ull de verècula

El Papa, la història i l’ús del profilàctic

Quan ha sortit la notícia sobre les declaracions d’aquest Papa de Roma, he pensat que l’evidència era colpidora i com era possible que en el s. XXI haguessin persones que encara defensin anacronismes d’aquesta mena.
Si fos catòlic sentiria vergonya de la meva església. No per l’absurditat, sinó per pregonar la mort encoberta en un fals valor moral recobert del cinisme que comporta, i el tabú, allò que té que veure amb la pràctica sexual.
El primer preservatiu conegut es va trobar a Egipte fa uns 3000 anys. Aquest deu estar una mica caducat pel seu ús. Es feia servir per a rituals religiosos. Tot un pecat. La qüestió és que uns quants milers d’anys després, entre l’any 100 i 200 abans de l’era cristiana, es van trobar evidències del seu ús en una cova situada a Combarelles (França).
Però la primera publicació escrita va ser feta per l’italià Gabrielle Fallopius (curiós per això del “falo”) allà l’any 1500 de la nostra era. Es va utilitzar, amb èxit, per a evitar la mort per infecció de la sífilis. Desconec si va ser perseguit. Al 1766 ja es venien preservatius a les “farmàcies” angleses. I el metge del rei Carles II d’Anglaterra (estem parlant de l’any 1600) va buscar-li un mètode eficaç per a no “infectar” de fills il·legítims les terres que trepitjava i de pas evitar que emmalaltís amb tanta prostituta com freqüentava.
Carles Gooyear (i no és broma) va patentar el preservatiu de cautxú l’any 1830. A partir d’aquí comença un capítol nou de la història negre del cinisme humà: a principis del segle XX, l’Associació Social Americana comença a lluitar contra l’ús dels preservatius amb una teoria molt simple: si la fiques en un lloc equivocat, assumeix les conseqüències. L’exèrcit nord-americà era l’únic que ho tenia prohibit.
Fins i tot els nazis van prohibir-los, així com qualsevol altre tipus de control de la natalitat. Això sí, els seus soldats estaven exempts de la prohibició si anaven al front de batalla.
Durant la Segona Guerra Mundial, els EEUU van tenir un canvi d’estratègia, més aviat egoista: van intensificar una campanya entre els seus soldats destinats a Europa perquè no encomanessin malalties que després podrien passar als EEUU (durant la batalla de Dunkire, el 1942, els van repartir massivament)

A part de la demostració científica i material de que l’ús del preservatiu és un mètode eficaç i barat per a defensar-se de determinades malalties de transmissió sexual, també està demostrat que és una bona defensa per a no contraure el virus de la SIDA. És inadmissible que Papa demani que no s’utilitzi quan sap que a qui afecta principalment és a la classe més pobre del planeta. No sé si a aquest home se li hauria d’inhabilitar per a l’exercici de la representació de l’església catòlica, però de ben segur que animar a que no es faci servir és el mateix que plantejar el genocidi d’una població indefensa que sofreix tot tipus de malediccions, fins i tot les papals. Fins i tot confonent sexe amb amor i decretant que tot el sexe practicat sense amor és brut, l’ús del preservatiu sempre ha d’estar legitimat per una qüestió racional de sensatesa , de seguretat i de respecte per a les persones que el practiquen. Siguin moralment enquadrades en la teologia catòlica o no. Això no és defensar la vida, és defensar la mort. Que s’ho faci mirar!