L’ofici d’arxiver

En ocasions algú em pregunta que és un arxiver, i sovint també, tinc la temptació d’explicar què fa un arxiver i no què és. Em direu que una cosa no fa a l’altre, i us contestaré que no necessàriament ha de ser així.

L’ofici s’aprèn amb el anys, com també s’aprèn a estimar-lo, això és comú tots els oficis del món i, a vegades, neix un vincle màgic, quasi inexplicable, entre l’ofici i la persona. Es veu quan una persona estima el seu ofici, no només per l’estima que hi posa, sinó també pel resultat final i perquè tot temps és insuficient i esdevé com un llamp que et transporta a un altre món.

Es diu que un arxiver/a és una personal professional amb titulació superior, potser hauria de ser així, però tots sabem que a vegades és més una intenció que una realitat, i en tot cas, no ha de ser un impediment insalvable, diguem que ha de ser un requisit valuós. Així, la persona professional d’un arxiu ha de definir, implantar i mantenir un sistema de gestió documental i de gestió d’arxiu, de manera que quedi ben organitzats i custodiats tots els documents i tota la informació que tingui al seu abast, amb la finalitat de facilitar-ne l’accés i la seva consulta.

A mi, especialment, m’agrada la definició que fa el codi ontològic dels arxivers catalans:

 “Els arxivers tenen com a funció social assegurar i possibilitar la utilització dels documents d'arxiu, i de la informació que contenen, amb finalitats jurídiques, administratives, informatives, culturals i científiques. D'aquesta manera, els arxivers contribueixen a millorar el funcionament de les organitzacions, a salvaguardar els drets i els deures de les persones que contenen els documents, a preservar la memòria col·lectiva i a fer possible la recerca científica i la difusió de la cultura.”

Així, el sentit d’utilitat esdevé quelcom molt important en l’ofici d’arxiver. I com es desprèn del codi deontològic, hi ha d’haver un fort compromís ètic amb la societat, pel que fa a la preservació i l’accés, la transparència administrativa i el dret a la informació, i sobretot amb l’objectiu de preservar el testimoni dels drets, els interessos i la memoria de les persones”