Quan parlem de la
societat del coneixement aplicada a la ciència arxivística estem parlar des
d’una perspectiva transversal, però necessària en la gestió documental.
Parlem de documents
electrònics, d’administració pública electrònica, d’arxiu digital, de sistema
de gestió documental, d’avaluació i conservació, de captura de documents, de
classificació, de comunicació, de consulta, de descripció de document
electrònics, d’informatització de tasques de descripció, de recuperació de la
informació, de digitalització, de disposició, de documents audiovisuals, de
documents compostos, d’accés, de metadades, de seguretat, de tipologies i
formats, de conversió tecnològica i
migració, de documents gràfics, de documents essencials, de drets d’explotació,
de gestió de continguts, d’indexació i llenguatges d’indexació. Però també
parlem de la informatització de les funcions del servei d’arxiu (classificació,
disposició, descripció, consulta, emmagatzematge, control d’accés, etc.) i ens
referim a les famílies ISO, a la MoReq, a la normativa tècnica, de la informatització
del quadre de classificació, als llenguatges documentals, al registre de documents, a la reproducció, a la signatura electrònica, a les auditories, a la formació, al calendari de
conservació i eliminació, a la integració dels documents electrònics en un SGD, a les tecnologies de la informació, al valor dels documents electrònics, etc. I com no, parlem de
twitter, facebook, xarxes socials i internet.
Parlem, en definitiva, del
ciutadà com a client i per tant d’un servei integral, personalitzat i
interactiu, tot i així, també de gestió, plenament integrat o desitjós de ser-ho, en la transparència, l'objectivitat i en el servei orientat a la ciutadania en democràcia, .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada