divendres, 22 d’abril del 2011

La processó dels ateus.-

Els ateus som uns provocadors perquè ens volem manifestar a Madrid el dia de Divendres Sants?
Per què?. Dos mil anys de religió cristiana i ara es tem per una manifestació atea?. Un Estat laic que fa privilegis a l’església catòlica no sembla ser el model més coherent per una democràcia, o se és o no s’és!, en què quedem?. On és la meva llibertat com a persona de poder expressar-me lliurement sense ofendre cap opinió quan avui, i durant tota una setmana, hi ha llocs on la religió es converteix en l’eslògan que utilitzen els comerciants, els hotelers, els restauradors, etcètera, per fer diners, per fer el seu petit agost, aquestes aglomeracions de manaies, de processons, de ritus on el protagonisme és la sang, i no precisament la d’un crist, sinó la de les persones que es flagel·len, que es torturen en pro a un déu misericordiós i temut?. És en aquest context que una simple manifestació d’ateus pot ferir sensibilitats?. De què parlem?. Qui construeix les normes que regeixen la meva llibertat?, el Poder Judicial, l’Estat, l’Església catòlica?. Som o no un Estat laic i aconfessional?. Sobre el paper està clar, però no és cert, no ho som. A les universitats públiques continuen havent capelles per anar a missa, a molts col·legis públics encara es veuen crucifixos clavats a les parets, les festes religioses imperen per sobre de les paganes, els bisbes manen quasi bé com els banquers. Ens queden encara 2000 anys més per desfer-nos de les falses morals?. Espero que no. A mi em polesta molt veure la imatge d'una persona patint per la tortura, plena de sang, o veure com es trenquen les esquenes les persones que pujen les immenses plataformes amb una verge a sobre, a aquells que s'autofereixen imitant els passos d'un Crist segons uns llibres considerats sagrats escrits centenars d'anys després de que tot això (suposadament) passés.

Ho sento, si algú es molesta, és la meva creença personal, jo respecto la teva, encara que no la comparteixi, també tu ho fas?