dissabte, 31 de gener del 2009

La reparació al president Lluís Companys

Fa uns dies que veig en alguns mitjans de comunicació, no tots, que s’intenta alimentar un curiós debat que no aporta res a les intranscendents polèmiques polítiques que, de tant en tant, ens regala el nostre govern català i que intenta sobresortir per sobre de totes les notícies relacionades amb la greu crisi econòmica. Aquest que ens han dut empresaris i teòrics de l’economia, malversadors del nostre futur i prestidigitadors de les finances que per pura avarícia han estirat més el braç que la màniga: em refereixo a la reparació a Companys, assassinat el 1940 essent President de la Generalitat de Catalunya.
Per començar comparteixo la idea i la filosofia de la intenció, com també les dificultats que tenim per a recuperar el que s’ha anomenat com a memòria històrica. Poder conèixer i explicar la història del nostre país tal com va ser, no com ens l’han volgut fer creure durant els anys del franquisme i després durant la transició democràtica (hem viscut: o bé el silenci o bé una intencionada i dirigida estratègia de minimitzar el govern de terror del dictador Franco).
Sincerament, amb l’actual situació de crisi no crec que sigui el moment per fer grans actes commemoratius. Ja vindran millors temps!. Ara, el govern ha de dedicar el màxim d’esforços a buscar-ne solucions i deixar-se de punyetetes emocionals. I que quedi clar que no tinc cap intenció d’ofendre a ningú, però se’m posen els pocs pèls que em van quedant de punta, quan veig que el nostre govern perd pistonades, el temps i diners en qüestions que no afecten gens a les nostres vides quotidianes. Ni actes ni res, necessitem que es posin les pil·les! O a què esperen? A que l’Obama ens solucioni els problemes?.
Acabant: això d’en Companys està bé, però hi ha problemes molt més greus que solucionar: massa lleugeresa alhora de signar EROS, massa facilitat per donar diners a qui ens ha portat on som, massa atur, massa retallades ...