Un dia, un comerciant d’armes que treballava per una empresa que
fabricava bombes de “racimo”, va començar a vendre-les per allà on va poder,
fins i tot al seu propi govern. Amb el temps, el seu país d’origen va signar un
conveni internacional contra aquest tipus de bombes i aleshores les va deixar
de comprar. El comerciant va denunciar al seu propi govern per incompliment de
contracte. Poc després es van celebrar unes eleccions i el govern d’aquesta
país va canviar de color polític. El nou president del govern, que no era un
altre que el d’Espanya i que es diu Mariano Rajoy, del PP, no va tenir una
altra ocurrència que anomenar ministre de defensa al senyor comerciant que
havia venut aquestes bombes al seu govern i que després havia denunciat per
incompliment de contracte. En ser ministre de Defensa va decidir que a la seva
antiga empresa se li havia de compensar amb 40 milions d’euros.
Així és, el sr. Pedro Morenés, ministre de Defensa espanyol, va
ser conseller de l’empresa d’armament Instalaza entre els anys 2005 i 2007.
Després va ser el seu representat fins el 2011, segons consta al Butlletí
Oficial del Registre Mercantil. Nosaltres, tots nosaltres, malgrat les
retallades, acabarem pagant tots aquests diners a una empresa que fa bombes que
maten a persones i a mainada arreu del món. Nosaltres pagarem els favors a una
empresa on aquest senyor ha tingut i té interessos personals. Les bombes es
camuflen com a llaunes de refresc o com a pilotes de tenis, perquè sigui més
difícils d’identificar. Les “cacicades” també es camuflen en forma de política.
No hi ha cap altre persona en aquest país capacitada per a ser ministre de
Defensa?.
