Zapatero s'equivoca eliminant l'Impost de Successions

Ja fa mesos que el debat sobre l'Impost de Successions ve adquirint un càire preocupant quan es prima la seva supressió per sobre dels interessos socials de les persones que han de rebre algun tipus de protecció que es deriva de la recaptació d'aquest impost. Els únics que estan vertaderament interessant en la seva desaparició són les persones i col·lectius amb més recursos econòmics i per tant, el President Zapatero s'equivoca, com a mínim, per dues raons: 1) l'impost afavoreix a qui no el votarà en les properes eleccions generals del mes de març; 2) condemna a les rendes més baixes a un major desequilibri i desigualtat social.

S'ha dit, en reiterades ocasions, que aquest tipus de polítiques fiscals no són pròpies d'un Govern d'esquerres. Personalment sempre he tingut la convicció de que ens passa com a la Xina, que tenen un Govern teòric d'esqueres però una política econòmica de lliure mercat, és a dir, al més pur estil capitalista. Això també ens passa a nosaltres, el Ministre Solbes no s'ha mogut ni un milímitre de la política fiscal que feia el PP.

És el conjunt de l'empresariat qui està més interessat en suprimir-lo, perquè són els qui s'afavoreixen directament en eliminar-lo. Les rebaixes fiscals que es plantegen en l'impost de successions i donacions no estan justificades i només beneficien a les rendes més altes, cosa que és manifestament contradictori en la filosofia d'un impost que va ser creat per afavorir la igualtat d'oportunitats. Algú s'ho haurà de fer mirar!.

Extruperfil, un cas de criminalització sindical

Llegeixo, amb preocupació, com la utilització del codi penal s'està convertint en una mesura massa comuna per reprimir la llibertat d'expressió i el dret de vaga. Se'm posen els pocs pèl que em van quedant de punta quan demanen 3 anys i mig de pressó pels sindicalistes que van participar en un piquet de vaga de l'empresa Extruperfil de Sevilla.

La vaga pretenia que l'empresa complís el conveni en matèria salarial, de creació d'ocupació i de salut laboral, després de les actes d'infracció dictades per la Inspecció de Treball contra el seu incompliment i després de que Extruperfil contestés amb l'acomiadament improcedent dels membres del comitè d'empresa afiliats a CCOO, actes que també van tenir el seu judici i que van inculpar a l'empresa i va ser condemnada, ningú no es podia esperar que els treballadors i treballadores estiguessin amb els braços creuats.

Els treballadors van estar presents en un piquet i van participar en l'aturada d'un vehicle que volia passar per sobre dels manifestants. Els danys al vehícle en qüestió no arribava ni als 300 euros, per tant és del tot exagerat que se'ls demani més de 3 anys de pressó. Sobretot tenint en compte les circumstàncies: tensió, presència policial, esquirolatge, etc. després d'una continuada vulneració dels drets dels treballadors i treballadores per part de l'empresa. És curiós que s'acabi enviant a la presó al treballador i que l'empresari quedi impune. Val més un cotxe que el dany col·lectiu en matèria de salut laboral a la plantilla d'Extruperfil, ja se sap que els cotxes són símbols de poder i que les persones només són persones.

El conflicte social és un element natural de la nostra societat i no pot ser transformat en patologia. El codi penal no és ni pot ser un instrument d'ús per resoldre conflictes laborals, per tot això crec que és necessari fer arribar el màxim de recolzament a aquests treballadors que veuran sobre la taula una petició de 3 anys i mig de pressó per haver axafat un cotxe en una falta que no arriba ni als 300 euros.