Contaminació lumínica.-Visc en un petit poble del Gironès. Un poble d’aquests que va aprofitar la bombolla de la construcció per a créixer, al meu entendre, massa i sense gaire sentit comú. Com tots els pobles petits que estan a prop d’una ciutat (en aquest cas d’una ciutat mitjana com és Girona), ha volgut donar una imatge de prosperitat que el presentés més competitiu i selecte davant de la copiosa competència dels petits pobles del voltant. Com a la majoria, es van construir habitatges i es va fer créixer al poble amb urbanitzacions, i com no, amb un polígon industrial. D’aquesta manera, amb l’ajuda de l’especulació immobiliària i del sòl, els petits ajuntaments han anat vivint per sobre de les seves pròpies possibilitats en funció dels habitants que tenen i ara s’han de mantenir els polígons, els carrers, etc. Aquest també és el cas del meu poble. Si veniu quan ja s’hagi fet de nit, veureu una gran avinguda plena d’una llum ataronjatda que t’enlluerna directament els ulls per la seva intensitat, en un conjunt on els wats escampen amb plena llibertat i un té la sensació que entre farola i farola en sobra, com a mínim una, fet un càlcul somer i a l’engròs aquesta petita apreciació vol dir que sobren, com a mínim, la meitat. Però el més desesperant de tot és que es vulgui il•luminar una urbanització fantasma, una enorme extensió on només s’han construït els carrers però que encara no hi ha ni un sol edifici. El terreny en qüestió deu tenir, aproximadament, entre 200 i 300 faroles (i potser m’equivoqui i encara n’hi hagi més), i dóna una sensació d’estar malgastant els diners que és difícil de reprimir, sobretot quan veus que l’entrada del meu poble és com una gran bola de foc, com una enorme bombeta vermellosa que li dóna un cert aire fantasmal al poble. Bé, dic al poble, perquè això no passa a tot el terme municipal. I m’imagino que aquesta no deu ser una pràctica exclusiva d’aquí. Ara, si des d’un satèl•lit ens fessin una foto, de ben segur que som una taca de llum i que aquest estiu, quan surti a mirar el cel i les estrelles, ja no ho podré fer, perquè tanta ataronjada claror no em permetrà veure la Via Làctia. Espero que algú de l’Ajuntament se n’adoni de, no només de la despesa de la llum, sinó de la contaminació lumínica i dels efectes nocius per a la salut i el medi ambient, perquè també això va en contra del territori i de la salut dels pobles i ciutat, i com no de les persones, com el TAV, els aeroports i la MAT. Per posar alguns exemples.
