Marcelino Camacho: una història irrepetibleLa història de Marcelino Camacho és una història peculiar. És la història de la lluita per les llibertats, és la història de la lluita per les idees, la lluita contra la dictadura franquista. És la història del moviment obrer. És la historia de les CCOO. La història peculiar d'un home que va estar al capdavant de les Comissions Obreres i que va créixer amb elles. És un troç de la història d'un país en trànsit cap a les llibertats i els drets.
Ahir, mentres tornava en el pont aeri des de Madrid, intentava recordar tot el que havia vist i sentit (amb les orelles i amb el cor) i malgrat que era ja molt tard i em trobava molt cansat, aquest pensament no em va deixar dormir durant el viatge ni tampoc em va deixar posar la ràdio ni escoltar cap programa quan tornava en cotxe cap a Girona.
Vaig veure una enlluernadora i magistral Aitana Sánchez Gijón portant l'acte d'homenatge a Marcelino i Josefina (la seva muller); vaig sentir les veus de la Núria Espert i Pilar Bardem com canons tronadors capaços de posar de punta els més íntims capilars que tenim els humans; vaig escoltar a l'avi Labordeta, que encara guarda la seva veu potent i forta darrera d'una guitarra.
La nit va estar carregada d'emocions compartides i de paraules i de gestos i de personatges (Santiago Carrillo, Paco Frutos, Gaspar Llamazares, Cándido Méndez ...). També vaig veure a un ZP diferent, més proper, i al seu paisà, el nostre secretari general confederal, en José Maria Fidalgo, companys d'arreu, companys d'aquí. I em vaig sentir orgullós de ser i representar una organització com les CCOO.
I és que les comissions obreres comencem a fer-nos grans, sort tenim dels i les que venen darrera nostre!
