divendres, 8 de gener del 2010

La presidència espanyola de la Unió Europea.-

Parlar de la Unió Europea (tot i sent europeista), ja és un problema per definició, com també ho és parlar d'una presidència rotatòria i semestral. Sobretot perquè amb sis mesos poques coses es poden fer i perquè el perfil de cada "presidència" és directament proporcional a la imatge que té amb la resta dels Estat membres (per exemple: si en Berlusconi ho va ser, qualsevol pot estar capacitat, i això no vol dir que en Zapatero sigui poca cosa com a president, però s'han de veure les limitacions).

Dita aquesta petita introducció, crec que és bo donar a conèixer un tema poc recullit als mitjans de comunicació: la reclamacio del sindicalisme europeu a la Presidència espanyola de la UE perquè doni prioritat a la recuperació econòmica i a l'ocupació. Suposo que molts es deuen d'estar morint de riure quan veuen la taxa d'atur que té Espanya, el nivell de productivitat i la mitjana dels nostres salaris, entre d'altres coses, però com que aquestes coses s'han de fer, la CES (la Confederació Europea de Sindicats) ha remès un memoràdum al nostre President del Govern espanyol amb les propostes que s'han consensuat amb CCOO i la UGT, de les quals també en destaquen la lluita contra el canvi climàtic (malgrat la desastrosa cimera pel clima passada) i el foment d'un nou model social europeu.

Aquest memoràndum analitza l'actual situació econòmica, social i política de la Unió Europea en el context de crisi globalitzat, i formula una sèrie de propostes sindicals que pivoten sobre quatre prioritats:


a) La direcció europea immersa en una severa crisi econòmica, financera i social per a aconseguir la recuperació del creixement econòmica i de l'ocupació d'una manera sostenible.

b) Posar en l'agenda política el tema del canvi climàtic, malgrat el fracàs de la Cimera de Copenhaague, perquè la construcció d'una economia verda es faci amb una transició dirigida cap el canvi del model productiu.

c) Garantir una transició efectiva entre el Tractat de Niça i el de Lisboa, desenvolupant els valors que haurien de caracteritzar una "reconomia social de mercat".

d) Fer que la llibertat de circulació d'empreses i treballadors no fos utilitzada per a erosionar el dret laboral, la negociació col·lectiva ni els drets sindicals. Per fer això cal adoptar un protocol de progrès social i revisar la Directiva sobre el desplaçament de treballadors i treballadores.

En realció a la política de superació de la crisi, la CES considera que s'ha de reforçar la dimensió europea de les polítiques econòmiques i remarca el greu error que seria la retirada de les mesures públiques per l'estímul de la demanda abans que la recuperació sigui efectiva. Particularment crec que algunes d'aquestes ajudes són més un petit impuls a determinats sectors de l'economia que al propi consum, però en termes generals, sembla que tenen la seva raó de ser.

És interessant la demanda d'1% del PIB per a la creació de més i millor ocupació amb un pla d'inversions destinades a tal efecte durant els proper tres anys (en particular sobre noves tecnologies, l'ecologia i els serveis públic fonamentals).

Incideix en la regulació dels mercats financers, però crec que aquests no els regula ni Déu (ni amb impostos sobre transaccions, ni amb la fi dels paradissos fiscals, etc.). Encara que estic completament d'acord amb la seva regulació, altra cosa és la conseqüència pràctica de tot això.

S'estipula, a més a més, aprofundir en els temes de resposabilitat social de les empreses, passant pels temes de la salut i al seguretat en el treball, la revisió de la Directiva sobre dones embarassades (actualment en tràmit legislatiu), la política d'immigració (que reguli el dret de les persones), també sobre l'energia i el canvi climàtic, etc.
Les secretaries d'internacional de la UGT i CCOO acaben aquesta declaració conjunta afirmant que recolzaran totes les iniciatives i activitats programades per la CES. I afirmen, que ambdues participaran en els diàlegs i negociacions que es desenvolupin durant l'actual presidència de la UE i que alhora orgtanitzaran diferents activitats sindicals (com la Conferència sobre l'"Estratègia Europea 2020 i el canvi del model proctiu", les cimeres sindicals UE-Amèrica Llatina i el Carib i la Unió pel Mediterrani, i la Conferència sobre cooperació sindical internacional de la CSI (Confederació Sindical Internacional).

Molta feina per tant poc temps, però és el que hi ha!.