Una reforma negociada que ha corregit les pretensions i propostes de retallada del Govern.-

A continuació us proposo un petit exercici de comparació entre les propostes presentades pel Govern i el què s’ha aconseguit en l’acord, un cop negociat amb els sindicats majoritaris.

En relació a l’edat de jubilació.-

Proposta inicial del Govern:

Jubilació general per a tothom als 67 anys i de caràcter obligatori.

Acord definitiu:

Jubilació flexible entre els 61 i els 67 anys. Establiment de l’edat ordinària de jubilació als 65 anys i als 67.
Es manté la jubilació anticipada per activitats especialment penoses per a edats inferiors a 61 anys.

En relació a la jubilació anticipada.-

Proposta inicial del Govern:

Limitació o supressió de la jubilació anticipada.

Acord definitiu:

Es crea un nou dret subjectiu (lliure decisió del treballador/a sense mediació de l’empresari) a la jubilació anticipada als 63 i 64 anys.

En relació a la jubilació parcial.-

Proposta inicial del Govern:

Limitació de la jubilació parcial.

Acord definitiu:

Es mantenen les condicions d’accés a la jubilació parcial amb una cotització del 100% per a la persona relevada.

En relació al període de carència:

Proposta inicial del Govern:

17 anys de cotització mínima per a poder cobrar una pensió de jubilació.

Acord definitiu:

Es mantenen els 15 anys de cotització mínima.

En relació als col·lectius especialment afectats:

Proposta inicial del Govern:

Ajustament sobre els treballadors i treballadores per comte aliena del Règim General.

Acord definitiu:

Es reparteix de manera més equitiva l’esforç de cotització entre treballadors i empresaris.

En relació al període per a obtenir la pensió completa (100% de la base reguladora):

Proposta inicial del Govern:

Ampliació gradual a 38 o 40 anys de cotització per tenir dret a una pensió completa (100%).

Acord definitiu:

37 anys en 15 anys (17 des de l’aplicació de la llei)

En relació al càlcul de la pensió:

Proposta inicial del Govern:

Tota la vida laboral

Acord definitiu:

Ampliació de forma gradual (en 10 anys) fins els darrers 25 anys cotitzats.

En relació als incentius als sistemes de pensió privats:

Proposta inicial del Govern:

Extensió del sistema privat de pensions com alternativa al sistema de pensions de repartiment.

Acord definitiu:

S’aposta pel sistema de repartiment (sistema públic de pensions), compatible amb els sistemes privats complementaris no substitutoris.

En relació a la taxa de substitució:

Proposta inicial del Govern:

Reducció de la taxa de substitució en relació al darrer salari cobrat amb la intenció de passar a un sistema mixt.

Acord definitiu:

Es mantenen els principis de contribuïtat i solidaritat col·lectiva del sistema, garantint elevats nivells de cobertura (similars als actuals).

En relació al procediment de reformes del sistema:

Proposta inicial del Govern:

Substitució del Pacte de Toledo(negociació política i social) per una comissió d’experts.

Acord definitiu:

El Pacte de Toledo segueix vigent. Els acords es prendran entre les organitzacions socials i polítiques.

Continuarà ...

La jubilació flexible amb edat variable segons l’acord de Reforma de les Pensions.-

Supòsit 1: Jubilar-se abans dels 61.

En aquest cas s’aplicaran coeficients reductors de l’edat de jubilació per treball penós, tòxic, perillós o per discapacitat.

Es demanarà un mínim de 15 anys cotitzats

Supòsit 2: Jubilar-se als 61 anys.

Com es podrà fer?:

- Per jubilació parcial. Es demanen 30 anys cotitzats. Jubilació parcial. Es demanaran 30 anys cotitzats. Amb aquesta modalitat es mantenen els mateixos criteris que abans de la reforma, però incrementant l’obligació de l’empresari de cotitzar íntegrament al rellevista i al rellevat.
- Per jubilació anticipada per crisi. Es demanaran 33 anys cotitzats. El requisit és la pèrdua de la feina a causa d’un ERO o acomiadament col·lectiu per causes econòmiques o similars.

Supòsit 3: Jubilar-se als 63 anys.

Aquesta modalitat es dirà jubilació anticipada voluntària del treballador/a, amb la qual s’assumeix una reducció del 7,5% per cada any que falti per a jubilar-te en l’edat de referència (65 anys). Aaquesta modalitat no està coberta per complement a mínims.

Supòsit 4: Jubilar-se als 65 i 66 anys.

Es demanaran 38,5 anys cotitzats per poder tenir dret al 100% de la base reguladora de la pensió de jubilació.

Supòsit 5: Jubilar-se als 67 anys.

Tot i ser una jubilació ordinària, es demanaran 15 anys de cotització mínima, i la quantia de la prestació s’establirà proporcionalment al número d’anys cotitzats. 15 anys donen dret al 50% de la base reguladora i amb 37 anys es cobrarà el 100%.

Supòsit 6: Jubilar-se amb més de 67 anys.

El nom que se li ha donar a aquesta modalitat és de jubilació postergada, i va dirigida a aquelles persones que, tot i complint els requisits exigits per a les jubilacions ordinàries de 65 o 67 anys, optin, voluntàriament, per jubilar-se després del 65. En aquesta circumstància, la quantia de la pensió es veurà incrementada (millorada) amb un coeficient addicional del 2%, 2,74% o un 4% (en funció dels anys cotitzats), per cada any de treball addicional.

Com es pot apreciar, l’esforç de contribuïtat, d’equidat i justícia del sistema que s’ha introduït amb el concepte de “jubilació flexible”, és evident. Amb aquesta fórmula, més del 50% dels treballadors i treballadores del Règim General de la Seguretat Social poden jubilar-se als 65 anys amb la quota íntegra del 100%, mentre que en cas dels autònoms, només ho podran fer un 20% d’ells.

LA PROPOSTA D’ACORD DE REFORMA DEL SISTEMA DE PENSIONS ESPANYOL

Us passo ara un resum complet i ordenat de la proposta d’acord. Espero que sigui d’utilitat.

Idees força:

- S’han aconseguit modificar les propostes de retallada lineals de les despeses que afectaven a les

persones que treballen per compte aliena.
- Es blinda el sistema públic de repartiment com a únic model de pensions.
- Es garanteix la participació dels treballadors i treballadores, a través dels sindicats.
- Es manté la idea de l’equilibri per garantir un sistema més fort.
- Serveix per aconseguir un alt nivell de consens polític.
- La reforma del sistema era necessària.
- La lògica sindical sempre ha estat la mateixa: millorar el sistema de pensions i garantir la

seva sostenibilitat futura.

La base de la proposta d’acord:

- No hi ha una edat de jubilació als 67 anys. Hi ha dos edats de referència per a jubilar-se amb

el 100% (65 anys, per la majoria de les persones i 67 per a qui cotitzi menys anys).
- Es generen nous drets subjectius per accedir a la jubilació anticipada de forma voluntària i

s’introdueixen fórmules moderades de desincentivació.
- S’obren amplis períodes transitoris que reparteixen l’esforç global entre generacions.

El tipus de reforma:

- És una reforma equilibrada sobre ingressos, de manera que es milloren els ingressos del

sistema a l’actuar sobre les bases de cotització dels règims especials.
- S’ha aconseguit modificar les propostes del Govern en relació a les despeses orientades a una

reducció lineal dels costos amb un simple desplaçament de l’edat de jubilació. A canvi, s’actua

en totes les mesures (edat i regulació de jubilació, càlcul, 100% pensió, etc.), a través d’un

esforç de contribució i d’accés, garantint instruments de solidaritat per aquelles persones que

no han contribuït el suficient nombre d’anys.
- També s’han articular mesures a impedir la planificació de les pensions i es reforça la cultura de

la obligació empresarial de cotitzar.
- Es crea una nova regulació del dret a la jubilació basada en la “jubilació flexible”, amb edat

variable i vinculada també a l’esforç en relació entre les cotitzacions i les prestacions rebudes.
- L’edat de jubilació estarà determinada per l’esforç contributiu.
- Es garanteix l’accés a la jubilació anticipada als 61 anys per aquelles persones que perdin la

feina a causa de la crisi.
- S’amplia el dret a la jubilació anticipada des dels 63 anys.
- S’amplia l’accés a coeficients reductors d l’edat de jubilació per a treballs especialment penosos,

insalubres, perillosos o tòxics.
- Es manté la figura de la jubilació a temps parcial.
- Es reconeix el període de jubilació als col·lectius més febles (dones i joves)
- Es reforcen els instrument de solidaritat del sistema, de manera que la reforma no tingui un

impacte negatiu sobre els col·lectius amb majors dificultats.
- Es mantenen els 15 anys per tenir dret a una pensió.
- Es manté el sistema de mínims i es determinar una quantia prioritària als pensionistes que

viuen sols i d’edat avançada.

La necessitat de la Reforma:

És evident que és necessari un seguiment i avaluació del sistema de les Pensions per evitar fallides futures i controlar el seu funcionament.
L’experiència diu que les reformes del sistema han donat molt bons resultats.
En l’actualitat existeix un repte demogràfic que es convertirà, en el futur, a 20 anys vista, en un repte econòmic (més persones jubilades que en edat de treballar).

En funció del nombre de visites del bloc aniré penjat quadres que expliquin amb més exactitud aquesta proposta de modificació.

Després de l’acord sobre les pensions , ara cal saber explicar-lo bé.-

Molts són els dubtes que ha generat un acord de tanta magnitud entre els sindicats majoritaris, la patronal i el govern, sense oblidar la participació del principal partit de l’oposició i la resta dels grups polítics amb representació a les Corts espanyoles. La tasca, no menys important que toca fer és explicar l´acord, i explicar-ho bé.
El nou model del sistema públic de pensions està basat en la flexibilitat i no en l'obligatorietat en l'edat de jubilació, però el què li ha quedat a molts treballadors i treballadores del nostres país és que edat de jubilació s'ha prorrogat fins els 67 anys..
Passem doncs a descriure com s'ha arribat a aquesta situació i quines han estat les claus de l'acord.
En primer lloc s'ha de tenir en compte un canvi en el panorama polític espanyol. Fins ara, el Govern de torn havia pactat prèviament amb els agents socials, les recomanacions sorgides del Pacte de Toledo (1995) a l'hora d'abordar reformes referents a les pensions. En aquesta ocasió, cal tenir-ho en compte, el Govern, de forma unilateral i, perquè no, il·legal, congela les pensions per a 2011 i anuncia una jubilació obligatòria i generalitzada als 67 anys. A partir d'aquest moment, com és sabut, es trenca el diàleg social entre els sindicats majoritaris i el Govern i s'anuncia una vaga general.
La vaga del 29 de setembre va ser determinant pel què ha succeït després. Cal dir també que la incorporació del Vicepresident del Govern, el super ministre Alfredo Ribalcaba, sembla haver ajudat en la consecució de l'acord.
La clau de volta, al meu entendre molt intel·ligent ha estat combinar la pressió, la mobilització, amb la proposta d'un gran pacte d'Estat que impliqués també a les altres forces polítiques i a la Patronal espanyola. S'ha de tenir en compte que el Govern també va anunciar la seva pròpia espasa de Damòcles: o hi havia acord o s'aprovava per decret. L'estratègia d'ampliar el marc de la negociació a la reforma laboral, la negociació col·lectiva, les polítiques d'ocupaciò, d'indústria, d'energia, de les Mütues (a proposta de la CEOE), recuperació del poder adquisitiu de les pensions, etc., pressionant perquè la Patronal s'incorporés a les negociacions, ha estat un èxit i una mostra de la gran responsabilitat i sentit d'estat dels propis sindicats de classe.
El panorama polític ha estat el següent: el 25 de gener, el Ple del C0ngrés dels Diputats, es van aprovar les conclusions de la Comissió del Pacte de Toledo, amb els vots a favor del PSOE, P, CiU i PNV, i amb els únics vots en contra d'IU-ICV, ERC, BNG i Na-Bai, amb les abstencions de UpyD i UPN.
La crisi s'ha fet servir d'escusa per a justificar retallada de drets. El Govern estatal ha adquirit severs compromisos amb la Unió Europea sobre l'apliacació de mesures dràstiques de reducció de la despesa, amb la creença de generar confiança als mercats financers, i aquest ha estat un dels problemes de l'acord: la manca d'intenció política.
De la proposta maximilista del Govern estatal de generalitzar la jubilació als 67 anys, fomentar allargar la vida laboral més enllà d'aquesta edat, eliminar la jubilació anticipada i parcial al què, finalment, ha quedat l'acord, hi ha notables diferències: es manté la jubilació als 65 anys si has cotitzat 38,5 anys o més i als 67 si tens menys de 37 anys cotitzats, amb la garangtia de manetnir el 100% de la pensió (cosa que el Govern no volia ni sentir parlar en un principi). Qui tingui 15 anys cotitzats, cobrarà el 50% de la pensió, de 16 a 30 anys, un 1,66% addicional per cada any i a partir de 30 anys, un 3,57% addicional cada any. A més a més, s'augmentarà la pensió a qui treballi per sobre dels 67 anys.
Pel que fa a la possibilitat de jubilació anticipada, el Govern, que en un principi no volia ni sentir-ne parlar, ha accedit a mantenir-la, tot i millorant una qüestió primordial, que és no deixar-la condicionada la decisió empresarial (sense necessitat de ser acomiadat), a partir del 63 anys. Resten, però, pendents determinar els coeficiens reductors i els mínims de cotització per edat.
Per a fer el nou càlcul de la pensió, ambla conseqüència evident d'una reducció de les pensions i un increment dels ingressos, es pretén garantir la durabilitat del sistema. Aquest càlcul tindrà efectes diferents en funció de la situació personal de cada pensionista. Per a carreres ascedent, la quantia serà menor; però poer les descendents es millora la prestació, beneficienat als col·lectius que pateixen major precaritat lanoral.
En el cas de presentar príodes sense cotitzacions, es determina el següent: els primer 24 mesos de llacuna es cobreixen amb el 100% de la base mínima de cotització, la resta de mesos ambun 50% de la base mínima.
Per la jubilació parcial es mantenen els mateixos requisits d'ara, amb l'afegitó que siguin les empreses qui pagui el 100% del cost de la jubilació parcial.
S'accepta el reconeixement de períodes de cotització a les dones que tinguin o adoptin fills (9 mesos per fill, amb un màxim de 24 mesos).
A més a més, els joves que facin pràctiques o siguin becaris, se'ls reconeixerà un màxim de 24 mesos de cotització, a fectes d'accés a les pensions públiques.
L'edat per a calculcar la nova pensió de jubilació passa (gradualment) dels 15 anys actuals a 25 anys, acostant-se a la cotització de la vida laboral real.
S'han modificat les bases de cotitizació, augmentant les bases mínimes i les màximes, per recuperar l'increment de l'IPC.
La realitat és que els sindicats mejoritaris han estat capaços de forçar un acord, però s'ha de vigilar que durant el tràmit parlamentari no hi hagi cap modificació substancial.
Ara, com deia, queda una gran feina a fer: explicar, explicar i explicar.