Els “ppnyecos”Què fa que un partit aspirant a centre dretes esdevingui d’extrema dreta?: l’amor per l’espectacle?. No ho sé, però tot em fa pensar que el Partit Popular mai ha aspirat a ser de centre dreta, només per interessos electorals, sinó que és un partit ben assentat a la dreta i amb brots (ara que està tan de moda això dels brots), ben arrelats, a l’extrema dreta. Això no hauria de sorprendre a ningú, només cal veure la seva història i la seva trajectòria política i personal dels caps militants (ex Alianza Popular, ex Fuerza Nueva, ex Falange, ex ..... ex!).
Aquest lamentable espectacle que fa el PP no és digne d’un partit que aspira, en democràcia, a governar-nos. I espero que tardin anys en no fer-ho, de fet, desitjaria que no ho tornessis a fer mai més. No és normal que el primer partir de l’oposició actuï d’aquesta manera tan immoral. Millor dit, no hauria de ser normal. Ara bé, tampoc no acabo d’entendre del tot l’actitud del Govern espanyol. Per què no han deixat els retrets de pati de col·legi i han passat a l’acció (una querella criminal, una denúncia per calúmnies, per posar en qüestió l’estat de dret, per qüestionar les institucions democràtiques del nostre país, i un llarg etcètera). No sé, amb la seva actitud fa l’efecte que estiguessin amagant alguna cosa, qüestió que vull creure que no és així. Però, és clar, la justícia ja hauria d’haver actuat d’ofici quan en Zaplana va declarar, ja fa uns anys, que ell s’havia ficat en política per guanyar diners. Una sanció exemplar és el que necessitava la ciutadania per a començar a creure en la política. Un personatge d’aquesta mena hauria d’estar inhabilitat per a qualsevol càrrec públic o polític de per vida, i el mateix dic del qui amaga informació, menteix o en treu profit personal de la seva condició política. Per això crec que encara tenim una democràcia de pandereta i que ens cal anar molt més enllà.
