dilluns, 8 de setembre del 2008

Che, l'argentí

Quan era adolescent tenia la típica imatge del Che penjada a la meva habitació. Era de roba, d’un fons verd oliva, i m’acompanyava sempre que la família ens traslladàvem de casa. No sé si per mi, en aquella època, era un líder, però sí una imatge de la necessitat de canviar un món injust per la via de la revolució. Sempre ha tingut un punt de nostàlgia. Aquell pergamí (perquè es podia enrotllar sobre si mateix) el vaig regalar l’any 1995 a qui en aquell moment era el coordinador d’Acció Jove –Joves de la CONC (CCOO) de Catalunya, en Josep Maria. Fa temps que li he perdut la pista (a la serigrafia) però sospito que ja no deu estar penjada enlloc. Tot s’ha de dir, ja tenia el seus anys!.

Ahir vaig tornar al cinema a veure la pel·lícula del Che. La veritat és que em va agradar, però també que em va provocar un cert regust a decepció. M’explico: n’esperava més. Sens dubte és una bona pel·lícula però tinc la sensació de que tot es donava per fet, que totes les persones que estàvem a la sala per veure-la coneixíem fil-parranda tota la història, tots els detalls i tot el context polític i social de l’època. La part en blanc i negre li dona molta força però en canvi la figura d’en Fidel Castro s’acosta més a la imatge d’un enlluernat personatge prop de la pallassada que el de la figura seriosa i cabal d’un líder intel·ligent que va saber transformar el seu temps en un de nou i millor, fins i tot tenint en contra al país més poderós del món. La història ja la coneixeu.
La figura del Che està ben tractada, però no aprofundeix en la seva personalitat. En general el ritme és bo, però a vegades es fa una mica lent i el que no m’ha agradat gens, suposo que fruit de la necessitat d’una segona part, és el final. Està simplement tallat com quan veus una pel·lícula a la TV i et posen anuncis. Tot i això val la pena anar-hi al cinema a veure-la. Des del punt de vista cinematogràfic, el quan tampoc no hi entenc gaire, crec que està molt ben construïda i que l’ambientació i els diàlegs són força realistes.
Apa, doncs!, aneu-hi al cinema.