Per què l'activista saharaui Aminattou Haidar segueix a Lanzarote en contra de la seva voluntat?

He vist un tractament desigual sobre aquesta notícia, més difossa, per cert, en els mitjans escrits que no pas a la ràdio o a la televisió.

Després d'haver estat expulsada del seu propi país, el Sàhara, pel govern marroquí, i d'haver-li robat el seu passaport, va ser enviada a Espanya on, malgrat les seves queixes, ha estat retinguda en contra de la seva voluntat i, fins i tot, se li ha impedit que pugués comprar un bitllet de tornada al Marroc al·legant la falta de passaport.

La "Gandhi saharaui", com se la coneix per la seva lluita per la defensa del poble saharauí i el seu dret a l'autodeterminació, negat fa trenta anys pel Marroc i consentit per l'Estat espanyol fins el dia d'avui, ha estat denunciada pel director d'Aena de l'aeroport de Lanzarote per desordre públic i "allanamiento de morada", com si un aeroport fos una "morada", més aviat una propietat privada, en aquest cas de llibertats.

És evident que Haider té tot el dret del món a tornar a casa seva amb la seva família i amb els seus amics. No s'entèn l'actitud del Govern espanyol ni les declaracions del ministre Moratinos, a no ser que, realment, s'estigui fent el joc al govern autoritati del Marroc.

Aminattou ha estat arrestada en diverses ocasions i torturada. Se la coneix com una dona de fortes conviccions ètiques, pacifista. De salut delicada, ha iniciat una nova vaga de fam per a exigir que el Govern espanyol la deixi torna a casa. De fet no està incomplint cap llei. La pròpia llei d'estrangeria permet el retorn de persones indocumentades. Per això crec que hi ha intenció de maltractar-la, i em sembla terrible que un país que vol acostar totes les cultures i sensibilitats del món no sigui capaç de reconèixer les injustícies d'un país veí i defensar els drets dels qui en el seu dia van viure en una colònia espanyola. Avui les colònies són, com sabem, econòmiques i globals.

Per què la retenen a Lanzarote?. Simplement per defensar la llibertat d'un poble i ser una persona molesta pel govern repressor del rei del Marroc.

CiU i la ultra-conservadora proposta laboral d'abaratir l'acomiadament

Ara que comença el ball pre-electoral, CiU ha adelantat una de les seves propostes per al món laboral, més encarada a guanyar-se el vot dels empresaris (es suposa que els empresaris de les pimes que són molts) que no pas els dels treballadors i treballadores a qui no sembla voler representar (encara que alguns tinguin aspiracions amb les ideologies de dretes).

CiU, que s'ha quedat sol (políticament) amb la seva proposta d'abaratir l'acomiadament dels i les treballadors i treballadores, ha començat a ensanyar els seus vestits de gala: vol rebaixar la indemnització per acomiadament a 30 dies (això és el que he sentit per la ràdio). La veritat és que no entenc gaire l'horitzó polític de sir Artur Mas fent una proposta, crec, sincerament, equivocada des del punt de vista polític. Primer, perquè és una falàcia (Catalunya no pot legislar sobre reformes laborals. No té postestat per a fer-ho. Per tant, està proposant una cosa que sap que és impossible de cumplir); la segona, perquè em sembla una estupidesa de profunditat, ja que com que no podrà aconseguir-ho, malgrat la suposada influència que aspira a tenir a Madrid ja que s'ha quedat sol, no sé amb qui haurà de pressionar. Si governa, de ben segur que tindrà als sindicats en contra (mal començament per a un govern!) i a la majoria de l'espectre polític, això és: tirar-se pedres a la mateixa taulada i tercer: perquè encara queden molts mesos per a les eleccions i vés a saber què dirà d'aquí uns mesos. No m'estranyaria que en mig de la campanya garantís un salari mínim de 1200 euros, 16 pagues dobles, vacances de 45 dies i un contracte indefinit de per vida amb dret a indemnització de 90 dies per any treballat, en línia amb la coherència de molts partits polítics que corren pel país.

Estem acostumats a que la dreta més carrinclona, utilitzant a la classe adinerada que lidera les patronals catalanes i espanyoles, faci proclames per a abarartir l'acomiadament sota la falsa teoria de que això crearà més ocupació (si volen mantenir l'ocupació per què volen facilitar l'acomadiament?). No té cap sentit, només més desregulació i més precarietat.

Quan de temps ens costarà tenir una dreta europea i no una localista que només es mira el seu melic?.