dissabte, 14 de maig del 2011

La immensa mobilització d’avui 14 de maig.-

Sé que serà difícil veure a la portada de demà un titular semblant al de “Desenes de milers de persones” o “Un milió de treballadors contra les retallades” o quelcom semblant. Ho sé, no perquè no sigui el titular, sinó perquè totes les capçaleres dels diaris d’aquest país depenen d’una subvenció del govern català. Potser dit així sembli massa clar i català, però crec que no m’equivocaré gaire (estaria bé que sí). La crisi provoca perversions.
Fa unes hores que he tornat de Barcelona. A les 10 del matí no es veia el moviment que esperava, però poc a poc l’espai es va anant omplint i a les 11 del matí i cinc minuts, inusualment puntuals, la capçalera de la manifestació va començar a caminar. En arribar a l’alçada de la seu de CCOO una deplorable i maliciosa pancarta insultava als dos sindicats de classe d’aquest país. Els valent que la defensaven ho feien amb la cara tapada i el que és pitjor, ho feien sabent que d’aquesta manera tan demagògica només es contribueix a exaltar la difamació, de la mateixa manera com els partits d’ultra dreta ataquen a les esquerres amb arguments populistes i xenòfobs. El pitjor és que és una estratègia que ajudarà a que les portades de demà no parlin dels problemes que generen les retallades i de l’immens recolzament de la ciutadania a la manifestació. Però aquest és un altre tema que el anti-tot saben molt bé fer, els suposats extremistes d’esquerra són la part més estimada de la nostra dreta, els ninots teledirigits que fan el joc als qui suposadament ataquen.
A les 12 del mig dia, més o menys, vaig arribar al final de la manifestació. He sentit els discursos i el manifest, i després he tornat pel mateix camí per on he vingut. A les 13 hores encara hi havia gent sortint de Plaça Urquinaona. Els qui tornàvem ens barrejàvem amb els qui encara no havien arribat. M’he esperat una estona mentre un parell de persones deia que la gent tenia dret a opinar i que no hi havia res a dir sobre la pancarta que posava al mateix sac polítics, empresaris i els sindicats majoritaris. No entraré a discutir les diferències, òbvies, és clar, però que alguns aprofiten en un incert benefici propi. La qüestió és que no sé quantes persones hem estat aquest matí a Barcelona, només cal fer el càlcul científic: quantes persones poden haver entre Plaça Urquinaona i el Parc de la Ciutadella?, però segur que moltes més de les que demà diran que hem estat allí. Moltes persones que hem dit prou a les retallades a costa dels drets de les persones.