Millor que no vingui ningú.-Havia pensat en fer un comentari relacionat amb els afers del PSOE a Madrid. L’hagués posat aquest títol: Esperanza agarra Madrid!. Però en l’últim moment m’ha fet mandra parlar dels polítics i les seves batalletes. Que facin unes primàries i que guanyi qui digui el partit! (perdó, el que digui la majoria). I com que sóc dels qui aquest mes m’han descomptat del meu salari, el que m’ha robat l’administració i el que he pagat, amb molt de gust, pel dia de la vaga dels empleats i empleades públics, he pensat que aquest no era un tema per començar les vacances (encara, però , em queden uns dies).
Està vist que en època de crisi hom s’ha d’estrènyer el cinturó, però no s’hi val demanar, o imposar, esforços a la majoria mentre que una minoria continua pensant que això no va amb ells. Començant pels mateixos polítics i acabant per les grans fortunes del nostre país. M’explicaré. Han dit a les notícies que en Zapatero no farà vacances. Doncs, millor!, perquè així no hem de gastar en protecció ni protocols i, a més a més, d’aquesta manera poc acabar de gaudir del poc temps que li queda com a president d’un govern d’un partit d’esquerra fent polítiques de dretes.
Pels altres, què us haig de dir!, si la visita del papa val més de quatre milions d’euros és millor que no vingui, ni ell, ni cap altre cap d’estat o similars. Senyors, no hi ha diners!, a veure quan us adonareu. Em van fer consignar la casella que no anava destinada a l’església i ara haig de pagar l’estança del papa. Tinc la sensació de que algú (potser molts!), m’enganya!.
I per cert, crec que aquest any el sector turístic no funcionarà gaire bé. No és cap premonició, és la constatació de passejar per la costa i veure els restaurant buits i els cambres esperant als seus clients. Som tant llestos que no hem deixat ni un euro pel consum intern!.
I tot això del test de estrés dels bancs és com una broma barata. Estrés?, quina mena d’estrés?, voldran dir que ha estat una pantomima sobre la viabilitat econòmica per impulsar a fer més fusions! O no?. Potser les ganes de fer vacances em fan perdre una mica d’enteniment.
Deixem-ho doncs per un altre dia.
