Quantes coses que passen!.

Mirar la premsa aquest dies resulta esgotador. Suposo perquè quan un està de vacances es fixa més en els detalls, no ho sé, però quin esclat d’aconteciments! (sembla la primavera de les notícies!).
Comencem a una moció de censura a l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro. Trobo fenomenal que per fi, la Dolors Padilla, sigui alcaldessa, espero, com es va comprometre fa uns anys, que l’1 de Maig sigui declarat festiu i que no s'obri cap botiga al municipi en qüestió (entre d'altres coses, és clar!). Al PP el veig com el convidat de pedra, però aquestes són raons de la política local, no ens hi fiquem!.
Una altra bona notícia és sobre la intenció de que el tramvia arribi a Olot i a Sant Feliu. Es clar que primer s’haurà de fer a Girona, etcètera.
Després venen els “avisos” patronals, que després de l’epístola del president de la FOEG, el meu amic Espadalé sembla posar les coses una mica més en el terreny de la realitat en representació de la Cambra de Govern de Girona, i alerta que aquesta tardor començaran els acomiadament del personal fix. No sé si ho fa per espantar, sobre aquella vella premissa patronal en que la base de la productivitat està en la por i la des-regulació. Si els que queden tenen por de perdre el seu lloc de treball, treballaran millor (falsa afirmació que no té cap base científica per´`o que pot haver inspirat les paraules del President de la Cambra).
La cosa empitjora. En un moment en que la crisi afecta especialment a les polítiques públiques i que s’ha reduït la despesa en sanitat, educació, etc. el nostre Govern, en mans del senyor Carod Rovira llença l’oferta de pagar beques per un valor de 165.000 euros per passejar el català arreu del món. No hi ha més prioritats que aquesta?.
Mentre, Girona continua sent una de les ciutats més cara de l’Estat espanyol, amb un dels nivells més alts d’atur, la Caixa de Girona (afortunadament) sembla no voler parlar de fusionar-se amb ningú. Això sí, aprofitarà l'avinentesa per tancar unes quantes sucursals.
Per posar la cirereta, que només es pot entendre si el Govern espanyol ha rebut la pressió dels poders fàctics i econòmics d’aquest país, no s’apujarà la fiscalitat de les grans fortunes que només continuaran pagant un ridícul 1% (noi seria bo que formessin part del paquet de mesures per reformar la política fiscal del Govern estatal?).
I en un altre nivell del món, quin és el sentit d’organitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt?.
No m’estranya que per atacar aquest temps de crisi alguns hagin convocat, per internet, un “botellón” a Girona pel dia 18.

Jordi Solé Tura: “Bucarest, la memòria perduda”

Havia sentit sobre aquest magnífic reportatge, però no havia tingut la oportunitat de veure’l fins avui. Fent “zàping” l’he trobat al Canal 33 i m’he quedat del tot enganxat. Crec que a part de ser un preciós homenatge que fa un fill al seu pare, és també una gran aportació a la memòria i a les persones que van lluitar durant una època molt difícil de la història del nostre país, contra Franco i a favor de la democràcia. L’Albert Solé, l’ha brodat. Si teniu oportunitat intenteu trobar-lo, perquè val realment la pena. Hi surten personatges diversos relacionats amb la vida d’aquest fundador de “Bandera Roja”, membre del PSUC i ministre amb Felipe Gonzalez. De veritat, ha estat un plaer poder-me asseure plàcidament al sofà i gaudir d’un reportatge tan ben construït i redactat. La televisió pública catalana, a vegades, ens dona també sorpreses inesperades!.