Des de la matinera fredor d'un nou any ...
Aquest matí he obert la finestra de la meva habitació quan encara era fosc. Tot i així he pogut veure els camps glaçats i m'he quedat un moment mirant cap els Àngels, esperant a veure com sortia de rogent el sol. M'he enrecordat que la nit de Cap d'Any vaig ser dels qui no es van posar uns calçotets vermells per allò de la bona sort. No sóc supersticiós. La bona sort no existeix, potser només l'aztar. Com és costum he posat la ràdio mentre he fet l'esmorzar. He sortit de casa mirant el cel camí de Girona. Al cotxe no fa fred. I he començat a repassar les coses que havia de fer avui amb la serenor que dona un bon matí i el cap ben fred que dona l'optimisme. Un no espera massa si no hi ha motius. Normalment acabo recollint més del que en un moment pensava. Tornar a la meva feina sempre ha estat una gran satisfacció, encara que de fet és un dir, perquè mai es deixa de fer la feina que tinc. És una feina ben especial. Particular, diria, en el sentit més bonic i positiu de la paraula. Potser no m'explico gaire bé avui. Serà el dia!. En fi, em sento bé i amb això ja en tinc prou.
Per què m'empatoio amb tot això?. No ho sé del cert. M'han vingut ganes d'escriure perquè avui m'he sentit pessigotat. He obert una bona finestra i he respirat profund tot esperant alguna cosa. Quan espero alguna cosa d'aquesta manera, deixant-me anar, sense por, au!, llavors, i perdoneu la frase poc poètica: la cago. El món és així. No passa res. He tancat la finestra perquè no s'em refredi el pit. Però estic content per haver gaudit d'uns instants especials, per haver-me portat un sabor peculiar, un aroma de possibilitat, una escletja minúscula de llum en aquest matí fred i ennuvolat de gener.
Després d'aquest tastet he comprès que el millor que podia fer era regalar una imatge, una imatge per pensar, per conquerir, per meditar, pel que es vulgui.
Feliç Any Nou!
