PRINCIPALS APORTACIONS DE LA INTERVECIÓ DE LA CONSELLERA DE JUSTÍCIA EN EL FÒRUM EUROPA DEL PASSAT 21 D’OCTUBRE.-

Amb l'ànim d'informar sobre el pensament conservador i liberal de la nostra administració, us passo el resum de la intervenció de l'honorable consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya i les seves conviccions polítiques i morals sobre un dels eixos fonamental de la democràcia catalana i l'Administració Pública en general:

1- La justícia ha d’estar al servei de l’economia de mercat

2- La justícia ha d’afavorir la dinàmica empresarial.

3- Cal una justícia àgil i eficaç que doni confiança als inversors.

4- S’ha de produir terminis i costos raonables. S’ha de fer una transformació organitzativa profunda de l’Administració de Justícia.

5- S’ha de canviar la imatge social que es té de la justícia, és massa lenta. S’ha de modernitzar per garantir la productivitat de les empreses.

6- Hi ha massa burocràcia i poca protecció dels inversors.

7- S’ha d’incentivar la dinàmica empresarial i de negoci.

8- Estat actual del valor econòmic dels litigis pendents: 455.000 pendents, que representen 870.000 en la seva totalitat i un cost de 55 mil milions d’euros (el 20% del PIB català)

9- S’han d’introduir noves tecnologies. Impuls de la nova oficina judicial.

10- S’impulsarà el treball en equip, optimitzant tots els recursos humans i tecnològics i es racionalitzaran els recursos (tots).

11- Es crearan serveis comuns centralitzats.

12- Hi haurà una concepció gerencial de la gestió.

13- Reducció de jutjats.

14- Compactació de funcions

15- S’enfortiran les direccions i haurà un redisseny dels RRHH

16- S’impulsarà l’expedient judicial electrònic (abans del 2016 estarà en ple funcionament, però es desenvoluparà en 8 anys). Es destinaran 55 milions d’euros en tot el paquet (inclosos la construcció d’edificis judicials pendents).

17- Es reduiran els temps en els processos concursals (de 3 a 1 any i mig).

18- No es descarta que l’Estat pugui les taxes per accedir a la justícia.

19- Es protegirà l’ús del català a la justícia.

20- S’ha engegat un pla d’arrelament i de l’ús del català amb un conveni amb el Dep. d’Ensenyament.

21- Es simplificaran els reglaments i les normes de rang inferior per fer-les més àgils.

22- Es demanarà l implicació i col·laboració de les empreses i institucions i entitats afectades.

23- S’exigeix un canvi de mentalitat i un esforç econòmic important

24- Demana l’ajut del món empresarial.

25- S’introduirà en el contenciós administratiu un sistema telemàtic. Administració sense papers com a realitat en la justícia catalana.

26- Es farà una formació específica pel personal interí

27- Canviarem el disseny de la gestió i de les oficines judicials.

Que cadascú tregui les seves conclusions.

K de calumnia.-

La calumnia té el do de romandre inalterable, mutar-se com a cosa feta durant un temps indeterminat. Un cop llençada ja no desapareix, hi és i no pot alterar-se ni desaparèixer. LA defensa contra la calumnia només pot ser amb la veritat i amb la demostració de que allò dit és fals i per tant una calumnia.

És cert que hi ha professionals de la calumnia. Els trobem dia rere dia. Polítics, periodistes, tertulians amateurs i de professió, etc., però també hi són a la vida quotidiana dels cafès, al costat nostre, a vegades són membres propers o mers coneguts, però sí, en el nostre país la calumnia està ben arrelada. N’he sentit entre la gent de dretes i també entre la gent d’esquerres, al carrer i a tot arreu. Com vosaltres, suposo. Ara bé, quan no et pots defensar, aleshores la calumnia es converteix en una veritat aparent, no contrastada, però creguda que limita la teva capacitat d’acció i fa que la realitat sigui una fal·làcia, una mena de “màtrix” casolà. Quan la calumnia sobreviu, la democràcia està en perill.

El 15-M i les properes eleccions generals.-

El 15-M és, o potser ho sigui, el reflex de la nostra societat. Millor dit, un reflex. Una societat que sent el desig de canviar, que vol canviar, però que no sap ni quan ni com. No troba el seu lloc per poder partir cap algun destí. És o potser sigui, el crit inconscient de qui desperta sense saber qui és. Immadur, il·lògic i irracional. Quelcom que creix com l’escuma i que com l’escuma desapareix.

Esperem que no sigui així, però mentre que el moviment divaga, reivindica, nega, critica els altres, aquells qui són criticats i pujats a la tarima dels acusats, a vegades sense gaires fines distincions, segueixen en el seu camí i decideixen, com sempre. I decideixen també per ells, per les vides de les persones que integren el 15-M i pels qui no, encara que diguin que el capitalisme no els hi va, que no va amb ells, que passen d’ell, però viuen ell, les seves vides es regeixen per ell i el pateixen tots els dies de la seva vida.

Fer un endavant, un pas més, és del tot necessari, quedar-nos amb la indignació i no fer res més, té poc valor, poc sentit i està condemnat a l'oblit i a la decepció.