Turquia i la democràcia

Turquia és un dels països d'àmbit d'influència europeu que fa anys ha demanat ingressar a la Unió Europea. Aquest és un debat que continua viu, i que sembla avançar molt a poc a poc en el sentit d'una Europa econòmica, però no social, cosa que el nou panorama europeu sembla reafirmar.

Fa poc més d'una setmana que el Gover turc va alliberar a 27 sindicalistes del sector públic després de sis mesos de detenció il·legal, com ja ha estat reconegut i condemnat per part del Tribunal Europeu de Drets Humans. Qüestió que no ha passar per primera vegada.

Als i les sindicalistes se les va falsament acusar de pertànyer a una organització terrorista, la KESK. Així és com veuen als sindicats en un país on la democràcia no ha passat de ser un mer acte de votació en unes eleccions polítiques.

Com explica el propi comitè de la CSI (Confederació de Sindicats Internacional) que va assistir al judici, els seus advocats defensor no van poder accedir als expedients del cas. Durant el judici, el dret a la defensa no va ser respectat. La trajectòria del Govern utilitza la repressió policial per a castigar el sindicalisme i d'aquesta manera les empreses que substenten el país poden explotar amb més facilitats als seus treballadors. Això ho ha dit Guy Ryder, secretari general de la CSI, qui ha denunciat els abusos del sistema jurídic turc destinat a perseguir als sindicalistes.

És molt difícil que un país que no practica en condicions els mínims principis democràtics pugui ingressar en la Unió Europea. A no ser que només adduint al caràcter econòmic ja es tiguin prous requisits per a fer-ho. Seria una llàstima no aprofitar-lo per a deixar que els treballadors i treballadores turcs puguin organitzar-se lliurement al voltant d'un sindicat per a defensar els seus interessos. Aquest és un aspecte fonamental de la democràcia (independentment on es practiqui).

L'Editorial

Mai una editorial havia tingut tanta ressó com la d'aquest dimecres. La notícia s'ho val perquè també serà la primera vegada que una Editorial uneix a tantes veus de la societat catalana. Crec que ha estat un iniciativa encertada i a temps i comparteixo els continguts de la mateixa multiplicada per dotze. No sé si el 12 és un número màgic, però 12 del 12 a les 12 hores és el dia que els sindicats ens manifestem a Madrid per plantar-li cara a la crisi (de fet ho fem cada dia), com ara es planta cara a la possible sentència del Tribunal Constitucional. Suposo que a aquestes alçades demanar-li a PP que retiri les seves demandes contra el nostre Estatut és del tot una ingenuïtat, i no sé si pot tenir repercussions "legals" davant el TC, però no estaria malament que ho fessin, així podrien intentar netejar les seves vergonyes.

La Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la reforma laboral.-

Fa mesos que sembla evident que l'espassa de Damocles del constitucional està a punt de caure sobre el nostre Estatut d'autonomia. Com que tothom sembla que ho veu venir s'ha iniciat tot un seguit de declaracions a favor de l'Estatut com a un intent de darrera hora d'influenciar sobre la sentència i apaivagar les seves conclusions, però no sembla que això tingui gaires perspectives de solució a curt termini. Demanar la dimissió del Tribunal Constitucional està molt bé, però dubto molt que ho facin.

El problema de la desligitimacions polítiques, quan les decissions democràtiques que prèn un poble són qüestionades per estaments de dicífil autonomia política, és que deixen amb el cul a l'aire, no només a la classe política en general, sinó també als ciutadans i ciutadanes que hem anat a refrendar en un referèndum una cosa tan important com les lleis que han de regir el funcionament de les institucions i de la vida social catalanes.

Això ens passa perquè hem arribat a un punt en que la nostra Constitució Espanyola ja no ens serveix com a norma suprema, ni el Constitucional té la independència que hauria de tenir ni té cap legitimació moral per a imposar-se sobre una consulta popular democràtica i legal com són les decisions preses al Parlament català, les Corts espanyoles i la ratificació per referèndum com disposa la Llei. Per tant, si aquest fràgil equilibri d'interesos no funciona, allò que hem de fer, sabent sobre la seva dificultat, és canviar la Constitució, no només reformar-la, sinó posar-la al dia en temes tan importants com el dret a l'autodeterminació, les senyes d'identitat, la Corona, la financiació, etc.

I aprofitant les reformes, ara que el Governador del Banc d'Espanya torna a fer de cap de la patronal espanyola demanat una reforma laboral, el que hauria de fer el Govern espanyol és destituir-lo per fragant incapacitat per a dedicar-se a fer de banquer i dedicar-se a fer pseudo política, abandonat la seva responsabilitat de controlar la banca d'aquest país. Però dit això, no podem fer una reforma laboral en plena crisi, perquè les conseqüències ja sabem quines són: major desprotecció, més desregulació, abaratiment de l'acomiadament, pèrdua de drets socials, etc., que és el que realment busca la dreta (espanyola, europea i mundial) que governa a cop de talonari i de control sobre els mitjans de comunicació i informació.

Per tant, menys reforma laboral, més persecució del frau fiscal, començant pel sector de la construcció i acabant per les administracions, més Estatut de Catalunya i una nova Constitució adequada als temps actuals, lluny de la herència post franquista que encara perdura en tot el text constitucional.