El patrimoni ideològic de l'esquerra (part 2: Què defineix a les esquerres?)

Un cop que queda clar que no és el mateix ser de dretes o d’esquerres, intentaré explicar la relació entre els valors propis de l’esquerra (per suposat sempre positius), en contraposició als valors de la dreta que amb tan empeny volen barrejar, per desorientació de les classes més populars i com a estratègia per a deslegitimitzar-la davant l’opinió pública. L’esquerra, en conseqüència, no pot, no és, no hauria de ser sectària, per tant, tots aquells moviments dins de les esquerres que practiquin el sectarisme ideològic no es mereixerien el reconeixement de dir-se d’esquerres No m’entretindré en posar cap exemple, segur que vosaltres ja en coneixeu. Per tant l’esquerra ha i té l’obligació de ser ètica fins a la sacietat. La transparència ha de ser la seva aliada. Però és clar que amb això no és suficient, perquè ha d’actuar sota aquestes lleis i ser rigorosament escrupulosa en el seu compliment.

La política és, o hauria de ser, la pràctica del altruisme i si la persona que s’hi dedica és d’esquerre ha de tenir en el seu haver, una llarga llista de principis i valors que la distingeix objectivament de la resta dels polítics: ha de ser una persona solidaria, tolerant, indiscutiblement demòcrata, oberta al diàleg, fins i tot de les opinions contràries, persuasiva, comunicadora, practicant d’un cert humanisme (no sempre intel•lectual sinó també del saber de les coses que passen al carrer), amant de la justícia i de la igualtat, però també ha d’estar en contra de la superba (“soberbia”), de les arbitrarietats, de les imposicions, de la cultura de la jerarquia vertical, de l’autoritarisme.

Fora d’això es distingeix de la resta perquè té un model d’Estat diferent, no centralista, sinó federalista, defensa una educació laica i separa l’Estat de qualsevol confessió religiosa; fomenta la participació ciutadana i defensa la progressivitat fiscal. No discrimina a ningú per qüestió d’origen, sexe o pensament. Lluita contra l’exclusió social, les injustícies i la pobresa. Lluita per la sostenibilitat i el medi ambient.

Ser d’esquerres és, simplement, posar-se al costat dels febles, per tant no només és una qüestió ideologia, sinó que és una qüestió de praxis.

Per acabar aquesta primera aproximació cal dir una cosa que sembla no estar de moda avui, però que per definició és obligat en qualsevol pensament d’esquerres: el nacionalisme és, per definició, contrari a les esquerres (és inqüestionable).

7 d'octubre: Jornada Mundial pel Treball decent

La crisi econòmica està afectant seriosament l'ocupació del nostre páís, però també el futur de milers de persones arréu del món. Les darreres èpoques de vaques grasses no han servit per a erradicar la desregulació, ni fer mimvar la desmesurada ambició d'alguns patrons, ni de les entitats financeres i especulatives que ens han dut a la pitjor recessió econòmica des del crac del 27 del segle passat.

La reivindicació del treball decent no ha estat dins de les agendes dels països desenvolupats, més preocupats en veure com creixien les seves economies que en les persones que representaven, i ara toca defensar-lo, com a premissa indispensable, per aconseguir un creixement econòmic sostenible amb el medi ambient i no agressiu amb les persones. Per aquest motiu, la Confederació Sindical Internacional (CSI), ha organitzat una nova mobilització mundial sota el títol "Per una ocupació decent", que es celebrarà demà a tot el món.

Les qüestions relacionades amb l'ocupació inclouen temes molt diferents, però actuals, com la immigració, la discriminació per raó de gènere, origen o pensament, el treball forçat que encara existeix en molt països, o l'esclavitud, els teball forçat o el treball infantil; té a veure amb el respecte per les mínimes normes fonamental, com la llibertat d'expressió, el dret a sindicar-se, el dret a la negociació col·lectiva, a la salut i la seguretat en el treball, però també a un treball digne i amb salari suficient; té a veure amb la lluita contra la pobresa, contra la precarietat en general i té a veure, finalment, amb la defensa de les llibertats individuals i col·lectives, els drets socials i la democràcia, és a dir, amb la dignitat de les persones.

La campanya del CSI implica fomentar el diàleg social, posar fre a les immenses desigualtats entre els rics i els pobres, entre homes i dones; suposa erradicar el treball infantil i la pobresa, i un llarg etcètera.

Per tot això, és molt important que participeu en les diferents mobilitzacions que es facin demà a les vostres ciutats. No hi falteu!