La mala celebració de la UdG i al relació de la rectora amb els mossos d’esquadra.-
Foto: Diari de Girona (el meu amic amb els mossos en forma de triangle)
El meu amic César, sindicalista de certa edat, estudiant incansable i home de cap despert em va explicar ahir com la força de seguretat d’en Mas el va maltractar, insultar, esbatussar, despullar i humiliar en un lloc separat del claustre romànic, on ningú no el podia veure. El per què, ara us ho explicaré.
El meu amic no és cap agitador, no és una persona, ni molt menys, violenta, al contrari, li agrada molt dialogar, compensar les paraules amb els altres per treure les seves conclusions, i ahir, com home de plenes conviccions estava amb els estudiant defensant la universitat pública i posant de manifest el descontent d’alumnes i de la comunitat educativa amb les retalles del Govern català. Sí, es trobava davant de tot, perquè veia noies de poc més de cinquanta quilos de pes davant dels mossos, les mateixes que va veure amb les costelles trencades, les mateixes que va intentar defensar dels mossos d’assalt, perquè estaven indefenses, les mateixes que van rebre una brutal pallissa, les mateixes que van ser colpejades a cops de puny i coces. Se’l van dur a cops i amb estirabots i el van fer despullar. Estava preocupat per la violència innecessària que havien utilitzat. Preocupat perquè allò era una ratonera i preocupat de què la molt il•lustríssima rectora de la UdG hagués deixat que claustre s’omplís policies i que donés l’ordre de carregar contra els estudiants.
Em sembla prou evident que les coses no van bé i que cal una rectificació per part de la molt il•lustríssima rectora, com també dels responsables policials per deixa que actuessin amb una violència gratuïta.
