Hi havia una vegada un país …Avui ha sortit la notícia de les que Mútues d’Accidents de treball, aquestes organitzacions que, en teoria, no tenen ànim de lucre, que practiquen la vigilància policial dels treballadors i treballadores de baixa, que gestionen una part de les quotes de la Seguretat Social, que la classe assalariada no té control i com s’ha vist, en algunes ocasions, la Seguretat Social tampoc, podran limitar l’increment dels salaris dels seus treballadors al 2%, seguint el criteri que dicta la disposició addicional 8a dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2009. I què vol dir això?. D’entrada tindrà vàries conseqüències directes: la primera, un paper increïblement intervencionista de l’Estat en una empresa privada que es regeix per la legislació privada; la segona: l’aniquilació de facto del dret a la negociació col·lectiva de tots els treballadors i treballadores de les Mútues; la tercera, la impossibilitat de l’acció sindical i la pèrdua d’un dret fonamental. Quin és el principi que regeix aquesta decisió?. Ho desconec, però no anem bé.
Les dades de l’atur que van sortit ahir són esgarrifoses, però no sorprenents. Ja s’anava dient però ningú no en va fer cas quan estàvem a temps de rectificar. A la Gran Bretanya, amb un 6% d’atur és suficient per a impulsar mesures per a incentivar la contractació a través de la creació de llocs de treball a les administracions públiques, a Espanya i a Catalunya, amb un 13,4% no només no creem més places públiques (tot i sent el país que menys personal funcionari té de l’Europa del 15), sinó que deixem de crear les que ja havíem anunciat que faríem. Així que, la única cosa que li queda a aquest Govern, sembla ser, és la de posar-se les mans al cap i esperar a que la tempesta passi. Però aquesta és una tempesta amb molta mala llet i, sobretot, molt llarga. Mestre passa el temps al Govern tampoc no li tremola el pols alhora de signar expedients de regulació d’ocupació.
L’economia submergida comença a despuntar. És previsible. Però no té a veure amb la pluri ocupació, que segons un estudi es xifra al voltant del 3% del total de l’afiliació a la Seguretat Social, sinó que té a veure amb els acomiadaments d’alguns empresaris que aprofiten, de manera encoberta, per pagar en negre als mateixos treballadors i treballadores que ha acomiadat fraudulentament i que ara paga en negre.
Ara s’ha de tenir en compte la despesa social de tot aquest desgavell: les conseqüències socials que això tindrà (la xenofòbia, l’exclusió social, la pobresa, l’increment de la despesa pública en sanitat, etc.)
I per aquells que estiguin preocupats amb l’atur, sóc del parer que el problema no està en què la prestació de l’atur sigui superior a molts dels salaris que s’estan pagant en aquest país, el problema està en la vergonya de tenir uns salaris tan baixos que la gent prefereix cobrar la prestació d’atur abans d’anar a treballar amb un salari miserable i unes condicions precàries. La única solució, tant que es queixen alguns de que la gent no vol anar a treballar quan està cobrant d’atur, és pujar els salaris i millorar les condicions de treball. Veureu com després puja la productivitat i baixa la despesa social en sanitat, medicaments, incapacitats transitòries, etc.
