Daniel Ortega, la il·lusió perduda

L'any 1989, durant el 10è aniversari de la revolució sandinista, vaig tenir l'oportunitat de viatjar fins a Nicaragua amb el desaparegut Comitè de Solidaritat amb Nicaragua de Girona, del qual en formava part (del viatge es va fer un video que fa poc ha tornat a córrer pels Instituts i centres cívics de la ciutat de Girona amb motiu de no sé quin aniversari de l'agermanament Girona-Bluefields).

En aquella aventura, perquè ho va ser, en l'experiència de viure un món que no he tornat a viure, ja vaig veure algunes coses del sandinisme de l'època que no em van agradar, i no em refereixo únicament al cert presidencialisme de Daniel Ortega. De fet, ja es sentien algunes tímides veus contràries a algunes pràctiques d'Ortega amb els afers polítics i també personals. Aquestes crítiques han vingut a explicar, amb els anys, la situació actual dels paràmetres polítics i morals d'en Daniel Ortega, President de Nicaragua gràcies a l'extrema dreta d'aquell país. Aquesta cosa que semblava inexplicable fa poc més de vit anys és avui una realitat: la conversió perversa d'un líder polític convertit a l'extrema dreta. Un home que ha maltractat psicològicament als seus, al seu poble, a qui ha venut socialment, els ha condemnat econòmicament i els ha enganyat políticament, però no des d'ara, sinó des de l'entrada de Violeta Chamorro fins al Govern d'Alemán, tots dos presidents ultra dretans. Avui Ortega governa (mana, millor dit) gràcies al suport incondicional dels seus antics enemics, gràcies als vots i el consol d'Alemán. Aquest és l'esperpèntic camí d'un revolucionari cap a l'extrema dreta, el camí cap a la dictadura d'un personatge que ha avergonyit als qui van ser dels "seus", per ambició persoal, per "amor" al poder i a l'absolutisme dels diners. Avui Nicaragua està pitjor que fa trenta anys, i en Daniel Ortega és un dels màxims responsables de les misèries del seu poble, potser és qui té més responsabilitats en tot això, perquè ell va donar esperances a un poble que ha estat traicionat pel seu propi líder, és i ha estat això: un traïdor i un alimentador de misèries i mort.

Aznar, la vergonya de la Universitat ("A Dios rezando y con el mazo dando")

La UCAM (Universitat Católica de Sant Antoni), ultra religiosa i ultra conservadora, nomenarà a José María Aznar com a catedràtic d'ètica i dirigirà la càtedra d'ètica, política i humanitats. Poca ètica sembla que tindrà aquesta càtedra amb un personatge com aquest. Suposo que no deu ser l'únic de dubtosa condició ètica que ha estat nomenat catedràtic, però aquesta notícia sembla un insult a la filosofia i als seus professionals. Espero que el món acadèmic faci arribar els seu malestar, que espero que n'hi hagi, sobre aquesta qüestió. La provocació de la dreta més extremista segueix pel seu camí i el que és pitjor del tot, encara es deuen creure que un homenet com aquest té suficient talla moral com a poder dirigir una càtedra d'ètica, aquesta és la moral dels ultra conservadors cristians, imagineu-vos amb quin ulls veuen les altres coses de la vida.

Mariano Rajoy no pot ser el proper president del Govern

Segurament el que diré no és nou. Ja vam patir un Aznar com a president, però com a mínim, semblava que el "pijo" del bigoti sabia controlar als seus, cosa que sembla improvable amb en Rajoy. Anant al gra. Una persona que aspira a governar un país no pot alimentar, des de l'oposició, els insults, el descrèdit constant, les mentides, la demagògia .... En Rajoy ha demostrat no tenir el mínim sentit de lleialtat institucional i un dubtós sentit de responsabilitat d'estat i de capacitat democràtica, per això no està capacitat per a ser el proper president del Govern. Si aquest PP guanyés, o el de l'Esperanza o el d'en Gallardón, no tindríem un PP diferent al d'ara, tindríem uns primeres línies més mediàtics, però les polítiques conservadores de la dreta serien les mateixes. Si el PP guanyés, i ho diu tothom, i com deia en Foix "és profecia", no serà perquè ho estigui fent bé, sinó perquè el PSOE s'està cobrint de glòria amb la seva política econòmica i social. Tot i així seria una temeritat que el PP tornés a governar, i és igual qui el pugui liderar en el futur, el PP d'ara no serà diferent al de demà, estarà farcit de corruptes. Ja ho va dir un ministres del PP: "estic en política per a guanyar diners". I quin mal li fan a la classe política!. Però és clar, en aquest país un roba 21 milions d'euros i no el fiquen a la presó. Intenteu robar 1000 euros i veureu què passa!. Zapatero ha de reforçar el seu perfil progressita si vol continuar governant, ha de pujar la pressió fiscal dels que tenen més i fomentar les polítiques públiques, etc.

En comptes de no anar a votar, el que hem de fer és queixar-nos quan els nostres polítics fan coses que no ens agraden, perquè si no hi anem a votar li estem fent el joc a la dreta i els nostres polítics mai canviaran d'actitud si no se n'adonen que qui els vota estan descontents amb la seva gestió.