Blanco o negro. Les qüestionables paraules de Pepín el socialista

Sempre caben més sorpreses en el calaix del PSOE i sembla que després de la “castissa” reforma laboral, millor dit, desregulació laboral, el ministre de Foment José Blanco s’ha oblidat que ha estat el seu govern qui ha regalat el mateix que ha robat als empleats i empleades públics i als pensionistes d’aquest país als grans capitals d’aquest país amb la supressió de l’impost de transmissions i el de successió. Ja em sembla bé pagar més impostos, però si us plau, que no em facin riure que l’excusa és tenir un “país de primer”, potser volia dir de primera regional o semblant.
L’altre notícia ha estat la d’obligar als aturats i aturades d’aquest país a participar en algun curs de formació sota pena de no cobrar la protecció per atur. No s’han adonat que l’INEM és un lamentable sistema per trobar feina, que no serveix i que estem en un país amb una taxa d’atur del 20%?.
Com es pot recuperar econòmicament un país estrenyent la despesa publica i no incentivant el consum? , és a dir, retallant salaris, congelant pensions, afavorint l’acomiadament, obligant als aturats a perdre temps en un curs que no els servirà per a res ...
No hi haurà ningú dins del PSOE que tingui una mica de seny i els faci recordar que els seus votants pensaven que havien votat a un partit d’esquerres (encara que fos moderadament d’esquerres)?.
Està vist que la política social passa per massacrar la classe assalariada i als més febles, mentre que als qui més tenen no se’ls toca ni un cèntim d’euro. A veure si la política espanyola i catalana es base en treure un conill del barret o esperar a veure què es treu, que encara és pitjor.
No podrem tenir un país de primera amb polítics de tercera.

La fi de l’estiu, la fi d’un govern, però la fi de la crisi?

Assegut mirant com els núvols de pluja comencen a tramitar el preparatius de pluja d’aquesta tarda, començo a pensar que la convocatòria de les eleccions autonòmiques no només anuncien la fi d’una etapa política, sinó també, aprofitant que tots hem de posar bona cara, ens diran que la crisi ha tocat sostre i que comença la recuperació econòmica, notícia d’inspiració maniquea, on les hagi, quan la reforma laboral afavoreix que molts treballadors d’aquest país trobin tancades les seves empreses quan tornin de les seves merescudes vacances, mentre que alguns mals empresaris i s’aprofitin dels EROS per intentar augmentar els beneficis empresarials a costa de la Seguretat Social, però continuant treballant, més si s’escau, i acomiadar a aquells i aquelles qui interessi.
No sé com s’haurà de plantejar una campanya des de la perspectiva dels núvols negres que porten tempestes. Suposo que la temptació de l’engany serà present durant aquest darrer trimestre de l’any.
Com que entrem en campanya, allò que sigui bo serà boníssim i allò que abans havia d’esperar potser s’avançarà perquè ningú no es posi les medalles dels altres. La meva filla em comentava que fins el desembre no tindria el famós ordinador portàtil (que a Catalunya hem de pagar al 50% més el cost dels drets per tenir accés als llibres de text), jo vaig començar a pensar que el tindrien a principis de curs, no sigui que guanyin els altres i a sobre comencin el seu mandat regalant ordinadors.
Tampoc no acabo d’entendre com els professionals del sector d’hoteleria estan tan cofois amb les dades que s’ofereixen sobre el turisme. La darrera dècada no s’han cansat de dir que el negoci no anava bé, i ara que estem en plena crisi, sembla que sí, que això va rutllant. No serà que ens estan preparant per les bones notícies?. Ho dic perquè aquests dies de vacances m’he mogut per diferents indrets de la costa catalana i no només no he vist cap aglomeració, sinó que m’he fixats que la cosa estava mot buida per un mes d’agost. No només a Catalunya, en una escapadeta de tres dies Terol també he detectat el mateix (és clar que Terol és Terol i no la podem comparar a la Costa Brava, però per internet no es trobaven places als hotels i en canvi, trucant per telèfon et posaven tot tipus de facilitats, i quan vam arribar l’hotel que en teoria havia d’estar ple de gom a gom estava casi buit). El poder dels mitjans de comunicació és immens!.
Ja sé que a l’estiu mai no sol passar res: riuades, picabaralles dels polítics locals dignes de “El Hola” o “El caso”, focs, calamitats, etcètera, com si el món es parés, i ja se sap que no és veritat, que la gent continua tenint els mateixos problemes que quan occident no fa vacances, però és clar, aleshores ja no seria estiu.