La vergonyosa estació de Passeig de Gràcia de Barcelona.-No sé de qui ha estat la feliç idea de tancar les dues sortides de l’estació de l’estació de França de la línea que arriba fins a Sans, però ja fa més de dues setmanes que les persones que agafem el tren i ens aturem en aquesta estació ens sentim pitjor que els xais quan els gossos, bordant, les obliguen a anar per una passera determinada.
No és només la vergonya de sentir-te maltractat en un país on la Renfe i els seus acòlits tracten als seus clients com a mera mercaderia barata, sinó que a més a més, em sento tremendament insegur, perquè mentre que la llarga cua de persones s’espera per pujar per la única sortida i entrada a les andanes, els trens que van arribant, passen a pocs centímetres de la gent. Per sort, encara no ha passat cap desgràcia, però és molt fàcil que un tren es porti per davant quaranta o cinquanta persones en un no res.
El funcionament de la cua és senzill i molt semblant a les cues dels cotxes en una retenció. La gent surt dels vagons, segurament més de tres-centes persones, i s’esperen per pujar les escales, mentre que la gent que accedeix a l’andana s’ha de conformar en ocupar l’espai que ocupa una persona i deixar passar la gent que puja per anar a treballar. El mateix passa a ran de vies. Es fan curses perilloses entre persones i en qualsevol moment un petit cop pot desequilibrar a algú i fer que el tren se l’endugui com una fulla de paper.
No crec que aquesta estació compleixi les mínimes mesures de seguretat. No era més fàcil arrengar una sortida i després l’altra i no fer-les totes dues alhora?. Em sembla de sentit comú, però és clar, el sentit comú ja se sap, és el menys comuns de tots els sentit.
