Estic cansant de Felip V. Estic cansat de sentir que els problemes que vivim avui a Catalunya són conseqüència del primer borbó.
La història mai no pot ser una excusa. Perquè si el passat mai no es pot canviar, en contra, el futur està tot en les nostres mans.
És clar que teníem institucions pròpies, com també ara en tenim; és clar que teníem, fins i tot, més territori que ara (no només la Catalunya nord, sinó també a Itàlia i als Països Baixos), però hi ha una realitat que va més enllà de les voluntats, aquesta és la realitat política que vivim al s. XXI i no pas al s. XVIII.
Una altra cosa ben diferent és l’anacronisme de l’herència reial. Fins i tot vist des del punt de vista de la responsabilitat (quantes guerres no s’han fet per culpa de les successions –Catalunya com a exemple-!). Sóc partidari de l’abolició de les monarquies, però també del despotisme parlamentari, de les injustícies socials, de les imposicions irracionals, de la manca de transparència i honestedat, de la manca de democràcia ...
Ens queda encara madurar una mica i pensar en clau de contemporaneïtat. Els problemes d’avui els hem de resoldre amb eines del s. XXI i no mirant el que va passar fa tres segles. I per cert, no tinc ni idea ni m’atreveixo a pensar com estaríem ara si hagués prosperat la casa dels Àustries.
Girona, 5 d’octubre de 2007
La història mai no pot ser una excusa. Perquè si el passat mai no es pot canviar, en contra, el futur està tot en les nostres mans.
És clar que teníem institucions pròpies, com també ara en tenim; és clar que teníem, fins i tot, més territori que ara (no només la Catalunya nord, sinó també a Itàlia i als Països Baixos), però hi ha una realitat que va més enllà de les voluntats, aquesta és la realitat política que vivim al s. XXI i no pas al s. XVIII.
Una altra cosa ben diferent és l’anacronisme de l’herència reial. Fins i tot vist des del punt de vista de la responsabilitat (quantes guerres no s’han fet per culpa de les successions –Catalunya com a exemple-!). Sóc partidari de l’abolició de les monarquies, però també del despotisme parlamentari, de les injustícies socials, de les imposicions irracionals, de la manca de transparència i honestedat, de la manca de democràcia ...
Ens queda encara madurar una mica i pensar en clau de contemporaneïtat. Els problemes d’avui els hem de resoldre amb eines del s. XXI i no mirant el que va passar fa tres segles. I per cert, no tinc ni idea ni m’atreveixo a pensar com estaríem ara si hagués prosperat la casa dels Àustries.
Girona, 5 d’octubre de 2007
