Ets un fill de puta

Insultar al teu cap no és, en sí mateix, motiu suficient per ser acomiadat, encara que l’insult atempti contra la dignitat de la persona insultada. Aquesta ha estat la conclusió que ha arribat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en una sentència del 10 de febrer d’enguany. L’acomiadament, que ha estat declarat com a improcedent, obre una petita porta al “desfogament” apassionat dels mediterranis. La conclusió que li pot interessar a un treballador o treballadora és quant val insultar al teu cap, és a dir, tinguis o no tinguis raó, et pots trobar al carrer. Cas diferent, si recordeu, va ser el de la bufetada donada a un ministre del govern espanyol, que aleshores va rondar les 25.000 pessetes d’abans (uns 150 euros d’ara). És a dir, que bufetejar a un ministre surt més a compte que insultar verbalment al teu cap.
Aquest tipus de sentències sempre m'han cridat la curiositat, però el bo del cas és que posa de manifest la indefensió dels treballadors i treballadores davant dels abusos del l’empresari de torn, que moltes vegades governa la seva empresa com si fos el seu corral. Sembla lògic que l’acalorament no és sa i que mai s’ha d’arribar a la grolleria, però és que a vegades, aquest caràcter llatí que tenim, fa que perdem els estreps, i és cert, el cost d’una mala educació no pot ser l’acomiadament, perquè és simplement desmesurat.

Arenys de Munt, capital de la Catalunya independentista?

Després de l’allau d’informacions sobre el referèndum a Arenys de Munt, crec que s’han tret algunes conclusions del tot exagerades i fora de context. En termes objectius, els resultats no posen de manifest res que no es sabés abans. Ahir van votar 2.671 persones d’un cens que incloïa a persones de més de 16 anys. Com se sap, en cap elecció política es pot votar si no tens els divuit anys complets. A banda d’això, fem un petit repàs de les darreres eleccions en aquest municipi:

Pel referèndum de l’Estatut van votar que sí 2.424 persones, és a dir, 247 persones menys, tenint en compte que en el cens no s’inclouen persones entre 16 i 18 anys com sí que s’ha fet en aquesta ocasió. A les eleccions municipals va passar una cosa semblant: van votar 3.459 i a les europees 2.165. El que vol dir que la gent d’aquest poble va a votar més o menys en el mateix volum de persones.

Però si el que fem és buscar el percentatge dels vots guanyats pels partits nacionalistes durant aquestes eleccions, resulta que la suma d’ERC + CiU + CUP supera el 60%, quan en aquest “referèndum” només s’ha aconseguit una mica més del 41%. La diferència és que ha anat a votar majoritàriament qui estava d’acord (aquest 96%), que no vol dir que la majoria del poble estigui a favor de la independència de Catalunya, sinó que d’un cens “engreixat” de 6.515 van votar 2.671 persones i d’aquestes el 96% va donar el seu vot a favor de la independència i que 107 persones van dir que no (de les que van anar a votar). Això, en termes generals, vol dir que 2.564 estaries a favor d’una hipotètica “independència i que 3.951 persones no estarien ni interessades perquè no van anar a votar, per tant, es podria arribar a extrapolar que el no hauria guanyat.

A part de tot això, els catalans i les catalanes tenim el costum de fer un gra massa de coses insignificants. Amb aquesta Constitució que tenim és del tot impossible arribar a la independència, per tant, podrem tirar tots els coloms a l’aire que vulguem, però ens mantindrem com estem fins que no s’aconsegueixi una majoria suficient al Parlament espanyol, cosa que, ara per ara, sembla improbable, per tant, preocupem-nos per coses tangibles i reals i deixem les “entelèquies” que no estem, precisament, per llençar la casa per la finestra.