Izquierda Unida i els pactes amb el PP.-

Izquierda Unida fa segles que serà molta esquerra (avui ja ho dubto), però que mai ha estat unida (cosa que estaria molt bé). Des de la política del “sarpasso” a la política de pactar amb el PP per donar-li un munt d’alcaldies hi ha un abisme, però tot apunta que són fruit de la mateixa estratègia: la ceguesa.

Tot apunta a que les velles glòries del Partit Comunista, amb la seva puresa ideològica, ho han tornat a aconseguir. Van provocar la desfeta d’IU com a model de partir, la persecució de la única persona pública que té sentit al mateix partit (en Llamazares) i l’ascensió del sector més dur del PC (també el més antic) i quina sorpresa: ara pacten amb el PP i no només permeten que prenguin alcaldies, sinó que voten amb ells en contra del PSOE, per més “traïdors a la causa de les esquerres que siguin” (dic jo que en cara ho són més els dels PP!!!).

Fa molts anys que opino que l’esquera s’ha de transformar i ha de perdre el llast d’una minoria (ara dita radical), sinó passarà com la fruita madura, de tant madura que és es podreix, o bé com a les cireres, si no les reculls a temps i comença a ploure, tota la carn saborosa s’ennuega d’aigua i es perd en mans dels insectes. No se les mengen ni els ocells.

És una llàstima. Desconec la solució, però ens calen nous discursos, noves propostes, noves veus, noves persones, en fi, un nou partit d’esquerres que sigui creïble, coherent i respectuós, i molt em tem que de tot això, molt de bla bla bla, però res.