El Dia Mundial per la llibertat d'expressió i l'Estatut del periodista professional Avui 3 de maig ha passat quasi desapercebut el "Dia Mundial per la llibertat d'expressió", prova ingrata de la situació en què es troben els i les professionals de la comunicació que no controlen el medi on exerceixen la seva professió, com qualsevol altre treballador o treballadora.
Fa anys que des de CCOO s'està reivindicant la necessitat d'un Estatut per aquests professionals, però sempre s'ha quedat en el tinter o al forn dels idearis polítics i mai s'ha fet realitat, malgrat les múltiples promeses dels governs de torn.
El periodisme professional és un dels oficis més precaris que existeix. Ho continuo preguntant cada vegada que veig com els diferents mitjans aposten per la precarierat dels seus treballadors; ho continuo constant quan veig l'enorme rotació de llos de treballs i com els professionals de la comunicació veuen, cada cop més, precaritzar els seus llocs de treball. Sempre que puc els pregunto, i vosaltres quan us mobilitzareu per reivindicar unes millors condicions de treball?. Sempre acabo pensant que aquests enormes professionals tenen per bandera una immensa vocació per l'ofici i una paciència infinita.
Avui s'ha fet public un manifest per denunciar la seva situació i també la situació de la informació en general. Ja fa anys que els mitjans de comunicació, el propietaris i vertaders controladors de la informació, tenen una mena de pacte tàcit que els permet vendre informació com una mercaderia qualsevol, per això la coincidència entre els diferents mitjans per la selecció d'allò que es considera notícia o no fa tuf. La denúncia expressa d'aquests assalariats de la comunicació és clara: les agències d'informació no poden segrestar la llibertat de premsa ni qüestionar els drets dels professionals. Unes agències d'informació que gestionen lliurement la informació són sinònim de maduresa democràtica. C0m diu Derrida: encara ha d'arribar la democràcia, una democràcia per arribar.
Amb això només s'aconsegueix la destrucció de la pluralitat informativa i la generació d'una inflació democràtica de la informació, aquella que reclamen els seus professionals: plural i de qualitat, per això és necessària una llei que defineixi els drets i els deures dels seus treballadors, però també els límits de les agències d'informació.
La informació ha d'estar al serveis de la ciutadania i no ajuda gens, a la democràcia, el seu control o manipulació.
Esperem que en aquesta ocasió, el partit que ha defensar un Estatut del Periodista professional compleixi aamb la seva paraula i l'aprovi al Parlament.
