Insinuacions i una mica més (resposta a l’article d’opinió de l’amic Joan Vila). Article publical avui al Diari de Girona .És evident quin és el nivell de l’estat actual d’una part de la opinió empresarial de les comarques gironines. És una llàstima, però és així. Diré però, que les persones que sí que es poden donar per al·ludides són, per exemple, la consellera Mar Serna, el Director del SOC, Joan Josep Berbel o el mateix president de la Cambra de Navegació i Comerç de Girona, per citar-ne alguns exemples. Podria citar declaracions recents sobre la validesa de la formació i els seus beneficis i bondats per part de la mateixa Patronal (la gironina, la catalana i l’espanyola), també d’economistes i intel·lectuals, polítics de tota mena i evidentment sindicalistes a qui la opinió pública en general consideren persones sensates i amb prestigi social i intel·lectual demostrat, persones que diuen tot el contrari del que diu l’articulista, i el mateix podria dir sobre aquesta tendenciosa percepció sobre l’absentisme laboral, en contra de la pròpia realitat i de les pròpies dades de la Seguretat Social (en general recomanaria la lectura del bloc del catedràtic Vicens Navarro, les publicacions del CTESC, les declaracions del Comissari d’Assumptes Econòmics de la Unió Europea, el senyor Joaquin Almunia; dels ministres Solbes i Corbacho, del CIDEM, o del mateix goernador del Banc d’Espanya quan diu que els increments salarials no són els culpables de la inflació, etc. o sobre la productivitat i l’abaratiment de l’acomiadament, que per altra part a Europa només s’atreveixen en reclamar-ho les extremes dretes).
Qui parla de crear universitaris?, d’on ha sortit això?, la formació serveix per a capacitat i a per a ajudar a que les persones siguin més productives en la seva feina i puguin preparar-se per a noves activitats si l’empresa té la mala fortuna d’haver de tancar. La formació, per sí sola no garanteix res. Està demostrat que a més salari més productivitat, i aquesta és una dada científica i real. I aquí no intervé el nivell d’estudis dels treballadors i treballadores. Això passa arreu d’Europa, però nosaltres hem estat els líders en adoptar una política econòmica equivocada i caduca, la dels baixos salaris i la precarietat, que tants diners han donat i que ara se’ns ha tornat a la contra, com ja preveiem els sindicats de classe. Intentar barrejar el fracàs escolar amb la productivitat és un exercici de difícil resultat.
La proposta d’abaratir l’acomiadament és simplement una vergonya, no té res a veure amb l’economia de les empreses, és un intent desesperat d’intentar sanejar una empresa a costa de baixar la massa salarial. La crisi no ha de valer per a qualsevol cosa. Col·locar els permisos per maternitat, les baixes per malaltia o les vacances en la saca de l’absentisme és, a part d’una irracionalitat evident, un despropòsit a la intel·ligència de les persones. Això no passa a cap país Europeu. Si un treballador no treballa l’empresa té els recursos suficients per a solucionar el problema i pel que fa al paper de les Mútues, la opinió pública ja sap el que pensem sobre els metges policia i la necessitat d’un major control sobre unes entitats sense ànim de lucre que gestionen una part dels recursos públics i dels propis treballadors sense cap mena de control ni transparència.
No ens posarem d’acord si abans no ens aclarim en què vol dir absentisme, ara bé, per nosaltres està molt clar que els drets laborals no poden ser considerats com a absentisme i no es poden utilitzar com a explicació del problema de la competitivitat de les empreses. És una explicació falsa i dirigista. Ja ho hem dit abans des de CCOO: és una opinió que va en contra del dret de les persones, un atac intencionat i directe a l’evolució social i a la democràcia de la nostra societat, perquè fa culpables als treballadors i treballadores de la manca de competitivitat de les empreses, com si dels treballadors depengués l’organització del treball.
L’absentisme per IT a Catalunya està al voltant del 15% i la mitjana europea és del 23%, en canvi nosaltres som el país que menys productivitat tenim, de què estem parlant?, a qui volen enganyar?. La mitjana d’absències per any de la població activa a la UE dels 27 és de 5 dies i en el cas de l’Estat espanyol és de 3,5 dies. La pròpia Seguretat Social diu que l’absentisme per IT ha baixat a les comarques gironines i també a Catalunya.
I per acabar. L’aturada de 15 minuts a les empreses del passat dia 7 d’octubre, ha estat la primera aturada mundial a favor del treball digne organitzada per la CSI, quan demanàvem regles, drets i responsabilitats socials a nivell global, perquè en molts països de món, i fins i tot també en algunes empreses de les comarques gironines, els treballadors, pel simple fet de voler defensar els seus drets i presentar-se per a ser escollits com a delegats o delegades d’una empresa són acomiadats o amenaçats en fer-ho, per això volen l’abaratiment de l’acomiadament?, com es pot pretendre crear riquesa destruint llocs de treball?, sota quins criteris?, sota quins motius?. Després d’una dècada de beneficis empresarials desorbitats, ara no es pot pretendre fer pagar als treballadors i treballadores els resultats de les polítiques econòmiques més deslleials i anti-ètiques que ha donat el capitalisme supervivent del s. XX. Si abans no s’havien sociabilitzat els beneficis per què ara hem de permetre sociabilitzar les pèrdues. Sort que no tot el teixit empresarial veu les coses de la mateixa manera. Es necessita una mica més que tenir una empresa per ser empresari, això ja ho saben molts empresaris, ara cal que facin pedagogia i que ens posem, tots plegats, a treballar per superar aquest temps de crisi, per situar-nos en millors nivells de competitivitat i també per fer créixer la productivitat de les nostres empreses.
