Corbacho, Salgado i l'economia submergida.-

Després de sentir a la ministra Salgado opinar sobre les declaracions de Corbacho respecte a l'economia submergida, només puc treuere una conclusió: a la ministra no li agrada parlar d'economia submergida. Està ben clar que les declaracions de Corbacho no tenen "base", per això és economia submergida, i no tenen base perquè es queden molt curtes. Tot i així, també sóc del parer que les xifres del ministre són poc científiques, perquè estan equivocades, ja que sembla que les dades menys optimistes les situen per sobre del 25% del PIB.

Segons un informe tècnic elaborat pel col·lectiu de Tècnics del Ministeri d'Economia i Hisenda (GESTHA), ja al març de 2008, quan encara ningú no semblava sospirar de la crisi que hauria de venir, que l'economia irregular o submergida arribava, en aquestes dates, al 23% del PIB (traduït en euros, uns 208 milions). Aleshores, l'Agència Tributària es va queixar que aquell era un informe inexacte (no sé com no va dimitir algun responsable polític i van despatxar als tècnics que van elaborar l'informe!), perquè no existia, segons Hisenda, cap metodologia per a realitzar aquest càlcul. Llavors, com és possible arribar a una xifra sense haver-se plantejat abans una metodologia? (equivocada o no!).

I encara hi ha més: l'Institut d'Estudis Fiscals (que suposo que tampoc deuen de tenir una metodologia concreta per a fer els estudis que els paguen), l'IEF, el Consell Econòmic i Social (CES), que també deuen de disposar d'un sistema rudimentari de càlcul, el Banc Mundial (que tampoc no deuen de tenir prou pressupost per aquestes coses), tots, i vull dir: tots, perquè quedi clar, van situar, per l'any 2009, en plena crisi, un nivell del 25% del PIB. Què li passa a la senyora Salgado?. Sembla que no tothom intenta amagar aquesta esgarrifosa dada, que ara deu estar a uns nivells que no vull ni persar-ho. Una dada que vol dir desregulació, pèrdua de drets, socials, laborals i econòmics, aquells que tan ha costat aconseguir duran dècades de lluites i bronques.

I també el Deutsche Bank ha dit la seva, jo crec que apuntant la vertadera causa i motiu de l'economia submergida. Segons Sebastià Kibuck, autor de l'estudi del conegut banc alemany publicat a finals de 2009, l'economia submergida ajudarà a recuperar-nos de la crisi. Està clar a qui li interessa tot això de la precarietat. No és un fenòmen nou , i explica i dóna pistes sobre la salut econòmica i social d'un país.

Espanya, si recordeu, va signar el compromís d'erradicar l'economia submergida en el marc de l'Estratègia Europea d'Ocupació, per això deu molestar tant que un ministre afirmi que existeix un nivell tan elevat d'economia no controlada.

Les conseqüències més conegudes són moltes: inestabilitat, inseguretat, alt risc de no continuïtat, incompliment de les normes laborals i fiscals, manca d'un futur clar, frau al fisc i a la societat, frena el creixement econòmic d'un país, competència deslleial, baixos salaris per llargues jornades de treball, no es cotitza a la Seguretat Social, per suposat tampoc hi ha retencions fiscals, no hi ha cap mena d'orientació professional, ni cap horari, ni cap seguretat ni higiene en el treball, no consolida cap teixit empresarial (ni el del qui ho fomenta), etc.

Cal tenir present, que la ministra Salgado, ja es va oblidar de parlar sobre l'economia submergida mentre negociava amb els agents socials l'avantprojecte de Llei sobre l'Economia Sostenible, però també es va oblidar de parlar del frau fiscal,com si aquest fos un país d'angelets i no fent cas a les pròpies veus dels gestors i inspectors d'Hisenda, que sí que tenen calculada la xifra de frau fiscal del nostre país, amb la qual ningú no s'hauria d'estrènyer el cinturó.

En temps de crisi no tot s'hi val!. Un govern d'esquerres haria de ser molt més sensible a determinades qüestions socials, encara que molestin als poderosos. L'economia submergida és un fet, i es calcularà o no amb mètodes científics més o menys sofisticats, però és evident que cada cop n'hi més i que se li ha de posar fre, perquè en teoria no som una "república (això està clar del tot), bananera". Senyors i senyores ministres, no amaguin el cap sota l'ala, perquè, com deia Nietszche, "el desert creix".

El valor de les coses senzilles.-

Avui, el meu fill gran, m'ha comentat una notícia que, en principi, és una bona notícia. Resulta que al seu Institut (públic) els hi han posat a cada aula una pissarra electrònica, d'aquestes tan modernes que fan de tot. La qüestió és que, segons m'explica, costa molt de posar-la a treballar, és lenta i té alguna sèrie d'inconvenients (segur que tots superables), però el que més m'ha sobtat ha estat el seu acurat i senzill anàlisi. M'ha dit: no sé per què es gasten els diners en aquesta tecnologia si al nostre Institut el que cal és que ens arrengin les persianes, que estan trencades, i la calefacció, que ens morim de fred!.

Una reflexió tan senzilla em fa pensar que, sovint, amb molt bones intencions, comencem a fer les cases per la taulada. Visca el valor del sentit comú!

Vic-times de la política municipal d'Unió Democràtica de Catalunya.-

Els darrers aconteixements de la capital d'Osona són molt preocupants. La decisió presa per l'alcalde d'aquest municipi de la Catalunya Central de no empadronar a les persones immigrants no només és una decisió contrària a la Llei, sinó que, a part de desafortunada, té unes conseqüències nefastes sobre la vida de les persones (la no escolarització de menors, la pèrdua de la condició de ciutadans i ciutadanes, la impossibilitat d'assistir a un centre sanitari, etc.). Tot això provoca exclusió social, sexonofobia, una gran discriminació i un caldo de cultiu per a possibles brots violents entre persones de diferents col·lectius i procedències. Al marge que a Vic es tinguin dos Bisbes, que de moment no sembla que s'hagin pronunciat, crec que les autoritats catalanes supramunicipals haurien d'actuar amb contundència amb aquests consistoris que actuen des de l'i·legalitat i haurien de manifestar-se en contra de mantenir un consistori amb un cert tuf feixista. Us enrecordeu que van fer les forces polítiques nacionalsocialistes abans de la II Guerra Mundial a Alemanya?. Van guanyar les eleccions i Hitler va arribar al poder. Després ja coneixeu la història (van començar posant una creu al braç, després van venir els güetos, etc.).

Crec que la democràcia està en perill amb ajuntaments com aquest. L'oposició hauria de provocar noves eleccions i deixar en solitari a Unió Democràtica, i deixar ben clar que estan ben lluny de posicions d'extrema dreta i ultraconservadores.

Potser he estat massa contundent, però hi ha coses amb les que no podem jugar.