dissabte, 9 de juliol del 2011

Rubalcaba o el viatge del redemptor.-

Davant d'unes imminents eleccions sembla que ha arribat l'hora d'entonar un "mea culpa" i començar el difícil repte de guanyar al PP perquè no entrin a la Moncloa. El problema és que aquests joc de malabars ja no se'ls creu ningú. L'esquerra es demostra aplicant polítiques d'esquerres i no amb discursos. Les paraules, per desgràcia, en política, tenen poc valor. Diguem que estan també en crisi.
La veritat és que m'ha sorprés la manca de visió mediàtica del PSOE respecte a l'anunciament del redemptor Rubalcaba. Si haguessin esperat una mica més, al proper consell de ministres, de ben segur que hagués aconseguit portada durant tots els dies de la setmana, amb dos caps de setmana inclosos. M'ho comentava una periodista del diari El Punt. Ara ja està fet, i ha perdut aquesta oportunitat. Però a més a més, dic jo, si en Zapatero hagués continuat com a candidat (tothom s'esperava que no) no hagués dimitit com a president, aleshores per què en Rubalcaba ha de dimitir?. Només té una explicació possible: l'adelantament de les eleccions a les Corts Generals, i pert tant un distanciament del candidat amb la política erràtica de l'actual govern, és a dir, bla bla bla, perquè en Rubalcaba ha estat el segon d'abord i no sembla que hagi influenciat gaire cap a les esquerres a en Zapatero. Tot i així, també sóc de l'opinió que qualsevol govern del PSOE sempre serà molt millor que qualsevol del PP. Una cosa no treu l'altre. Ara,de moment, estarem distrets, i ja se sap, en temps de campanya política, s'afluixa la corda per no escanyar més a l'electorat. De moment amb això, per anar fent, ja ens anirà bé. Comença l'espectable!

diumenge, 3 de juliol del 2011

Una il·lusió compartida.-

Fa dies que alguna cosa es mou, i a mi m’agrada. El moviment dels “indignats” ha aconseguit remoure consciències i sembla que ho fa molt bé. Us remeto al manifest que s’ha penjat en aquesta adreça http://www.unailusioncompartida.com/. No és que no tingui més a dir, en tinc moltes coses a dir, el que passa és que, pot ser, hagi poca gent disposada a sentir-me, per això em remeto al manifest. Vosaltres opinareu. O no.