La immigració clandestina al MarrocL’Institut Europeu Universitari, a través del Centre per a Estudis Avançats Robert Schuman, ha publicat una anàlisi sobre la immigració irregular al Maroc. Aquest interessant article signat per Mohamed Khachani, de l’Associació Marroquí d’Estudis i Investigació sobre les Migracions de la Universitat Mohammed V Agdal de Rabat, forma part d’una sèrie de ponències presentades sota el projecte CARIM (Consorci euro-mediterrani per la investigació aplicada sobre les migracions internacionals) a la ciutat de Florència (Itàlia) el 8 de juliol de 2008 i a finals de gener de 2009 (el resultat de les discussions es poden consultar per separat a: http://www.carim.org/ql/MigrationIrreguliere).
El Marroc és receptor d’un important flux migratori del continent Africà (els països del nord d’Àfrica són molt més solidaris que qualsevol país europeu en temes de rebre immigració). Aquests immigrants que provenen majoritàriament del sud, utilitzen el Marroc com a pont per arribar a Europa, constatant d’aquesta manera quines són les dificultats extremes en què es fa aquesta migració d’uns països als altres.
Les dificultats de desplaçament, tant per creuar l’Estret de Gibraltar com per arribar a les Illes Canàries fan del Marroc una escala permanent dels migrants subsaharians.
Tota temptativa de moderar el fenomen de la migració necessita abordar les causes profundes que l’han generat i mantingut, i les complexes relacions socials i econòmiques que fan, en el transcurs del temps, més difícil, encara, reconèixer les seves dimensions reals.
La forta propensió a immigrar, per més d’un milió de persones, crea unes immenses frustracions a qui s’atreveix a iniciar la seva aventura personal des de pròpia misèria. On només queden dos camins: intentar “triomfar” arribant al nou continent i treballar del que es pugui o morir o viure sense cap mena de futur possible en el seu país d’origen. Per tant és millor emigrar, encara que el perill de mort sigui molt alt, que quedar-se a morir en un país que no ofereix més que misèria i una mort prematura dels seus.
La pregunta que es fa l’estudi és important: entén, el món occidental, les causes que provoquen aquest moviment migratori?. Sabem quin és el perfil de la immigració clandestina, quines han estat les seves condicions de vida abans d’arribar i durant el seu viatge?, quines són les implicacions sobre la marxa de l’ocupació en el Marroc?.
Doncs bé, l’estudi i les conclusions de les jornades intentes donar respostes a aquestes preguntes,
És evident que aquest no és una fenomen només marroquí, sinó que esdevé a escala mundial entre els països considerats desenvolupats (passa als Estats Units, a l’Àsia, a l’Amèrica Llatina i també a l’Àfrica.
Dels 200 milions d’immigrants que hi ha al món, 16,3 milions són africans. Aquesta mobilitat adquireix una gran importància en els països de la franja mediterrània.
De l’Àfrica arriben persones que intenten refugiar-se i fugir de les guerres civils, però també de la misèria i de la manca d’expectatives; també ens trobem immigrants que es consideren en trànsit, que busquen oportunitats d’ocupació en altres països.
L’estudi també tracta sobre els factor que provoquen aquest tipus de migracions (les fallides econòmiques, la manca de protecció social, la manca de llibertats, de seguretat, mancances de tipus estructurals (sanitat, educació, seguretat, etc).
Des d’Europa considerem als països nor-dafricans com els responsables de que els immigrants abandonin les seves fronteres i passin a l’Europa rica. Per tant són una mera etapa en el flux migratori. Si aquesta Europa es preocupés més de resoldre el problemes que genera una mala política en matèria d’immigració, és possible que els països d’origen es veiessin obligats a avançar en termes de democràcia, evitant així la descapitalització de talents i iniciant un canvi econòmic i social que fes possible que les persones que es juguen la vida per passar a treballar a l’Europa que lliga als gossos amb llangonisses no hagin de posar en risc les seves vides.
