12 de juny: Dia Mundial contra el Treball Infantil

Malgrat la mal anomenada vaga de transportistes, avui també és un dia important per denunciar les pèssimes condicions de vida, i també de treball, que prop de 200 milions de nens i nens menors d’edat pateixen arreu del món.
Ja ho vaig dir en un altre comentari anterior en el meu bloc que la mainada és la part més desafavorida de la pobresa dels grans. La única manera de sortir d’aquesta situació és amb l’obligació de tots els governs per l’aposta ferma i garantida per una educació de qualitat per aconseguir la seva exclusió de la pobresa i el retorn i al recuperació de la seva condició d’infants.
Tenir un dia especial per a reivindicar alguna cosa no té cap sentit, això s’ha de fer dia rera dia, tot i així val la pena recordar quins són els drets de les persones, d’entre elles també de la mainada, no sigui que ni tan sols no es recordi ni per un sol dia.

Una altra directiva europea restrictiva sense la intervenció sindical
No anem pas bé!. La intenció d’ampliar la jornada laboral fins a les 65 hores setmanals i la imposició de no limitar aquestes hores quan es tracti d’un contracte temporal de menys de 4 mesos ens ha de fer reflexionar a tothom. Quin és el model econòmic o social que defensa aquesta Europa?, Quin són els estats i quina és la concepció d’aquests sobre el mercat de treball?, Qui es troba legitimat per deslegitimar als sindicats?, Quina es la vertadera intenció del legislador que desregula les condicions de treball?.
Aquesta nova directiva europea, que es pretén aplicar sense la participació dels sindicats, contempla un clar retrocés en les normatives laborals actuals. Introdueix el concepte d’hores no treballades quan tens un torn de 24 hores i descanses entre mig (per exemple: les guàrdies del personal sanitari o dels i les conductors d’autobusos o de camions). Aquesta ha estat una conquesta sindical a Espanya que ens ha costat molt d’esforços i ara, d’una sola tacada, ens la treuen.
La Directiva no ha de tenir, avui en dia, una repercussió directa a Espanya, però obre la porta a posteriors modificacions en funció del color polític del govern de torn, ja que seran els Estats qui decidiran si ho apliquen o no.
En fi, tota una barbaritat que espero que la CES, en representació dels sindicats europeus, sàpiga actuar amb tota la contundència que es mereix.