Defensant al jutge Garzón defensem la nostra democràcia. Quina vergonya de país!

Qui encara defensa que en aquest país es va fer una transició modèlica no sé quina cara li quedarà ara que el jutge Luciano Varela ha fet cas de les acusacions de la Falange Española de las JONS i del col•lectiu ultradretà Manos Límpias contra el jutge Garzón per prevaricació.

Seguint els mateixos arguments, no s’hauria d’investigar a Varela per defensar a la Falange?, i ja posats, no s’hauria de demanar la dimissió del Tribunal Suprem?.

Tothom ha de ser conscient que aquest no és un atac exclusiu al jutge Garzón, sinó que va molt més enllà: és una bomba a la línia de flotació de la nostra feble democràcia.
No cal dir que som la vergonya d’Europa, som la cara esperpèntica d’un passat que no cessa de fer-se present, amb un feixisme iracund que continua mantenint quotes de poder que no hauria d’haver consolidat mai. Ens cal una revisió del nostre sistema democràtic i de les nostres legislacions. No podem continuar amagant el nostre passat per por a una hipotètica revolta popular, la llei del silenci no ha funcionat com alguns s’esperaven. Cal recordar què van fer perquè no torni a passar, com han fet els alemanys amb el seu passat nazi i com a fet Itàlia amb seu passat feixista. Som la vergonya d’Europa!.

És importantíssim que l’ultra dreta d’aquest país sàpiga que no tenen més crèdit. El cas Gürtel és una prova més de la nostra realitat, o un altre: com és possible que un defraudador, com en Matas, aconsegueixi com si res 3 milions d’euros?, doncs està més clar que l’aigua! Qui té tants diners dedicant-se a la política?. A les proves em refereixo.

Crec que és el moment de defensar la nostra democràcia, això d’en Garzón es podria considerar com una apologia de la violència sobre el sistema jurídic espanyol. Com deuen de riure els postfranquistes!. Hem de sortir a defensar els pilars del nostre sistema polític i social com si es tractés d’un cop d’estat, perquè si al final guanya la ultradreta, com explicarem que hem de confiar en la justícia?. No em veig capaç d’explicar-li als meus fills que hem de confiar en un sistema judicial on els Millets i els Camps campen lliurement pel carrer després d’haver robar milions d’euros i els que han robat quatre duros els hi cauen 20 anys de presó, o que un jutge va ser condemnat per defensar la Llei de la memòria històrica i que els qui van trair els resultats d’una democràcia, la República, van continuar colpejant la nostra societat setanta anys més tard i en trenta d’aparent democràcia. No ha de ser possible, és una gran decepció i ha de ser una gran preocupació per a tothom. Com és possible que després de tant de temps la Falange torni amb les seves i un jutge els defensi?. Són aquestes coses les que em fan sentir vergonya d’aquest país.

No amagaré la meva opinió sobre que la transició no va ser tant modèlica con alguns ens han volgut fer creure. La meva mare es va quedar orfe als dotze anys perquè els colpistes feixistes del general Franco el van assassinar, com a tants d’altres. Encara no sabem on va morir. No és en defensa del jutge Garzón, és en defensa de la democràcia espanyola!. Recuperar la nostra memòria és molt més que un recordatori d’una guerra, és el reconeixement del que van fer qui va guanyar-la, molts d’ells encara vius, i com es veu, en llocs de decisió i de poder.

Comparteixo la idea de la mobilització ciutadana, que tothom surti al carrer a defensar-nos dels atacs de la ultra dreta espanyola. Hem de sortir, perquè sinó això córrer el perill d’anar vertiginosament cap a enrere. No podem ser uns mers espectadors, hem d’actuar, civilitzadament, però actuar.

ESQUERRA PROGRESSISTA. Nou partit en el panorama polític català?

Es cerca candidat o candidata per encapçalar un nou partit. Raó: aquest mateix bloc.

Aviat, els partits del nostre país, començaran a treure els seus vestits electorals. Serà el moment d’una profunda reflexió i d’un gran voluntarisme per a no caure en la temptació de l’abstenció en fals. Potser és el moment de reflexionar, també, sobre el paper i els oferiments que ens fans els diferents partits polítics que tenim en l’actualitat i per això vull oferir la possibilitat de liderar un nou partit (d’esquerres i progressista), que ha de complir tota una sèrie de requisits sense els quals no li dono ni un dia de vida. De fet és un partit imaginari, perquè no existeix, no està registrat i no té ni líders polítics, però m’ofereixo a crear-lo, desinteressadament, si a canvi es compleixen tots els continguts del potencial programa electoral i sobretot, els estatuts del mateix, encara que reconec que no serà fàcil trobar candidats i candidates a l’alçada dels propis principis constitucionals d’aquesta hipotètica nova força política que es diria, en el cas de que es creés: Esquerra Progressista (EP!). Disculpeu si encara no té logo, però és que és una cosa molt recent. Així doncs, necessita, aquest partit, d’una persona honesta i capaç per dirigir-lo i trencar la dinàmica actual de la majoria dels partits que tenim en el ventall electoral, sota la indiscutible premissa de la transparència (a tots els nivells), que es necessita per a mutar l’actual vida política del país.
Per començar s’ha pensat en un partit de limitació catalana. No aspirem a més, perquè la política és una activitat que requereix de compromís, i volem (és una manera de parlar, perquè de moment no hi ha ningú més), fer possible conjugar la vida personal amb la de fer de polític/a. -S’ofereix la possibilitat d’habilitar un espai virtual per a confeccionar els corresponents estatuts i conèixer a la gent interessada en tirar-lo endavant-.
Es proposa, d’entrada, i en el cas de governar el país no podria ser d’una altra manera, de separar al partit dels càrrecs institucionals, això voldria dir que qui governa el partit no governa el país i viceversa, d’aquesta manera garantim la separació dels interessos del partit sobre dels país, i a l’inrevés. Demanem candidatures amb gent normal: honesta, amb capacitat d’empatia i que sàpiga transmetre els nostres ideals de manera simple i entenedora, però que també pugui fer valdre els seus coneixements en cas de necessitat. Busquem persones interessades en els problemes reals de les persones i que fugin de qüestions que no interessin pel bon funcionament del país, per tant hauran de ser persones molt properes i assequibles a la ciutadania en general i que trepitgin el territori.
Oferim un salari suficient (que s’haurà de discutir), però que no sigui, en cap cas, motiu de disputa. De manera que la resta pugui servir per a gestionar el partit i les institucions on estiguem representats, estalviant a les diferents administracions una part important dels nostres salaris, evidentment, en quant governem ho proposarem com a proposició de Llei per a totes les organitzacions polítiques, i toparem els salaris amb un control transparent i acurat de tots els càrrecs politics, de manera que mai més tornem a sentir cap argument demagògic al respecte o que ens trobem un senyor o senyora alcaldessa acabi, o president/a d’una diputació provincial o vegueria (digui’s com es digui), cobrant més que el president del nostre Govern.
Proposarem un pla d’estalvi sobre la despesa supèrflua i sobre els actes institucionals, i incentivarem la despesa pública en tot allò que sigui d’interès general i donarem prioritat indiscutible a tot allò que sigui públic sobre el privat. Això no vol dir que descuidarem a les empreses i organitzacions de caràcter privat, al contrari, ens comprometem a facilitar la seva tasca emprenedora, a estudiar determinades càrregues fiscals i sobretot a pagar puntualment les factures que produeixin les administracions vers tercers (entenguis empreses privades, etc.).
Ens comprometem a modernitzar l’Administració, a perseguir el frau fiscal i a fer polítiques concretes sobre les TIC, l’educació, la sanitat, la protecció social a tots els nivells, la creació d’empreses sostenibles, el medi ambient, la indústria, el comerç i les infraestructures, parlant amb cadascuns dels actors, conjuntament i per separat, i fer un pla d’inversions per tirar el país endavant, però sempre amb el coneixement i la transparència sobre les propostes i la gestió, gràcies al recolzament que tindrem en les properes eleccions (tant municipals com autonòmiques), encara que cap estadística s’hagi adonat encara de la nostra presència. Aquesta serà la propera sorpresa electoral: l’Esquerra Progressista al Parlament i als municipis.
Però per aconseguir tot això necessitem persones solvents, progressistes, transparents, que renunciïn a les formes actuals de fer política i que es guanyin la confiança i la participació de la gent, que són els qui realment han de fer possible aquesta transformació social i econòmica.

En properes ocasions continuarem parlant del que hauria de ser el nostre marc estatutari. De moment us podeu sumar des d’aquest mateix bloc. Us prometo estudiar cadascuna de les vostres aportacions de manera individualitzada.

Per una nova manera de fer política, per una nova manera d’entendre Catalunya: l’Esquerra Progressista et necessita. Participa amb la teva força!.