Aquest any he vist pocs comentaris sobre
aquesta malaltia psicològica que tant recurrentment ha estat utilitzada pels
nostres diaris. Ara que treballar està vist com un luxe, fer vacances quasi s’eleva
a la categoria de vergonya per a qui disfrutar-les vol dir un temps de descans
a casa seva i entre els seus, com si ens haguessin acostumat a que unes
vacances sense sortir de casa no ho són.
És des de l revolució industrial quan els
grans empresaris van comprendre que si els seus treballadors no podien gaudir
del suficient temps de descans ningú no podria comprar els seus productes i per
tant calia fer dos coses per augmentar el consum: fer productes a l’abast de la
classe treballadora i donar una mica de temps perquè poguessin gastar els pocs
calerons, d’aquesta manera tots sortien guanyant: els empresaris perquè podien
vendre els seus productes, els treballadors perquè descansaven i l’Estat perquè
així no gastaven tant en les persones. Aquesta política es va anant
normalitzant fins la construcció de l’Estat del benestar que coneixíem fins fa
ben pocs dies. Un estat del benestar insuficient a Espanya, però que ara ens
sembla tot un luxe.
Durant aquest estiu va haver, fins i tot, una
persona (si es pot dir així) que va dir que els treballadors eren uns
privilegiats perquè cobraven quan no treballaven, com si aquests diners no s’haguessin
guanyat per anticipat.
Vivim en un país on els salaris són de riure,
on cada cop les condicions de treball es van acostant més a l’esclavitud. S’ha
alimentat tant que no ens ho mereixem que ara hi ha molta gent que s’ha quedat
en la resignació. La culpa de tot això sempre està en terceres persones. Per exemple, la culpa de que Catalunya
estigui malament de qui és?. Els polítics i la veu popular ens diuen que és del
govern de Madrid, però qui va aplicar primer les restriccions i les
retallades?, doncs el senyor Mas. Catalunya té un govern de dretes, com ho és
el de Madrid, uns parlen castellà i els altres català. Quina garantia tinc de
que si Catalunya es tornés independent jo podria defensar millor els meus
interessos?. Cap ni una. És igual que si em pregunten si vull una república, la
meva resposta sempre ha estat la mateixa: perquè mani un partit de dretes?, si
és així no la vull. A França, salvant les distàncies, en tenen una i fins fa
poc ha governat la dreta. Sí, una dreta molt diferent a l’espanyola o la
catalana, però una dreta. Llàstima que la nostra experiència amb les esquerres
tampoc és que hagi estat molt positiva. Però tornant a les vacances. Perquè l’economia
rutlli s’ha de gastar. Per gastar has de tenir diners, és a dir, has de tenir
un sou suficient per comprar coses i després necessites temps, temps per
gastar, perquè si et passes tot el dia treballant tampoc no temps temps de
consumir, et poses malalt, sempre estàs cabrejat, la sanitat pública no et pot
atendre en condicions i l’Estat acaba per gastar-se uns diners que no haguessin
calgut si poguessis treballar amb un sou digne i tinguessis uns horaris
raonables i unes vacances com cal.
