apartat específic sobre negociació col·lectiva.

TERCER .- El Govern de la Generalitat ha decidit reduir les seves aportacions en un 2,86 % a les societats mercantils participades de forma no majoritària, directament o indirectament, per la Generalitat.
En aquest cas, el Decret Llei diu expressament que la reducció del 2,86% és de les respectives despeses de personal.
L’ import total ha de ser proporcional al finançament procedent de la Generalitat, de manera directa o indirecta, respecte al pressupost total de cadascuna de les entitats per l’any 2010.
El Decret Llei fa un seguit de recomanacions perquè les entitats i empreses repercuteixin la reducció pressupostària reduint les retribucions dels treballadors d’ aquestes entitats i empreses; aquestes recomanacions s’ analitzaran en un posterior apartat específic sobre negociació col·lectiva.
EL GOVERN DE LA GENERALITAT TAMBÉ REDUEIX EL FINANÇAMENT DELS CONVENIS I ELS CONCERTS PER A LA GESTIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS DE SANITAT, EDUCACIÓ I SERVEIS SOCIALS

PRIMER .- Els concerts sanitaris del Servei Català de la Salut (preus i tarifes actualment vigents) es reduiran en un 3,21% anual i la reducció serà d’ aplicació en la part proporcional que correspongui a partir de l’ 1 de juny de 2010.
Afecta a tots tipus d’ empresa o entitat, ja sigui del sector públic de la Generalitat ja sigui una empresa privada, que tinguin concerts per la gestió de serveis sanitaris (sanitaris, sociosanitaris, de salut mental, residències geriàtriques , etc.).

SEGON .- La partida pressupostària dels concerts educatius, en la part corresponent a les retribucions del personal percebudes pel sistema de pagament delegat, es reduirà, a partir de l’ 1 de juny de 2010, en un 5% en el marc , diu el Govern, dels Acords d’ analogia retributiva.
Afecta a tots tipus d’ empreses, independentment de la forma jurídica que hagin adoptat, que tinguin concerts amb educació i que tinguin el sistema de pagament delegat de les retribucions per part del Departament d’ Educació.
TERCER.- Els concerts o encàrrecs de gestió per a la prestació de serveis socials amb el sector públic de l’ Institut Català d’Assistència i Serveis Socials es reduiran en un 1,80 % anual, i la reducció serà d’ aplicació en la part proporcional que correspongui a partir de l’ 1 de juny de 2010.
Afecta a tots tipus d’ empresa o entitat, independentment de la forma jurídica que hagin adoptat, que tinguin concerts amb l’ Institut Català d’ Assistència i Serveis Socials.

QUART .- L ’ import dels crèdits dels pressupostos de la Generalitat corresponents al finançament dels serveis socials bàsics per mitjà de contractes programa amb les administracions locals es reduiran en un 5%, en la part corresponent a les retribucions del personal, d’ acord amb l’ aplicació proporcional que correspongui a partir de l’ 1 de juny de 2010.
Afecta a tots tipus d’ entitat, pública o privada, independentment de la forma jurídica que hagin adoptat, que tinguin concerts, o els gestionin a la pràctica, amb el Departament d’ Acció Social i Ciutadania per la gestió de serveis socials bàsics.

CINQUÈ .- L ’ import dels crèdits dels pressupostos de la Generalitat corresponents al finançament dels equips d’ atenció a la infància i adolescència (EAIA) per mitjà de contractes programa amb les administracions locals es reduiran en un 5%, en la part corresponent a les retribucions del personal, d’ acord amb l’ aplicació proporcional que correspongui a partir de l’ 1 de juny de 2010.

Afecta a tots tipus d’ entitat, pública o privada, independentment de la forma jurídica que hagin adoptat, que tinguin concerts, o els gestionin a la pràctica, amb el Departament d’ Acció Social i Ciutadania per la gestió de serveis d’ atenció a la infància i adolescència.

SISÈ .- En aquells sectors en què es faci PAGAMENT DELEGAT per part de l’Administració de la Generalitat s’ han d’ adoptar les mesures pel compliment immediat del Decret Llei.
SOBRE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA AL SECTOR PÚBLIC DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I ALS SECTORS PRIVATS CONCERTATS

EL Decret Llei estableix:

1r.- La reducció pressupostària prevista en relació amb les societats mercantils del sector públic i amb les entitats del sector públic i les empreses privades amb concerts per la gestió d’ un servei públic s’ ha d’aplicar preferentment a les despeses de personal no vinculades a convenis col·lectius.
2n .- La reducció pressupostària prevista també es podrà aplicar a la resta de despeses de personal inclòs dins de l’ àmbit d’ aplicació dels convenis col·lectius, en el marc de la negociació col·lectiva.
3r.- En els casos de pagament delegat dels salaris - personal docent dels centres privats concertats amb el Departament d’Educació- la reducció del 5% s’ aplicarà automàticament i de forma immediata.
Les previsions/recomanacions del Decret Llei sobre la forma de repercutir les reduccions pressupostàries sobre els treballadors i treballadores de les empreses, públiques o privades, no tenen valor legal, però han de ser tingudes en compte com una amenaça per a les seves condicions de treball i en perjudici de la qualitat del servei públic en si mateix.
Des d’una altra perspectiva, les recomanacions del Govern de la Generalitat són una forma cínica i enganyosa de dir que les reduccions pressupostàries no afectaran a les condicions en que el servei públic es presta. Fals, per que qualsevol retallada del pressupost d’ un servei públic afecta a la seva qualitat.
Dit això, no hi ha dubte que la Generalitat de Catalunya no té facultats per reduir els salaris dels treballadors i treballadores de les empreses afectades per convenis col·lectius “privats”, i les seves recomanacions
tampoc suposen donar facultats a les empreses perquè redueixen els salaris.

La primera recomanació que el Decret Llei fa a les empreses afectades perquè les reduccions pressupostàries s’ imputin “preferentment” a despeses de personal (a drets dels treballadors) no continguts als convenis col·lectius no té cap valor legal.
Les despeses de personal no vinculades als convenis col·lectius estan, però, vinculades a drets dels treballadors. Ens agradaria poder pensar que el Govern de la Generalitat no està pensant en fer reduir despeses de personal vinculades a la protecció de la salut en el treball, a la formació dels treballadors o a altres drets socials i econòmics “fora de conveni”. El que sembla evident és que les empreses poden entendre la recomanació del Govern con els hi doni la gana i, en conseqüència, s’haurà de vigilar totes i cadascuna de les decisions de les empreses.

La segona recomanació del Govern en el sentit de “cridar” a la negociació col·lectiva perquè la reducció pressupostària s’ apliqui amb una reducció del salari dels treballadors i treballadores no afecta als convenis col·lectius vigents i, en conseqüència, els treballadors tenen dret a continuar cobrant el conjunt de retribucions establertes per l’any 2010 i successius.
Pel que fa als convenis col·lectius en fase de negociació, la recomanació del Govern de la Generalitat potser serà assumida per les patronals per negociar a la baixa les retribucions dels treballadors i treballadores, però no és una condició que prefiguri el resultat de la negociació, malgrat que pugui reduir els seus marges.

Una menció específica mereix la decisió del Govern de la Generalitat de repercutir la reducció dels 5% de les retribucions als treballadors i treballadores de les empreses privades concertades a l’ àmbit de l’ensenyament.

L’ obligació del Departament d’ Educació de fer el “pagament delegat” de les retribucions a aquest col·lectiu de treballadors i treballadores no li dóna dret a reduir-les en un 5%; les retribucions estan establertes al conveni col·lectiu sectorial d’ aplicació signat per la patronal sectorial i les organitzacions sindicals, que no pot ser modificat per l’Administració de la Generalitat, i els acords d’ analogia retributiva tampoc faculten al Departament d’Educació a reduir els salaris perquè aquests Acords d’analogia retributiva també tenen el valor d’ un conveni col·lectiu entre la patronal i els representants dels treballadors.

HI HA PROUS MOTIUS PER ANAR A LA VAGA. EL DIA 8 DEIXAT SENTIR: FES VAGA I PARTICIPA EN TOTS ELS ACTES I MOBILITZACIONS. JUNTS FAREM FORÇA!

El decretàs del PSOE.-

El centre d’estudis i recerca sindical de CCOO de Catalunya, ha publicat una nota informativa on s’explica molt bé el Reial Decret Llei 8/2010, de 20 de maig de 2010, publicat al BOE quatre dies més tard. En ell, com sabeu, s’adopten mesures extraordinàries per reduir el dèficit públic, reduint els salaris dels empleats i empleades públics, suprimint alguna de les prestacions de la Seguretat Social, dificultant l’accés a la pensió de jubilació, reduint els drets econòmics de les prestacions de dependència i de pas, carregant-se el sistema públic de protecció social i la base d’un estat democràtic i de dret, passant-se pel “foroo ........pip”, eines tan bàsiques i elementals com són la concertació social, els acords amb els sindicats, la negociació col•lectiva i la pau social. Vaja, tot un encant de decret, tot un encant de polítics. Visca l’Estat social i de dret!

Les mesures adoptades han estat les següents:

1- Reducció del salari dels funcionaris i laborals al servei de les administracions públiques.
2- Congelació de les pensions pel 2011.
3- Supressió de l’ajuda per naixement o adopció de fill o filla i reducció de les assignacions econòmiques per fill menor de 18 anys (abans per tenir l’ajuda que dona el govern francès per tenir un fill, s’havien de tenir 8, ara ja no ho sé).
4- Supressió de l’anticipació de la jubilació.
5- Supressió de la jubilació a temps parcial.

La reducció del salaria afecta a tots els les empleats públics (funcionaris i laborals), de l’Estat, de les Comunitats Autònomes i de règim local, el que vol dir:

a) l’Administració General de l’Estat, els seus organisme autònoms, les agències estatals i les universitats.
b) A tots els ajuntaments i corporacions locals i organismes que en depenguin.
c) A les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social.
d) A les societats mercantils públiques.
e) A les entitats públiques empresarials i la resta d’organismes públics i ens del sector públic (estatal, autonòmic i local).

A qui NO li afecta:

a) Al personal laboral no directiu de les societats mercantils públiques (per exemple, RTVE).
b) Al personal laboral no directiu de les entitats públiques empresarials 8RENFE, ADIF i AENA). c) Als membres dels Consell General del Poder Judicial.
d) Als membres del Tribunal Constitucional
e) Als membres del Tribunal de Comptes

En què consisteix la reducció salarial:

1) Des de l’1 de juny i fins el 21 de desembre de 2010, la reducció d’un 5% del conjunt de totes les retribucions.
2) Reducció de sou i triennis des del 5% pel cos A fins el 0,24% pel D i 0% per l’E.
3) Reducció del complement de destí del 5% (per a tots els nivells).
4) Reducció del complement específic i del complement de productivitat del 5% (per tots els nivells i a partir de l’1 de juny de 2010).
5) Reducció de les gratificacions per serveis extraordinaris del 5% a partir de l’1 de juny.
6) La paga de juny no es tocarà, però la de desembre quedarà reduïda en proporció al salari percebut.
7) A partit de l’1 de gener de 2011 es congelarà el salari.
8) Les reduccions afectaran també a les bases de cotització.
9) Les pensions es congelaran a partir de l’1 de gener de 2011 (a excepció del SOVI, les pensiona mínimes i les no contributives, pe entendre’ns, les de beneficència.

Més retallades:

Es modifica la Llei de Dependència, de manera que, a part d’endurir els requisits per accedir a un dret s’elimina el caràcter retroactiu, això vol dir que si tarden 2 anys en reconèixer el dret, d’aquest només et pagaran els darrers 6 mesos (com si abans no tinguessis la necessitat!).
També els expedients de sol•licitud en tràmit (és a dir, aquells que ja han estat aprovats però que no s’han fet efectius), per tenir cura de la persona dependent a l’entorn familiar, es podran pagar de manera ajornada i en un termini màxim de 5 anys.
Només tindran dret a indemnització si tenen un grau de dependència II o III.
Es suprimeix la prestació indiscriminada dels 2500 euros per naixement o adopció pel 2011.
Es suprimeix l’assignació econòmica de 500 euros anyals per fill menor de 5 anys. L’assignació per fill menor de 18 anys serà, a partir de 2011, de 291 euros per any.
Es deroga el període mínim de cotització per accedir a la pensió de jubilació, de manera que per demanar-la es contarà a partir del fet causant, i no la data de sol•licitud, i passaran de demanar-te 4.700 pel cap baix a 5.085 dies cotitzats abans de demanda de jubilació.
No es pot acollir ningú a l’anticipació de la jubilació. A partir del 25 de maig, només es podran jubilar parcialment: els treballadors i treballadores de més de 60 anys que hagin cotitzat abans de gener de 1967 (és a dir, quasi ningú), i els treballadors i treballadores que tinguin més de 61 anys però amb una sèries de condicions (6 anys d’antiguitat en l’empresa, 30 anys cotitzats i una reducció no inferior al 25% de la jornada ni superior al 75%, i si la contractació del rellevista és a jornada total o de forma indefinida passarà al 85%.
Tot una meravella de decret. No hi ha per on agafar-lo. Si hagués estat del PP hagués estat malament, però era d’esperar, però del PSOE!. Quins polítics els nostres!.
El dia 8 tots i totes a la VAGA GENERAL!

Caixa Girona = “La Caixa” (fusió o absorció?).-

Si algú tenia dubtes sobre el perquè de la marxa enrere de l’anterior fusió i del paper tant actiu i contrari de la Diputació de Girona, ara queda més clar que el final de “Lost” (Perduts).
Com serà ara el discurs de defensa del caràcter gironí?. Ho desconec, però de ben segur que aquest no haurà de ser cap problema per a una fusió tant important com aquesta. Entrar a la casa de “La Caixa” deixa en una situació “incòmode” a la petita Caixa de Girona, perquè no crec que tingui gaire poder de decisió. Però com que les coses sembla que es fan a la catalana (cadascú que faci servir la seva imaginació), aquesta vegada, amb el vist i plau del sr. Vilert, ara sí, ben content, no hi ha d’haver cap problema.
Per a mi hi ha més d’una preocupació. Ja ho vaig en el seu moment quan va sortir el tema de l’antiga fusió. Crec que és un error desmantellar les caixes, perquè els ciutadans sortirem perdent, cada cop hi ha menys competència, així que quan una caixa em faci alguna malifeta, a quina hauré d’anar?. Però la meva preocupació principal no és aquesta. Estic pensant amb el nombre de treballadors i treballadores que es quedaran sense feina. No ens equivoquem, seran de la Caixa de Girona, que a més amés tenen uns salaris inferiors als de “La Caixa”, i això també provocarà certes distorsions. La reducció d’oficines suposarà una reducció de personal, i esperem que no suposo una pèrdua de drets.

Confesso que sóc funcionari.-

Oh, Déus de la Moncloa i del parlament català, us demano seny i una llarga vida a l’Administració Pública!.

Aquests dies, fruit del veritable cabreig que tinc amb la política econòmica de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya en mans del conseller Castells, li he estat donant voltes a vàries qüestions que crec poder resumir de la següent manera:
Haig de demanar-li perdó a la societat en general i a en Castells en particular, per no dir a en Zapatero, per haver-me presentat i aprovat unes oposicions?. És clar que ningú no em va obligar a fer-ho, però és conegut per tothom que qualsevol que reuneixi els requisits ho pot fer. Si teniu curiositat mireu els contingut dels temaris d’oposicions i veureu com riureu quan arribeu als temes sobre la defensa dels serveis públics, la seva modernització i racionalització i la seva excel•lència.
Haig de sentir-me culpable per ser funcionari?. I per què em fan pagar aquests honorables senyors amb els meus diners una cosa en la que mai he tingut responsabilitats?.
Sóc culpable per defensar els meus interessos –que no privilegis- com a treballador, perdó, empleat públic (perquè aquest és el llenguatge que es van haver d’inventar per negar-nos el dret a la negociació col•lectiva)?
Així és com es valora la meva feina i la de tants milers més?. És aquesta la percepció que tenen els nostres polítics i el poc valor que li donen a l’Administració Pública i als seus treballadors?. Sembla evident que sí, que l’Administració només és un instrument polític i prou.
Tinc ganes de preguntar als polítics algunes coses que em semblen importants:
Senyors i senyores diputats i diputades, càrrecs superiors de les administracions públiques i de les empreses i agències que heu inventat per externalitzar-les, quants de vosaltres utilitzeu la sanitat pública?, quants de vosaltres porteu als vostres fills i filles a les escoles públiques (no concertades)?, quants de vosaltres heu fet un màster a ESADE o similars i/o heu pagat als vostres fills estades a universitats privades internacionals o espanyoles o catalanes o basques, etc., quants de vosaltres aneu amb transport públic -en conec uns poques que sí-?, quants de vosaltres aneu a dinar de menú (diguem que al voltant dels 12 euros)?, quants de vosaltres .... no pararia mai de preguntar!.
Moltes de les respostes (sense generalitzar!), ja les sabem. Per això demano que no desmantelleu els serveis públics. Nosaltres ja lluitarem per ells, no us preocupeu, si cal ens deixarem part del salari, no hi ha problema, perquè la llibertat i la democràcia està per sobre de molts interessos personals, però no us deixarem que acabeu amb tants anys de lluita. Un Maig del 68 es pot donar al juny o a l’octubre. No estareu estirant més el braç que la màniga?

Carta que m’ha fet arribar una internauta i que poso al vostre coneixement:

EL GOBIERNO VA a bajar el sueldo a los funcionarios y va a suprimir el cheque-bebé para afrontar la crisis que han generado los bancos y los especuladores bursátiles. Nos gustaría transmitirle al Gobierno y al PP, que también gobierna en muchas Comunidades Autónomas y organismos lo siguiente:
Dediquen su empeño en rebajar LA VERGÜENZA DEL FRAUDE FISCAL, que en España se sitúa alrededor del 23% del P.I.B. (10 puntos por encima de la media europea) y por el que se pierden 241.000 euros, fraude que repercute en mayores impuestos para los ciudadanos/as honestos/as. TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos; en vez de facilitar el crédito a las familias y a las empresas, aumentas las comisiones por los servicios bancarios.
PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad.
ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los suel dazos en las Administraciones Públicas.
HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos.
DIJO la Vicepresidenta del gobierno" que es indecente que mientras la inflación es -1%,y tengamos más de4.000.000 de parados, haya gente que no esté de acuerdo en alargar la jubilación a los 70 años".
Nos gustaría transmitirle a esta "Sra. Vicepresidenta" y a todos los políticos, lo que consideramos indecente:
INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes.
INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.
INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).
INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo.
INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.
INDECENTE, es colocar en la administración a miles de asesores =(léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados)
INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.
INDECENTE, es que a un político no sele exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo. (ni cultural ni intelectual).
INDECENTE, es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes(siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier.
INDECENTE No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que no se lo bajen.
INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.
INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.
Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno "derecho de pernada" mientras no se cambien las leyes que lo regula. ¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? ¡Já! Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con "cara y ojos" para acabar con estos privilegios, y con otros. Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos
ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SINO PONEMOS REMEDIO. Está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.