Estem a les portes d’una vaga general?

El diàleg social comença a tenir símptomes greus de desacord entre les diferents propostes que provenen de la classe empresarial, però també un cert estancament, per no dir preocupació, pels moviments que ha fet el govern espanyol per a intentar estar bé amb la patronal i amb els sindicats majoritaris. De moment la balança es decanta cap a les posicions dels sindicats, encara que de manera incompleta i a vegades tímida. En aquest panorama no sembla que la cosa vagi en una altra direcció.

Els símptomes són els següents:

a) La no renovació de l’acord de negociació col·lectiva (encara que, des del meu parer, per signar uns fulls amb caràcter expressament institucional per a provocar una fotografia oblidada en el mateix moment de revelar-se no sé si va valer la pena en edicions anteriors), per la insistència empresarial de vincular la negociació dels convenis a reduir les quotes de la Seguretat Social, posant en perill la viabilitat econòmica i social del sistema; aspirant a un nou contracte de treball amb una forta reducció de la indemnització per acomiadament, més precari i insegur que els que tenim en el mercat laboral; més flexibilització a favor dels empresaris i fins i tot amb l’aspiració de menys control per part de l’Administració en temes tan significatius i sensibles com la salut laboral, el frau fiscal, etc., dels quals, més que intuir, s’evidencia una clara tendència a deteriorar encara més les condicions laborals i colpejar el sistema de protecció social per a encarrilar-lo cap a mans privades, com és el cas de les Mútues d’Accidents de Treball o les pensions.

b) Hem passat d’una situació mal anomenada de desacceleració a la plena consciència d’una situació de crisi; amb més de 4 milions de persones aturades i amb poca cobertura social. Una situació en què quan a Espanya ja ens conformàvem amb una taxa d’atur propera al 8%, a l’Europa dels 15 es posen les mans al cap quan arriben al 6%. Em pregunto que què farien si estiguessin en un 17% com ara nosaltres?. Perquè una cosa és transmetre missatges de tranquil·litat i de no alarmisme i l’altre és no adonar-se del problema, més que cojuntural, estructural de la nostra economia i del nostre mercat de treball.

c) La banca s’ha quedat els pocs recursos que el Govern estatal ha posat en marxa, sense que hagin arribat a les famílies endeutades ni a les Pimes.

d) Les iniciatives del Govern també han estat insuficients o no s’han vist els resultats no ajudant a corregir una sensació força generalitzada de desconfiança.

Mentre passa tot això, el diàleg social es va ensopint i no s’acaben de veure llums suficientment nítides com per fer-nos pensar que tot això ja ha tocat sostre i que a partir d’ara les coses començaran a anar millor.

Segur que hi ha molt més símptomes d'un entrenament per a crear les condicions necessàries per a la convocatòria d'una vaga general: ja s'ha dit: si es lessionen drets la vaga està servida.

En aquesta entesa necessària, les CCOO d’Espanya, encapçalades pel secretari general, J. Ignacio Fernández Toxo, ha proposat un ”Pacte de legislatura per l’economia, l’ocupació i la cohesió social” que m’ha semblat del més intel·ligent que he llegit i sentit durant els darrers mesos: primer perquè fa una descripció real i objectiva de la situació econòmica actual en coherència amb la situació internacional; segon perquè relata propostes concretes i possibles (encertades o no) per a sortir en bones condicions d’aquest ensurt; tercer perquè expressa amb claredat la singularitat del nostre país i de la nostra economia, sense caure en cap alarmisme, però sense amagar la realitat i dient les coses pel seu nom i perquè explicita les conseqüències d’un model econòmic caduc, regressiu i injust amb el qual hem estat vivint i en continuem, durant la darrera dècada de les nostres vides.

Resumint: podríem dir que estem davant les conseqüències d’un creixement descontrolat i exagerat dels beneficis empresarials, del preu de l’habitatge, de l’endeutament de les famílies, dels baixos salaris, de la desregulació en l’ocupació, dels baixos nivells de protecció social, de la manca de formació i de previsió. I tot això es tradueix en un evident perill d’alimentar l’exclusió social de més d’un milió de persones (els de més baixa qualificació professional) i en un panorama on els països de la Unió Europea, de manera descoordinada, plantegen en solitari solucions proteccionistes que res tenen a veure amb el suposat esperit europeu. I per la part que li correspon al Govern, les mesures ni tan sols han estat consensuades amb els agents socials, el que complica encara més les coses, i fins i tot ha plantejat bonificacions a la contractació discriminatòries que suposa orientar als col·lectius més febles a la precarietat.

Els empresaris, com no, han volgut aprofitar l’ocasió per a intentar mantenir el seu marge de beneficis a base de desregularitzar el mercat de treball i atacar directament el sistema de protecció social espanyol.

Per tot això, les propostes davant la crisi plantejades per CCOO són les següents (només faig un somer repàs):

1) Més protecció i millor a qui està a l’atur, per tal d’evitar l’exclusió social d’aquestes persones
2) Canviar el model econòmic i el seu patró de creixement
3) Millorar i ampliar la protecció per desocupació, augmentant els períodes de prestació i suprimir els requisits pels majors de 45 anys, etc.
4) Garantir una Renda Activa d’Immersió
5) Millorar les polítiques actives d’ocupació
6) Reformar la legislació concursal
7) Reactivar l’economia amb propostes d’inversió pública i garantir el manteniment de les infrastructures existents
8) Augmentar l’oferta d’habitatges de lloguer
9) Fer un pla de rehabilitació urbà
10) Fer més centres educatius i sanitaris públics
11) Desenvolupar la Llei de Dependència
12) Revisar el funcionament del sistema financer perquè els diners arribin a les famílies i a les Pimes
13) Recapitalitzar, per part del Govern, algunes entitats per rellançar la seva activitat
14) Condicionar les ajudes públiques als sector financers
15) Promoure la creació de sistemes de cooperació o integració estables entre les caixes d’estalvis i les cooperatives de crèdit
16) Defensar la naturalesa jurídica de les caixes
17) Incrementar les línies de crèdit ICO
18) Promoure un a base industrial sòlida per a invertir en I+D+i
19) Desenvolupar la societat de la informació
20) Ordenar i prioritzar les inversion públiques en tota l’activitat productiva
21) Possibilitar la negociació d’una Llei de Ciència avançada
22) Reactivar el format d’una política sectorial activa
23) Crear un marc regulador de la política energètica
24) Millorar el sistema educatiu i vincular-lo més i millor al sistema productiu
25) Incrementar les places públiques de 0-3 anys
26) Posar en marxa mesures per a evitar el fracàs escolar
27) Estendre l’aprenentatge d’idiomes i tecnologies
28) Potenciar programes de qualificació professional
29) Diversificar l’oferta dels cicles formatius de Formació Professional
30) Impulsar una xarxa pública de centres integrals de FP
31) Millorar les condicions per a la investigació científica
32) Consolidar i ampliar la protecció social
33) Garantir la qualitat en l’ocupació
34) Millorar el finançament de les CCAA i dels ajuntaments
35) Fomentar els serveis de proximitat
36) Garantir el desplegament del catàleg de serveis social de les CCAA
37) Implementar mesures formatives
38) Integrar els règims especials al règim general de la Seguretat Social
39) Aconseguir la jubilació anticipada per col·lectius específics i també la jubilació flexible
40) Revisió de la política fiscal

Em sembla que com a resum ha estat suficient. Si ha estat llarg és simplement per la seva importància.

Anen doncs o no cap a un escenari de vaga general?. Jo espero que no, però ...

Què està passant al món en temps real?

L’altre dia, navegant per internet, vaig trobar un a plana web curiosa: “now”. És una multiplana on, aparentment, t’informen de tot el que està passant , en temps real, en el món. No de tot, però si d’algunes coses, com per exemple, dels diners que corren per internet, dels cotxes que es fabriquen, del número de persones infectades pel mosquit de la malària, del consum energètic, de la tala d’arbres, del cafè que bevem, dels correus electrònics rebuts i enviats, de la velocitat de la Terra al voltant del sol, de la producció de bicicletes, per citar algunes de les coses que hi surten. No he tingut gaire temps per entretenir-me, però segur que es troba alguna cosa del tot interessant. Si teniu curiositat, l’adreça és la següent: http://now.sprint.com/widget. Si més no sembla divertida.